dissabte, 10 de novembre de 2007

La generació de la bruixa Avería

Em sembla coherent que el PSOE i el PP es disputin la bandera espanyola i la defensa de la monarquia i que s'entreguin al potlach electoralista de rivalitzar sobre qui dels dos debilita més la democràcia en favor de la unitat d'Espanya. Però per això mateix m'estranya veure'm en la situació d'haver de disputar a un membre rellevant de l'executiva del PSOE el patrimoni polític i moral del mític programa de TVE “La Bola de Cristal” (lit. “La bola de vidre”), del que vaig ser guionista entre 1984 i 1988. El disgust que m'ha produït la lectura de l'article de Leire Pajín Iraola (Público, 30 d'octubre) només pot comparar-se amb el que ella sentiria si, espavilada la memòria, fos capaç de recordar el llegat de què amb tanta lleugeresa es reclama hereva: per sota de la música d'Alaska i Radio Futura escoltaria coses que li posarien els “baudis” de punta i li farien “rebobinar-se” de terror, per evocar precisament el llenguatge dels Electroduendes (lit. “electrofollets”). Encara que tant la directora del programa (Lolo Rico) com els seus altres guionistes (Carlo Frabetti, Carlos Fernández Liria i Isabel Alba) comparteixen sens dubte el meu neguit pel malentès de Leire Pajín, em cenyiré a la veu de la bruixa Avería (lit. “avaria”) i els seus col·legues elèctrics, perquè és la meva i perquè està recollida i pot ser consultada en dos volums de títol molt significatiu: “Viva el mal! Viva el capital!” i “Viva la CIA! Viva la economía!”, als que la dirigent socialista pot acudir per a comprovar que no m'inspirava precisament en el programa del seu partit.

A La Bola de Cristal —recordaré a Leire Pajín— es feien campanyes en favor de la lectura i de l'amistat, però per això mateix també en contra dels bancs, la potència destructiva dels quals s'encarnava en la famosa Caja de Ahogos y Tensiones (lit. “caixa d'ofecs i tensions”): «abans se'ns anomenava usurers i ara banquers, però seguim quedant-nos amb els vostres diners». La Bola de Cristal convidava a la solidaritat i a la rebel·lia, però per això mateix adreçava el seu humor brechtià contra l'alienació laboral i la cobdícia empresarial, representada aquesta última en un personatge de la sèrie, Amperio Felón, amb una biografia “electrocutant” que il·lustrava de manera pedagògica i divertida el procés “d'acumulació originària” descrit per Marx a El Capital (“l'empresa que dóna plusvàlua no és fatxa ni roja ni té color”, cantava en algun moment un cor de proletaris alienats). La Bola de Cristal clamava per un món nou després de 40 anys de franquisme, però per això mateix no va deixar mai de satiritzar les polítiques del PSOE. La jocunda bruixa Avería, creuament fantàstic de Santiago Carrillo i José María Cuevas, “va fondre” amb el seu llamp tota mena d'innocents sota les figures més variades (militar, mafiosa, funcionària, reina, fins i tot Déu), però va ser durant la major part del temps la presidenta de la República Electrovoltaica de Tetròdia, del govern de la qual en formaven part Narciso Radar, ministre de Míssils i Humanisme, i Invatios Barriobaudios, ministre d'Expiació i Vergonya Aliena. Tots recordaran el pseudònim que empraven Radar i Barriobaudios quan formaven part de la realitat i del govern de Felipe González.

Potser pot dir-se que La Bola de Cristal era incompatible amb el tripijoc, l'equilibrisme, l'eufemisme, la correcció política i l'ambigüitat, però per això mateix ningú no podrà dir que era compatible amb el PSOE. Fins i tot pot dir-se que era un pamflet i que adoctrinava en l'odi de classes, però per això mateix ningú no podrà dir que era el camí més ràpid i segur cap a les Joventuts Socialistes. Gairebé tot en el mitificat i oblidat programa de TV estava orientat a denunciar aquell PSOE que havia rebut i malversat el major capital polític d'esquerres de la postguerra europea ; el PSOE monàrquic que seguia acaronant l'Esglèsia ; el PSOE de l'OTAN que va mantenir bases estatunitenques ; el PSOE de la reconversió industrial i de la reforma laboral; el PSOE que va destruir la televisió pública ; el PSOE de la Llei d'Estrangeria i de la rendició sindical ; el PSOE que va deixar expedit el camí a la dreta més radical, ultramuntana i reaccionària des de la guerra civil. El PSOE, finalment, que va promoure i aplaudir la guerra bruta i el terrorisme d'Estat. Dos dels guionistes de La Bola de Cristal, recordaré també, ens vam sumar el maig de 1988, juntament amb uns altres 102 ciutadans decents, a l'acció popular contra el GAL que va permetre processar i condemnar José Barrionuevo y Rafael Vera, altíssims funcionaris del govern de Felipe González, personatge que va tenir tan a veure —s'entendrà— amb La Bola de Cristal com la casa Coca-Cola amb el precepte evangèlic de donar de beure a l'assedegat.

Es dirà que només sota el govern del PSOE va ser possible fer un programa així, però dic també que només sota el govern del PSOE se'n va suspendre l'emissió. No per casualitat va ser el 1988, el mateix any de la Llei de Televisió Privada. El fet de què s'hagi idealitzat un espai televisiu imaginatiu i valent, però en qualsevol cas força barroer, demostra bàsicament que el que va venir després va ser molt pitjor. El que havia de ser el primer programa d'una nova estirp es va convertir en el seu últim descendent, i això també és responsabilitat del PSOE, que va obrar el miracle de portar-nos acceleradament als espanyols, sense etapes intermèdies, d'un Renaixement malaguanyat a una Edat Mitjana de colors.

Però hi ha, sí, una generació de La Bola de Cristal com hi ha una generació del GAL i una generació de les Açores. Els seus membres estan tan lluny del PP com del PSOE, i em sento molt orgullós de reconèixer en la seva veu la d'aquells mateixos Electroduendes que m'havien parlat a mi tants anys abans: són bojos solidaris amb Palestina i Veneçuela, grillats activistes antiglobalització, extremistes militants ecologistes, esparracats okupes, agressius pacifistes, infantils antiimperialistes, llunàtics marxistes. Sincerament, no crec que Leire Pajín, gran defensora de la “modernitat” d'Espanya, se sentís còmoda en la seva companyia.

.

Articles original: La generación de la bruja Avería.

Font: Dominio Público - Opinión a fondo

.