tag:blogger.com,1999:blog-2467262990730546252024-03-05T12:10:41.212+01:00Santiago Alba Rico en catalàEls seus articles traduïtsUnknownnoreply@blogger.comBlogger101125tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-25449300951796580142011-11-21T09:30:00.000+01:002011-11-21T09:30:01.128+01:00El dret a ser llançat contra la paret<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Fa
dos mesos, una televisió italiana va entrevistar Terri de Niccoló,
una dona més o menys bella que havia participat, a canvi de diners,
en les festes famoses de l'ex-primer ministre Silvio Berlusconi com a
ornament i estímul sexual per a la signatura d'acords polítics o
empresarials. Les seves declaracions, que no fan cap concessió a la
correcció política, revelen l'horitzó mental d'una època, o d'una
part d'ella, i d'una cultura dominant. Terri no demana perdó, no es
justifica; se sent orgullosa d'haver estat cridada per <i>il
Cavaliere</i><span style="font-style: normal;"> i d'haver participat,
en la perifèria de la seva aura, d'un poder reservat a uns pocs. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
“<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Es
preferible viure un dia com un lleó que cent anys com un anyell”,
diu, i tot seguit es posa a resumir les lleis simples que haurien de
decidir les inevitables jerarquies d'aquest món: “si ets una dona
maca i et vols vendre, has de poder fer-ho; si ets lletja i fas
fàstic, has de quedar-te a casa”. Pel que fa a l'honestedat dels
empresaris que fan servir el sexe per a lubricar els seus negocis i
progressar econòmicament, Terri no hi veu res reprovable. “Si ets
honest”, diu, “mai no arribaràs gaire lluny; si vols augmentar
els teus beneficis has d'arriscar el cul. És la llei del mercat”.
Paga la pena, per la seva extensió, citar el seu raonament: “Com
més alt vulguis arribar, més cadàvers hauràs de deixar a la
cuneta. I és just que això sigui així. La llei és dels qui són
lleons. Si ets un anyell, queda't a casa amb uns pocs euros al mes.
Si vols guanyar-ne 20.000, has de baixar al camp de batalla i vendre
la teva mare”. Tot seguit, Terri arremet contra les feministes i
l'esquerra en general, puritans moralistes que “reprimeixen” el
dret de les dones maques a vendre's com a instruments sexuals de
l'altra política del capitalisme.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Terri
de Niccoló diu que aquesta llei “és molt antiga” i es remunta a
la “primera república”. Terri no és una dona culta i no so sap
que aquesta llei és, en realitat, molt més antiga, i que fa 2.400
anys l'exposava en termes molt semblants <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Calicles">Càlicles</a>, un aristòcrata
grec enfurismat amb el filòsof Sòcrates, que pretenia defensar un
concepte universal de justícia. Càlicles sostenia amb menyspreu que
el dret era una temptativa per part dels “dèbils i la multitud”
d'imposar límits als poderosos quan en realitat l'única llei
fonamentada —i citava precisament l'exemple del lleó, igual que la
prostituta Terri de Niccoló— era la “llei de la natura”: els
forts manen, mereixen riquesa i respecte, i decideixen a discreció
la sort, més o menys severa, dels dèbils. “La mateixa natura”,
rebla Càlicles, “demostra que és just que el fort tingui més que
el dèbil i el poderós més que aquell que no ho és. I que és així
a tot arreu, tant en els animals com a totes les ciutats i races
humanes, ho demostra el fet que és així com es jutja el que és
just: que el fort domini el dèbil i posseeixi més”.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Terri
l'anomena la “llei del mercat” i Càlicles la “llei de la
natura”. La llei del mercat és, en efecte, la llei de la natura. I
aquesta llei és precisament el contrari d'una llei, atès que una
llei és un “límit” i els lleons no n'accepten cap. Al llarg de
la història, certes castes, classes o grups s'han rebel·lat sense
parar contra els límits humans, apartant del seu camí qualsevol
obstacle que pogués frenar el seu poder i impedir-los apropiar-se
dels cossos, les riqueses o la feina dels altres. Tanmateix, els
éssers humans, criatures siameses, tenen un peu al fang, on estan
encadenats sense remei, però l'altre als estels, des d'on poden
contemplar la inhumanitat de la seva situació i excogitar solucions
col·lectives per a canviar-la. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Contra
els rebels inhumans que es rebel·len contra els límits en nom de la
natura, tot imposant al seu voltant la misèria i la mort, milions de
personen es rebel·len també des de fa segles per tal d'imposar
límits a la natura en nom de la humanitat. És aquesta rebel·lió
en favor dels límits la que ha generat tot allò que defineix la
dignitat antropològica de la nostra estada al món: la bellesa, la
poesia, la raó, la compassió, el dret. Des d'Espàrtac fins a la
revolució cubana, són “els dèbils i la multitud”, sí, els que
fan les veritables lleis; són els dèbils armats els qui han
acumulat per a tothom un llegat històric impressionant de drets
—laborals, culturals i polítics— que els poderosos, mentre no
siguin definitivament derrotats, provaran sempre de violar, esquivar
o usar en favor seu. Ho faran mentre puguin; ho faran mentre els ho
permetem. Mentrestant, recordem que els Drets Humans i el Dret
Internacional, imposats pels pobles, acceptats a contracor pels
poderosos, ni tenen força material per a imposar-se per si sols ni
estan fets per a persuadir aquells qui els violen; estan fets per a
què els rebels que es rebel·len en favors dels límits —la
bellesa, la justícia, la raó— no oblidin mai per què estan
lluitant ni de quin costat estan el dret veritable i la llei
vertadera. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">No
hi ha cap ordre econòmic més “natural” que el capitalisme; cap
altre més lliure de “límits” que el Mercat. Però la història
de la humanitat, ¿no consisteix precisament en lluitar contra la
natura? ¿Haurem potser de deixar d'inventar vacunes perquè les
malalties són naturals? ¿Haurem de renunciar a volar perquè el cos
humà està condemnat per la natura a arrossegar-se? ¿Haurem de
deixar d'inventar carícies perquè és més antiga i natural la
violació? La medicina, l'avió, l'escriptura, l'amor, ¿que no són
potser conquestes humanes conra la natura i, per això mateix, drets
ja que la humanitat ha de gaudir imperativament?</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">L'ordre
“natural” del mercat perverteix, entre d'altres coses, el
concepte mateix de “dret” en la mesura en què estableix com a
criteri superior, al qual estarien subordinats tots els altres, el
“dret de vendre i comprar” i, per tant, el de “vendre'm i
comprar-te”. Així s'explica la naturalitat amb què s'accepta que
el dolor o la ruïna de la majoria sigui font de gaubança per a
d'altres, com ho demostren les recents declaracions a la BBC
d'Alessio Rastani, </span><i>broker</i><span style="font-style: normal;">
de la City londinenca: “Sóc un operador financer, a mi no em
preocupa la crisi. Si veig una oportunitat per a guanyar diners, m'hi
llanço de cap. Nosaltres, els </span><i>brokers</i><span style="font-style: normal;">,
no ens preocupem de com arreglar l'economia o de com arreglar la
situació. La nostra feina és guanyar diners amb això.
Personalment, he estat somiant amb aquest moment des de fa tres anys.
He de confessar-ho: jo cada nit me'n vaig a dormir somiant amb una
recessió, somiant amb un moment com aquest”. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">¿Es
pot parlar més clar? Doncs sí, encara una mica més i d'una manera
més esbojarrada. Fa uns dies vaig llegir el següent titular:
“Proposen restaurar a Florida el dret a llançar nans contra una
paret”. De seguida se'ns aclaria el contingut: “Un congressista
estatal vol recuperar el dret al llançament dels nans, com a
espectacle i esport, per a combatre l'atur de la regió”. El més
terrible i singular de la proposta és que el polític estatunidenc
no reivindicava només el dret dels empresaris i els seus clients a
llançar nans contra la paret, amb la humiliació i les lesions
consegüents, sinó sobretot el dret dels nans a ser llançats,
humiliats i lesionats. ¡El dret dels nans a fer-se bocins contra un
mur!</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Mentre
milions de persones lluiten des de fa segles per a mantenir i
aprofundir el camí de la humanitat, el mercat capitalista
retrocedeix a substrats cada cop més naturals, i porta la “llei de
la natura” defensada per Càlicles fa 2.400 anys a la seva expressió
més radical: el dret dels lleons a devorar els anyells i el dret ara
del anyells a ser devorats pels lleons.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=139651">El derecho a ser lanzado contra la pared</a>. </span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-18215159546307794032011-11-16T17:41:00.000+01:002011-11-20T18:45:47.918+01:00Què significa ser d'esquerres?<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Per a Immanuel
Kant, el filòsof il·lustrat alemany, la diferència entre la mà
esquerra i la mà dreta era la revelació mateixa de l'espai com un
marc d’oposicions insuperables. Les dues mans poden unir-se —per
aplaudir o resar—, però no substituir-se; estan cara a cara,
radicalment enfrontades, sense que cap operació lògica pugui
resoldre aquesta contradicció espacial absoluta. No hi ha síntesi
possible que pugui reconciliar-les; cap transformació de l’esperit
no pot posar una en el lloc de l’altra. Per més que la girem i la
retorcem, per mes voltes que li donem sobre si mateixa, la mà
esquerra mai no podrà arribar a ser la mà dreta ni —del revés—
la mà dreta convertir-se, a força de moure's, en la mà esquerra. I
és aquest el motiu pel qual aquesta diferència constitueix, encara
avui, la regla primera de tota orientació en l’espai.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Traslladada al
terreny polític, l'orientació sembla més complicada, sobretot
després de dos segles d’història en què traïcions, derrotes,
guerres i propaganda condueixen, a finals de la passada centúria, a
la victòria provisional del capitalisme més agressiu: “la mort de
les ideologies”, en el seu versió filosòfica, o l’amenaçador
“no hi ha alternativa” en la seva formulació <i>thatcheriana</i>.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">I no obstant
això, mai no ha estat tan important com en l'actualitat el fet
d'afirmar una frontera també política en un món que obre avingudes
—per a les mercaderies i la informació— mentre alça murs —per
a retenir els homes i explotar els territoris—. És necessari
precisament recordar <i>el fet de la mà</i><span style="font-style: normal;">,
tal i com el plantejava Kant, per a apuntar una primera diferència
que, enmig de la confusió, ens permetria distingir encara entre
l'esquerra i la dreta. Diguem que allò propi de l'esquerra és el
reconeixement de l'espai i les seves diferències, mentre que allò
propi de la dreta és el reconeixement de la lògica i dels seus
imperatius inexorables.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">La lògica
consisteix precisament en negar les oposicions en l'espai i, per
aixó, quan totes les siluetes semblen dissoldre's en l'obscuritat,
encara podem reconèixer com a típicament de dretes la negació
d'aquella diferència (entre esquerres i dretes).</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Va ser el
feixisme, molt abans que la postmodernitat neoliberal, el qui va
provar precisament de proposar una síntesi hegeliana —negació de
la negació— capaç de superar les contradiccions en l'espai
social. Així, per exemple, el manifest fundacional de la Falange
Espanyola, redactat per José Antonio Primo de Rivera l'any 1933,
proclamava:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">«El moviment
d'avui, que no és de partit —sinó que és un moviment, gairebé
en podríem dir un antipartit—, cal que se sàpiga, des d'ara, que
no és de dretes ni d'esquerres. [El nostre moviment] no lligarà per
cap motiu els seus destins a l'interès d'un grup o a l'interès de
classe que fa niu sota la divisió superficial de dretes i
esquerres”. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"> </span></span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">El mateix José
Antonio insistia en aquesta mateixa idea (“(jo no sóc ni de
l'esquerra ni de la dreta: sóc del front”) que anys abans
Mussolini ja havia expressat amb tota claredat:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">«El Feixisme no
és de dretes ni d'esquerres sinó una síntesi entre les dues
ideologies, enriquida amb intuïcions felices orientades a l'interès
nacional».</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Encara el 1998,
el lema de l'ultra-dretà Front Nacional francès era:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">«Ni droite ni
gauche, la France rebelle» </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"> </span></span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Aquestes síntesis
lògiques clarament feixistes —la Nació o la Raó d'Estat—
troben la seva prolongació capitalista en el concepte pseudoeconòmic
d'“eficàcia”, en virtut del qual, a partir dels anys 1980, són
els nivells de “creixement” els que pretenen fixar amb il·lusòria
objectivitat, més enllà de tota ideologia, la legitimitat d'una
determinada acció de govern.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">L'any 1986,
Felipe González, president socialista de l'Estat espanyol, resumia
la doctrina que Reagen i Thatcher estaven imposant a tota el món amb
un proverbi xinès:</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">«Gat negre o gat
blanc, el que importa és que caci ratolins»</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Ara bé, allò
que caracteritza les síntesis lògiques —algunes de molt elegants
i precises, d'altres també molt emocionants— és justament que no
reconeixen, excepte com a mitjans o com a obstacles, les diferències
en l'espai: cossos, classes, voluntats i muntanyes han de ser
sacrificats a la puixança irresistible de la Lògica; han de
dissoldre's, es vulgui o no, en aquesta síntesi superior. Des
d'aquest punt de vista, doncs, són igualment de dretes Hitler,
Stalin, Al Qaeda, Reagan i l'FMI. Per això també són possibles
tant els lliscaments com els graus en l'arc dreta-esquerra, segons la
major o menor hegemonia de la lògica sobre l'espai, i viceversa. I
per això el concepte mateix d'Estat inclou, com bé veia Hegel, una
íntima inèrcia de <i>dretes</i><span style="font-style: normal;">
que cal que sigui permanentment corregida amb Dret i Democràcia.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">En
el context de la crisi global, total, que estem vivint; mentre el
capitalisme provi de restaurar la seva musculatura erosionada tot
empobrint i marginant cada cop més éssers humans; mentre una
violenta contrarevolució amenaça les conquestes polítiques i
socials assolides en els dos últimes segles; en un món on els
mitjans de producció i de destrucció es multipliquen alhora com
germans siamesos a una velocitat vertiginosa; en el desordre d'un
marc geopolític que rebenta per tots els descosits, amb la
decadència rapidíssima de les potències que havien assegurat una
dolorosa “estabilitat” a les últimes dècades; en l'horitzó
d'un col·lapse energètic, ecològic i antropològic sense
precedents; enmig d'aquesta crisi estructural, en fi, ¿què
significa ser d'esquerres?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">L'esquerra,
que ha de provar de combatre totes les temptacions lògiques per a
assentar-se en l'espai, amb les seves oposicions irreconciliables i
les seves diferències no intercanviables, ha d'integrar, al meu
entendre, un triple impuls i un triple projecte: ha de ser
revolucionària en l'àmbit econòmic, reformista en el l'ordre
institucional i conservadora en l'ordre antropològic.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<b>
</b><br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Revolució
econòmica</span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Si hi ha res
encara vigent de les ensenyances de Marx, ha de veure sens dubte amb
la descripció d’aquella <i>lògica</i> capitalista de l’acumulació
per desposseïment que, en salts successius, s’ha anat apoderant
dels béns col·lectius, generals i universals, la privatització
dels quals és la condició mateixa de la seva reproducció ampliada.
La immoralitat del capitalisme consisteix en el fet que no pot
—realment no pot— diferenciar entre coses de menjar, coses d’usar
i coses de mirar; entre un nen i una màquina; entre la guerra i la
pau; entre una muntanya i un tanc. </span></span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">L’amenaça del
capitalisme, d’altra banda, consisteix en el fet que no pot
—realment no pot— <i>aturar-se</i>. El creixement més enllà
dels límits imposats per la naturalesa, per la capacitat finita de
la demanda i per la pròpia ètica humana formen part de la regla
mateixa de la seva supervivència. Ara bé, aquesta combinació
d’indiferència enfront dels límits i de la impossibilitat
estructural d'alentiment o detenció converteix el capitalisme en un
ordre econòmic <i>irreformable</i>. Ser d’esquerres, per tant,
implica la consciència d’aquest fet i la necessitat de concebre un
règim altercapitalista en el qual els processos de producció i
distribució permetin l’accés universal als béns col·lectius,
generals i universals.</span></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Reformisme
institucional</span></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Vint anys després
de la caiguda del mur de Berlín, cada vegada és més evident que
l’equació democràcia/mercat era tan falsa com la de
socialisme/URSS. L’<i>habeas corpus</i>, el vot, l’escola
pública, l’Estat de Dret no són estratègies de reproducció del
capitalisme —ni de domini sobre els ciutadans— sinó conquestes
socials a què els gestors del capitalisme han hagut de condescendir,
allí on no els quedava més remei, per a rpovar després
d’impedir-ne l'aplicació o, almenys, limitar-la. La separació de
poders és una bona idea, com ho és la roda o l’arada, i la
presumpció d’innocència és tan <i>burgesa</i> com <i>esclavista</i>
és el Teorema de Pitàgores.</span></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Seguint aquí els
filòsofs marxistes Carlos Fernandez Líria i Luis Alegre Zahonero,
l’esquerra no ha d’entregar aquella armadura institucional a
l’enemic, que l'esmenta alhora que la buida de sentit. Hem de
reivindicar, en algun sentit, l’«obediència». Obeir (en llatí
<i>obaudire</i>) vol dir originàriament “escoltar amb atenció”
i per tant no es tracta de defensar la llibertat superior de la
sordesa sinó de dirigir l’oïda, i mantenir-la molt oberta, cap
aquell lloc on no parlen ni els Déus ni els Reis ni els Amos ni els
Mascles; cap aquell lloc on no parla ningú o, precisament, on és
Ningú qui parla i on <i>qualsevol-altre</i> pot reconèixer-se i
reconèixer una filiació racional comuna: és la Llei com a <i>coàgul</i>
de la llibertat política en el seu pas pel món. En aqueix sentit,
la ciutadania és l’imperi de la Llei allí on la Llei assegura —i
només per això és llei— que l’espai de què sorgeix seguirà
buit, que ni els Diners ni la Raça ni l’Església ni el Gènere es
faran “escoltar atentament” en el seu lloc.</span></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">I per això
precisament només la forma d’Estat de Dret, progrés de la raó
sense precedents, garanteix al mateix temps les condicions
institucionals necessàries per a l’exercici de la democràcia i
per a l’evitació de la demagògia (és a dir, per a impedir al
mateix temps els camps de concentració i la seva aprovació
mitjançant plebiscit). El capitalisme irreformable, en permanent
revolució, ha de donar pas a un sistema en què, per fi, totes
aquestes bones idees puguin funcionar realment, sense ser segrestades
o manipulades o inhabilitades des de l’exterior, i a més ser
reformades quan així convingui. Entre l’arqueologia de la tradició
i la biologia del mercat sempre constituent, la democràcia necessita
instàncies ja constituïdes, <i>institucions</i> democràtiques
—decisions ja preses en estat de tranquil·litat— que ens
protegeixin dels sotracs de l’economia i dels capricis de les
voluntats.</span></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Conservadorisme
antropològic</span></span></b><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">L’esquerra, en
fi, ha de ser conservadora. Enfront de la “locomotora desbocada”
del capitalisme, sempre en rebel·lió contra els límits, hem
descobert també fa poc la vulnerabilitat de la Naturalesa, aquell bé
universal condició de tots els béns generals i de tots els béns
col·lectius. Hem descobert la radical incompatibilitat d’aquell
model amb l’estabilitat de les tres facultats que han caracteritzat
la continuïtat antropològica de l'ésser humà des de fa almenys
8.000 anys: la raó, la imaginació i la memòria <i>finites</i>. Com
ja alertava Karl Polanyi l'any 1944, el “mercat lliure” ha
erosionat o destruït tots els vincles socials i compromisos
simbòlics gràcies als quals les societats històriques havien
aconseguit sobreviure a guerres o catàstrofes naturals. Es tracta
d’un vertader <i>naufragi de l’Home</i> que ens deixa al mateix
temps sense protecció material i sense recursos etico-culturals per
a excogitar una solució en comú. Enfront d’aquest naufragi, la
recuperació d’un discurs il·lustrat d’esquerres obliga
precisament a incorporar el pensament indigenista i feminista: la
política com a reconeixement i reglamentació de la dependència
recíproca. La Naturalesa depèn avui de l'ésser humà, ell mateix
part de la naturalesa; els éssers humans depenem els uns dels
altres. En aquest sentit, la nostra condició de subjectes de raó i
de dret és inseparable de la nostra condició d’objectes (de
cures).</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Una d’aquelles
oposicions irreconciliables en l’espai, com la que enfronta la mà
esquerra a la mà dreta, és la que oposa la vida a la mort. Som
irremeiablement <i>cossos</i>. La negació d’aquest límit per part
del “mercat lliure”, incapaç d’assumir la finitud, agreuja la
nostra fragilitat i la del planeta. Esquerra significa <i>cures</i>;
i els cures només són possibles en un ordre econòmic
altercapitalista i en un marc democràtic d’institucions públiques.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">—Article original: publicat al número de novembre de l'edició espanyola de <i>Le Monde Diplomatique</i>. N'he trobat la transcripció <a href="http://albertolumbreras.com/2011/11/%C2%BFque-significa-ser-de-izquierdas/">en aquesta pàgina</a> del blog <i>La Maldekstra Kolono</i>.</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-75252633392950238892011-11-15T20:16:00.000+01:002011-11-20T20:16:45.433+01:00El poder de la indiferència<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Segons
un sondeig del CIS publicat el passat 4 de novembre, a la majoria
dels espanyols (fins a un 66,7%) no els interessa en absolut la
política, mentre que només un 7,6% declara sentir-hi “molt”
interès i amb prou feines un 25,4% “força”. La desconfiança
envers polítics, partits o institucions s'ha convertit en el sòl
geològic de la nostra vida quotidiana. I tanmateix, segons la
mateixa enquesta, el 83% dels espanyols, gairebé tots ells sense
interès, ni fonament, ni compromís de cap mena, convençuts de què
en aquest gest no s'hi juga res, declarava la seva intenció d'acudir
a les urnes el 20 de novembre.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Què
vol dir aquesta paradoxa? Amb independència de les raons que porten
la major part de la població a votar —adhesions fiduciàries molt
semblants a aquelles que poden lligar-nos a un equip de futbol, a una
estrella musical o a un dictador—, el cert és que cal reconèixer
aquesta contradicció que, abans de qualsevol acció de govern,
desconnecta ja radicalment </span><i>democràcia</i><span style="font-style: normal;">
i </span><i>eleccions</i><span style="font-style: normal;">: els
indiferents voten mentre que els compromesos, els interessats, els
conscients es queden a casa (o voten en miniatura). El bipartidisme
governa des de fa anys sobre la base d'una “indiferència” social
enfront de la qual els polítics se senten completament lliures de
fer el que vulguin: les urnes són tan vinculants com el sexe
ocasional en una nit de borratxera.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Quan
Rubalcaba, en l'inici de la campanya, mostrava la seva preocupació
pels “indiferents” d'esquerres que podien afavorir la victòria
del PP, en realitat estava preocupat pel fet que el PSOE no compta
amb suficient “indiferència” del seu costat com per a equilibrar
la que donarà la victòria als seus rivals bessons. En algun sentit,
el retret als sectors abstencionistes és que s'interessen massa per
la política com per a votar, fet que sens dubte perjudica els seus
interessos. La “indiferència” és molt més reaccionària —i,
per tant, molt més constant— que el compromís, sempre crític; i
el PSOE, malgrat tots els seus mèrits, no ha aconseguit convèncer
els “indiferents” de què és tant o més reaccionari que el PP.
Per això, durant les campanyes electorals esdevé durant tres
setmanes un partit d'esquerres, o amfibi entre els dos bàndols, tot
provant de sumar vots conscients als seus vots indiferents.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">¿I
el moviment 15-M? El seu valor immens resideix en el fet que va
sorgir d'aquella mateixa indiferència per a repolititzar la
desconfiança raonable envers els polítics, els partits i les
institucions. La seva potent força deslegitimadora es reflectirà
escassament en els comicis, ja que quedarà absorbida, de manera
dispersa, en abstenció, vot en blanc i suport conscient a forces
minoritàries. La pròpia distribució que reflecteix l'enquesta
citada deixa el moviment fora de joc. Però precisament “fora de
joc” és on ara mateix és juga la possibilitat de conservar —com
als monestirs medievals la cultura— la vida política. La
consciència i la democràcia discorren paral·leles al poder, que
tanmateix es reprodueix, amb tots els seus efectes reals i a de
vegades mortals, a partir de la indiferència. El propòsit, per
tant, ha de ser doble: allunyar la indiferència de les urnes, on es
torna molt perillosa (sobretot en temps de crisi), i preparar un
recinte on els indiferents, primer inofensius, després conscients,
puguin repolititzar-se abans de tornar, per la via que sigui, al
poder. Hi cal temps, és veritat, però com més anticapitalista
sigui el 15-M, més consciència crearà; i com més 15-M sigui el
15-M, més suports rebrà. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
—<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Article
original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=139360">El poder de la indiferencia</a>. </span></span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-73559197036168546872011-09-20T20:48:00.000+02:002011-11-22T20:53:04.984+01:00Líbia, el caos i nosaltres<br />
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">L’última
setmana d’agost, després de l’entrada dels rebels a Trípoli, el
món àrab va esclatar en un crit d’alleujament i goig. Al Iemen i
a Síria les manifestacions populars contra les dictadures d’Ali
Saleh i Bachar Al-Assad van multiplicar el seu nombre i intensitat a
l’abric d’aquesta victòria que tots els pobles de la regió van
viure com a pròpia. A Tunísia, els dies 22 i 23 d’agost,
refugiats libis i ciutadans tunisians van celebrar als carrers de la
capital, però també a Sfax, Gabes i Jerba, la caiguda de Gadafi.
Els mateixos partits d’esquerra es van sumar a la celebració.
Així, el Partit Comunista Obrer de Tunícia, d’Hama Hamami, un
dels opositors més perseguits pel règim de Ben Ali, difonia el 24
d’agost un comunicat en què felicitava “el poble germà de Líbia
per la seva victòria sobre el règim despòtic i corrupte de
Gadafi, tot confiant que ara el poble libi pugui decidir el seu propi
destí, recuperar les seves llibertats i drets i construir un sistema
polític basat en la sobirania que li permeti regenerar el seu país,
mobilitzar les seves riqueses en favor de tots els ciutadans i
establir profundes relacions de germandat amb els pobles veïns”.
Durant els darrers sis mesos, a totes les capitals àrabs on la gent
protestava contra els dictadors locals, sovint jugant-se la vida,
s’han celebrat manifestacions de solidaritat amb el poble libi; ens
agradi o no, malgrat que es tracti d’una de les zones més
antiimperialistes del món, no hi ha hagut cap protesta contra la
intervenció de l’OTAN.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Durant
aquests últims mesos, de vegades he tingut la impressió que mentre
la dreta colonitza i bombardeja el món àrab, l’esquerra (una part
de l’esquerra europea i llatinoamericana) li indica quan, com i de
qui ha d’alliberar-se. No entraré en una polèmica molt pugnaç
que ha fracturat el camp antiimperialista; només vull deixar
constància que l’únic lloc on aquesta polèmica no ha existit ha
estat curiosament allà on es produïen els esdeveniments. Mentre
l’esquerra occidental s’intercanviava mastegots entorn de la
intervenció de l’OTAN, els pobles àrabs —acompanyats per una
esquerra regional que ni Europa ni Amèrica Llatina s'han escoltat—
es dedicaven i es dediquen a combatre les dictadures amb mitjans i en
condicions que cap anàlisi marxista hauria previst i probablement
tampoc desitjat. El cas és que tampoc les potències occidentals
havien previst ni desitjat el que ha succeït, i el resultat de la
seva improvisació sapastre, tan hipòcrita com diligent, és encara
una incògnita.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Un
dels errors de l’anàlisi esquemàtica d’un sector de l’esquerra
occidental (tan occidental en això com occidentals són les bombes
de l’Aliança Atlàntica) és el de cridar l’atenció sobre els
interessos euro-estatunidencs a Líbia, com si aquests interessos no
haguessin estat assegurats amb Gadafi i com si, en tot cas, d’una
enumeració d’interessos se'n desprengués necessàriament una
intervenció. No s’intervé on i quan es vol sinó on i quan es
pot. Els interessos interessen, sens dubte, però no fan possible una
intervenció militar. En el cas de Líbia, al meu entendre, són dos
els factors que l’han fet possible.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">El
primer és que es tractava, com van reconèixer de seguida els pobles
i les esquerres àrabs, d’una causa justa. La rebel·lió popular
—començada a Bengasi i avortada al barri de Fashlum de Trípoli el
17 de febrer— prolongava, amb la mateixa legitimitat i
espontaneïtat, les revolucions de Tunis i Egipte. Escrivia Jean-Paul
Sartre l'any 1972 que “el poder utilitza la veritat quan no hi ha
una mentida millor”. En aquest cas cap mentida era millor que la
veritat mateixa: “el monstruós tirà” Gadafi era un monstruós
tirà i els “rebels libis” eren realment rebels libis. En
convertir occident la veritat en propaganda, l’esquerra esquemàtica
—molt allunyada o amb poc coneixement de la zona— va caure en la
trampa i es va posar a repetir ingènuament, en la seva contra, una
munió de mentides o mitges veritats, i va regalar als qui
bombardegen una causa justa mentre assumia la ignomínia de defensar
una injustícia.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">El
segon factor té a veure amb l’aïllament del règim de Gadafi. A
banda de Nicaragua i Veneçuela, molt allunyats de l’escenari, els
únics amics que tenia Gadafi al món eren uns quants dictadors
africans i uns quants imperialistes occidentals. Abandonat per
aquests últims, cap Estat amb autoritat geo-estratègica —ni la
Lliga Àrab ni la Xina ni Rússia— oposarien resistència a la
intervenció de l’OTAN. Al contrari del que passa a Síria, un
vesper d’equilibris molt sensibles en el qual Bachar Al-Assad ven
arreu la carta de “l’estabilitat” mentre mata impunement milers
de revolucionaris, Gadafi i el seu règim no representaven res a la
regió. Al contrari, tots els interessos, també els polítics, el
tornaven vulnerable: més que el petroli, entre els factors
desencadenants de la intervenció de l’OTAN cal incloure-hi les
pressions d’Aràbia Saudita sobre uns EUA molt reticents i
l’oportunitat per a França de "represtigiar-se" al seu
“pati del darrere”, el nord d’Africa, després de la patacada
patida a Tunis i Egipte, on el suport a ben Alí i a Moubarak (amb
l’escàndol de les vacances pagades dels seus ministres) havien
deixat Sarkozy completament fora de joc.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">L’altre
error en què ha incorregut un cert sector de l’esquerra té a
veure precisament amb el seu esquematisme o, millor dit, amb el seu
monisme. Els pobles i les esquerres àrabs, jugant-se la vida sobre
el terreny, han comprès de seguida la impossibilitat d’escapar a
la incomoditat analítica si volien derrocar els seus dictadors. Han
sabut que calia afirmar molts <i>fets</i> alhora, alguns contradictoris
entre si. En el cas de Líbia, aquests cinc o sis <i>fets</i> són els que
segueixen: Gadafi és un dictador; la revolta líbia és popular,
legítima i espontània; la revolta és de seguida infiltrada per
oportunistes, liberals pro-occidentals i islamistes; la intervenció
de l’OTAN mai va tenir vocació humanitària; la intervenció de
l’OTAN va salvar vides; la intervenció de l’OTAN va provocar la
mort de civils; la intervenció de l’OTAN amenaça de convertir
Líbia en un protectorat occidental. </span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" style="orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Què
fem amb tot això? Podem deixar de banda la <i>realpolitik</i></span></span></span></span></span></span><i><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"></span></span></span></span></span></span></i><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">,
acudir al realisme i tractar d’analitzar la nova relació de forces
en el context d’un món àrab en ple procés de transformació. O
podem afirmar Un Sol Fet —monisme— i sotmetre tots els altres a
les seves fuetades negacionistes. Així, si només afirmem la
intervenció de l’OTAN, amb els seus crims i amenaces, ens veiem de
seguida obligats, per un pendent lògic que ens allunya cada vegada
més de la realitat, a negar el caràcter dictatorial de Gadafi i
afirmar, encara més, el seu potencial emancipador i
antiimperialista; a negar el dret i l'espontaneïtat de la revolta
líbia i afirmar, encara més, la seva dependència mercenària d’una
conspiració occidental. El pitjor d’aquest exercici de monisme és
que deixa fora precisament les dades que més importen als pobles
àrabs i a les esquerres àrabs i les que més haurien d’importar
als antiimperialistes d'arreu del món: la injustícia d’un tirà i
la reclamació de justícia del poble libi.</span></span></span></span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">El
monisme simplifica les coses allí on són molt —molt—
complicades. L’OTAN mateixa és conscient d’aquesta complexitat,
com ho demostra el fet de que —tal i com recorda Gilbert Achcar—
ha bombardejat <i>molt poc</i> Líbia amb el propòsit d’allargar-hi la
guerra i provar de gestionar una derrota del règim sense acabar de
provocar-ne una ruptura vertadera; és a dir, el contrari d'allò que
demanda el poble libi. El conflicte entre l’OTAN i una part dels
rebels és manifest, com ho és entre els rebels i la cúpula
dirigent del CNT. Hem escoltat els darrers dies les denúncies molt
agressives —dirigides tant als EUA i Anglaterra com a Mustafà
Abdul Jalil i Mahmud Jibril— per part d'Abdelhakim Belhaj i Ismail
Salabi, comandants rebels vinculats a l’islamisme militant. Com a
Tunis i a Egipte, els islamistes estan ben organitzats i tenen força,
però no són ells els que van començar les revoltes. És molt trist
veure de sobte com un cert sector de l’esquerra s'uneix al cor de
la “guerra contra el terrorisme” i l’amenaça d’Al-Qaeda”,
precisament quan les revolucions àrabs demostren la seva influència
molt escassa sobre el jovent àrab. Qualsevol que sigui o hagi estat
la relació entre Al-Qaeda i el Grup Combatent Musulmà Libi, les
declaracions públiques dels seus líders en favor “d’un Estat
civil” i una “verdadera democràcia”, molt poc creïbles,
demostren un gran coneixement del corrent que espeny la regió en
aquests moments. Des de l’esquerra tenim potser que acceptar la
idea que el món àrab inevitablement serà governat per l’islamisme
en els propers anys —si se li hagués deixat governar ara en fa
vint, avui ja se n’haurien alliberat—, però la triomfal visita
d’Erdogan a Egipte, Tunis i Líbia indica que aquest islamisme ja
no serà el de la <i>jihad</i> i l’atemptat suïcida, tal i com
interessava a la UE i als EUA, sinó un “islamisme democràtic”
els límits del qual, en tot cas, es revelaran també de seguida als
ulls d’una població juvenil excedentària que està cada cop més
integrada en les xarxes d’informació global.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Sigui
com sigui, l’esquerra, que no té armes ni diners, només hauria
d’atrevir-se a parlar després d’haver imaginat què en faria —de
les armes i diners— si les tingués. ¿Se les hauria donades a
Gadafi? Se les hauria donat als rebels anticipant-se a l'OTAN? El que
ha de saber l'esquerra occidental és que donant suport a Gadafi no
està donant suport a Chávez (contrapunt democràtic del tirà libi,
malgrat les seves declaracions absurdes) sinó a Aznar i a Berlusconi
i, encara pitjor, a Ben Alí i Moubarak. L'esquerra àrab, molt
realista, sap el que hauria significat una victòria de Gadafi per a
la Primavera Àrab encara en marxa. No hem d'oblidar que Gadafi va
estar donant suport al dictador tunisià després de la seva sortida
del país, va estar amenaçant el seu poble i va estar provant de
desestabilitzar les seves noves institucions per tal de restablir la
família Trabelsi al poder fins que la rebel·lió popular líbia
—precisament— va frustrar-ne els plans. El sufocament a sang i
foc de la revolta líbia hauria posat en perill les fites
revolucionàries de Tunis i Egipte, i hauria encoratjat una repressió
encara més gran a Iemen i Síria i hauria congelat totes les
protestes que rebroten de nou al Marroc, Jordània i Bahrein. No es
pot —no es pot, no— estar en favor de les revolucions àrabs i
alhora de Gadafi. Paradoxalment, els que donen suport a Gadafi estan
donant suport, sense adonar-se'n, a l'ofensiva contrarevolucionària
de l'OTAN al nord d'Àfrica.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Potser
preferim un ordre dolent, mentre sigui invencible, abans que un
desordre ambigu on existeix alguna possibilitat de vèncer, encara
que sigui a llarg termini; potser hauríem preferit que el malastruc
de Mohamed Bouazizi no s'hagués immolat ni hagués pres foc a tota
la regió (mira que n'estàvem, de tranquils); potser hauríem
preferit que els pobles àrabs no s'haguessin alçat si no podien ser
marxistes i si al final no servirà per a res o només per a què hi
governi l'islam o per a què un grapat d'humiliats i ofesos respirin
una mica. Però no som nosaltres els qui ho decidim. El cert és que
els pobles àrabs, inclòs el libi, han decidit desfer-se de les
dictadures més llargues del planeta, i “descongelar” una regió
del món petrificada des de la primera guerra mundial i condemnada a
servir una vegada i una altra interessos aliens; i amb aquesta
decisió l'han tornada “al corrent central de la història”.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Podem
deixar-nos portar per nostàlgies de guerra freda; podem veure
conspiracions tranquil·litzadores d'aquells mateixos dolents de
sempre, i estalviar-nos l'esforç d'atansar-nos als nostres afins
sobre el terreny i d'analitzar amb cura els nous actors que
intervenen en l'escenari global; podem fer discursos en lloc de fer
política; i poder renyar els àrabs en lloc d'aprendre'n. O, en
canvi, podem solidaritzar-nos amb els pobles que en aquests moments
estan provant d'acanar una història o de començar-ne una altra; amb
els que, com Síria, Iemen, Bahrein, proven de deslliurar-se del jou
dels seus dictadors i amb els que, com Tunis, Egipte i Líbia, tenen
que provar de lliurar-se, a partir d'ara, de diferents modalitats
d'intervenció extrangera.</span></span></span></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<br /></div>
<div align="JUSTIFY" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Article
original a Gara: <a href="http://www.gara.net/paperezkoa/20110919/291607/es/Libia-caos-nosotros">Libia, el caos y nosotros</a>.</span></span></span>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="orphans: 2; widows: 2;">
<a href="http://www.gara.net/paperezkoa/20110919/291607/es/Libia-caos-nosotros" target="_blank"><span style="color: #0055ee;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br />
</span></span></span></span></span></span></span></a></div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0cm;">
—<span style="font-family: Times New Roman,serif;"><span style="font-size: medium;">Article
a Rebelión: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=135938">Libia, el caos y nosotros</a>.<br />
</span></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-77775573037246748382011-05-22T13:59:00.002+02:002011-11-20T17:45:28.880+01:00La Qasba a Madrid<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: right;">
<i>A l'Alma Allende</i> </div>
<br />
Per als qui hem seguit de prop les dues ocupacions de la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Kasbah">Qasba</a> de Tunis és molt difícil no sucumbir a l'emocionat vertigen d'un <i>déjà vu</i> davant de les imatges dels joves que des de dilluns passat dignifiquen la <i>Puerta del Sol</i> amb la seva presència: les lones i els cartrons, els paperets amb consignes enganxats als murs, les assemblees permanents, les comissions de proveïment, neteja i comunicació, l'obstinació enfront d'aquesta pluja torrencial que tantes vegades s'ha utilitzat per a justificar l'abstenció electoral. No ens enganyem: les protestes a l'Estat espanyol s'inscriuen sens dubte en la mateixa falla tectònica global i prolonguen i readapten el mateix model organitzatiu inventat a Tunísia i a Egipte (i a Bahrain, Jordània, Iemen, etc.). El capitalisme ha fracassat en tot, excepte en globalitzar les respostes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Milers de joves espanyols protesten contra les dificultats econòmiques", titula el diari francès <i>Le Monde</i>. És veritat. També a Tunísia l'atur, la pobresa i la inflació van tenir molt a veure en l'esclat de les revoltes. Però allò impressionant no és això. L'impressionant és que en ambdós casos els manifestants hagin reclamat i reclamin "democràcia". En el cas de Tunísia i del món àrab tothom esperava que els seus ciutadans invoquessin la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Xaria">xaria</a> —una variant religiosa de la Llei— enfront de l'arbitrarietat i la corrupció; a l'Estat espanyol totes les anàlisis apuntaven a una penetració rampant del discurs neofeixista com a resposta a la inseguretat econòmica i social i al desprestigi de la política: la dreta conservadora semblava, a banda i banda de la Mediterrània, l'única força capaç de canalitzar, deformant-lo, el malestar general. Però vet aquí que el que els joves demanen uniformement, aquí i allà, a Tunísia i a Madrid, al Caire i a Barcelona, és "democràcia". ¡Democràcia de debò! Que la demanin els àrabs sembla raonable, ja que vivien i viuen encara sotmesos a dictadures ferotges. Però que la demanin els espanyols és més estrany. És que l'Estat espanyol no és ja una democràcia?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No, no ho és. A Tunísia, un passet enrere, encara es confia que n'hi hagi prou amb tenir constitució, eleccions, parlament i llibertat de premsa perquè hi hagi democràcia. A l'Estat espanyol, calçat de sobte amb botes de set llegües, s'ha comprès en l'instant d'un llampec que les institucions no són suficients si qui governa les vides dels ciutadans és el mercat i no el parlament. Aquests joves sense casa, sense treball, sense partit, han associat amb intuïció precisa les "dificultats econòmiques" amb el govern dictatorial, no d'una persona concreta, no, sinó d'una estructura econòmica que desactiva ininterrompudament tots els mecanismes polítics —de la judicatura a els mitjans de comunicació— que haurien de garantir el joc democràtic. Aquests joves sense futur han sabut despullar d'un cop la fal·làcia subcutània que durant dècades ha sostingut la legitimitat del sistema: la identitat entre democràcia i capitalisme. A Tunísia i a Egipte el capitalisme donava pals; a l'Estat espanyol unes poques llaminadures. Cap règim econòmic no ha exaltat tant la joventut com a valor mercantil i cap no l'ha menyspreat tant com a força real de canvi: mentre la publicitat oferia una vegada i altra la imatge immutable d'un desig sempre reverdit, eternament jove, els joves espanyols patien l'atur, el treball precari, la desqualificació professional, l'exclusió material de la vida adulta i, per poc que es sostraguessin a les normes socialment acceptades del consum petit burgès, la persecució policial. Al món àrab, perquè no reclamessin una existència digna, als joves se'ls colpejava i empresonava; a Europa, perquè no reclamin una existència digna, se'ls ofereix menjar porqueria, televisió porqueria, el temps porqueria dels supermercats i les <i>movidas</i>. A Tunísia, els joves que no podien accedir a una vida adulta, eren retinguts en els seus cossos a cops de porra; a Espanya, els joves que no poden comprar la seva pròpia casa ni vendre les seves competències laborals, encara poden adquirir tecnologia barata, roba barata, pizzes barates. Retinguda lluny dels centres de decisió, menyspreada o sobreexplotada en el mercat laboral, modelada per hàbits homogenis de consum, la joventut ha acabat per convertir-se (a Europa i al món àrab) en una "classe social" que, per les seves pròpies característiques materials, no reconeix límits d'edat. Però ens havíem equivocat: si la repressió no funciona, tampoc serveix el que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Pier_Paolo_Pasolini">Pasolini</a> anomenava als anys 70 "l'hedonisme de masses". Cops o llaminadures, els joves no accepten que els tractin com a nens, no es deixen acovardir ("sense por", criden aquí i allà) ni comprar ("no som mercaderies"). La <i>Puerta del Sol</i> a Madrid demostra també el gran fracàs "cultural" del capitalisme, que ha volgut mantenir les poblacions europees en una permanent minoria d'edat alimentant només la fam: de llepolies, d'imatges, d'intensitats pures. Espantats o corromputs, als nens se'ls podia deixar votar sense perill que el seu vot mantingués cap relació real amb la democràcia. Per això, a Tunísia i a Madrid, els joves demanen precisament democràcia, i per això, a Tunísia i a Madrid, han comprès encertadament que la democràcia està orgànicament lligada a aquesta cosa misteriosa que Kant situava rotundament fora dels mercats: la dignitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És impressionant —impressionant, sí— sentir cridar aquests joves sense partit, sense gaire formació ideològica o directament "ideolofòbics", la paraula "revolució", com en la Qasba de Tunis. Són pacífics, disciplinats, ordenats, solidaris, però ho volen canviar Tot. Volen canviar el règim, com a Tunísia: monopoli bipartidista de les institucions, corrupció, degradació del sector públic, manipulació mediàtica, impunitat dels responsables de la crisi. Com en la Qasba de Tunis, tots els partits institucionals, també els d'esquerres, s'han vist sorpresos a contrapeu o empesos fora de joc. Els joves de Sol (i de les altres ciutats de l'Estat espanyol) no representen cap força política ni se senten representats per cap força política. Però l'error —clarament instrumentalitzat pels qui se senten amenaçats per l'esclat— és pensar que ens trobem davant d'un rebuig, i no davant d'una reivindicació, de la política. A la llum d'experiències històriques precedents podríem concloure que el desprestigi de les institucions i de la classe dirigent obre la porta a les solucions populistes o demagògiques i a la irrupció d'un "líder fort" la voluntat del qual deslligui màgicament tots els nusos i resolgui miraculosament tots els problemes. És el feixisme clàssic. Però el feixisme clàssic, l'ombra del qual creixia ja en l'horitzó, és més aviat el que aquests joves han vingut a impedir i a denunciar. El populisme i la demagògia ens estan governant i els "líders forts" són els que dominen els partits i tracten d'imposar les seves adhesions fiduciàries, purament emocionals, als nens eterns en què han volgut convertir-nos. Som en plena campanya electoral i els ciutadans es passegen entre els reclams publicitaris dels candidats. "Per què diu vostè que al Japó no hi ha democràcia?”, li van preguntar al novel·lista <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kenzabur%C5%8D_%C5%8Ce">Kenzaburo Oé</a>. "Pel somriure del primer ministre". Els estafadors, els violadors, els pedòfils, els cabdills somriuen precisament així. Ens han robat fins i tot la puresa dels somriures.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Qasba de Tunis, com la <i>Puerta del Sol</i>, es revelava justament, en nom de la democràcia, contra tota classe de lideratge de cabdills. Hi havia allà, com hi ha ara aquí, una afirmació ingènua de democràcia pura, clàssica, gairebé grega. L'historiador <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Claudi_Eli%C3%A0">Claudi Elià</a> explica l'anècdota d'un candidat atenès que va trobar-se un camperol escrivint el seu nom en les llistes dels qui havien de ser condemnats a l'ostracisme. "Però si no em coneixes", es va queixar l'oligarca. "Precisament per això", va respondre el camperol, "perquè no arribis a ser conegut". A la Qasba de Tunis era molt poderosa aquesta susceptibilitat enfront de tot allò conegut: ningú que ja hagués sortit a la televisió, ningú a qui els manifestants reconeguessin, no era benvingut a la plaça. Eren els desconeguts els que estaven autoritzats a parlar i a fer propostes; eren els desconeguts els qui tenien l'autoritat que el mercat —i el seu bessó polític, l'electoralisme— acumula, al contrari, en les cares famoses. Però resulta que els desconeguts som nosaltres; els desconeguts són els "qualssevol" a qui aquests candidats somrients demanen el vot per a excloure'ls després dels centres de decisió. A la Qasba de Tunísia, com a la <i>Puerta del Sol</i> de Madrid, hi ha una temptativa de democratitzar la vida pública retornant la sobirania als desconeguts. Ningú no pot negar els riscos ni els límits d'aquesta aposta, però ningú no pot tampoc negar sense frau que aquesta "revolució contra els coneguts" constitueix precisament una denúncia del populisme mercantil i la demagògia electoralista, els dos trets centrals de les institucions polítiques del capitalisme.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els joves de la Qasba de Madrid, de les Qasbas de tot l'Estat espanyol, volen democràcia real perquè saben que en depèn el seu futur i el de tota la humanitat. Encara no saben que aquesta democràcia, com ens recorda <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Fern%C3%A1ndez_Liria">Carlos Fernández Liria</a>, és el que d'altres hem anomenat sempre comunisme. Hauran de descobrir-ho a la seva manera. Nosaltres, els més vells, allò que venim descobrint des de fa cinc mesos, en el món àrab i ara a Europa, és que "els nostres" —així els anomena <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Julio_Anguita">Julio Anguita</a>— no són com nosaltres. A <i>Deseo de ser punk</i>, l'extraordinària novel·la de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bel%C3%A9n_Gopegui">Belén Gopegui</a>, l'adolescent Martina, exemplar viu d'aquesta nova classe social construïda en les arestes dels mercats, li retreu al seu pare: "no has estat un bon exemple". No hem donat, no, un bon exemple als joves i, malgrat tot, quan des de l'esquerra els menyspreàvem només una mica menys del que els menysprea en <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Bot%C3%ADn">Botín</a> o la Warner, quan crèiem definitivament formatades totes les subjectivitats en un horitzó blindat, són ells els qui s'han aixecat contra "l'afartament de llaminadures" per a reclamar una "revolució" democràtica. Martina és ara a la <i>Puerta del Sol</i>, i potser també fracassi com va fracassar el seu pare. Però que cap homenot cinquantí de dretes (ni d'esquerres) vingui a dir-li que ha tingut la vida fàcil, que cap homenot cinquantí de dretes (ni d'esquerres) vingui a dir-li que sense lluita no s'aconsegueix res en aquest món. La segona dècada del segle XXI anuncia un futur terrible, incert, potser apocalíptic, però ens ha ofert ja algunes sorpreses que haurien de rejovenir-nos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una és que, si tot va tan malament com diem, és segur que hi haurà resistència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una altra és que el que veritablement uneix és el poder i que la <i>Puerta del Sol</i>, passi el que passi, té poder.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I una altra és que totes les anàlisis, per agudes i meticuloses que siguin, deixen fora un residu que acabarà desmentint-les.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No hi haurà una revolució a l'Estat espanyol, almenys de moment. Però una sorpresa, un miracle, una tempesta, una consciència en les tenebres, un gest de dignitat en l'apatia, un acte de coratge en l'anuència, una afirmació antipublicitària de joventut, un crit col·lectiu de democràcia a Europa, ¿no és ja una mica una revolució? Tot ha començat moltes vegades en els darrers 2.000 anys. I quan ja només esperàvem finals, vet aquí que en molts llocs, els més inesperats, hi ha gent nova obstinada a començar de nou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=128812">La Qasba en Madrid</a>. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-86531078179596849512011-05-02T20:59:00.000+02:002011-05-02T20:59:48.461+02:00Matar en Bin Laden, ressuscitar Al-Qaida<div style="text-align: justify;">Una de les grans sorpreses que havien ofert els alçaments populars al món àrab és que havien deixat momentàniament fora de joc totes les forces islamistes i molt especialment, és clar, la més sospitosa i extremista, Al-Qaida, marca comercial de contingut obscur i llargament instrumentalitzada per tal de sostenir dictadors, reprimir tota mena de dissidència i desviar l'atenció lluny dels veritables camps de batalla. Amb indicacions d'ampli espectre, com l'aspirina, Bin Laden reapareixia cada cop que calia atiar la "guerra contra el terrorisme"; se'l mantenia amb vida per a poder agitar el seu espantall en campanyes electorals o per a justificar lleis d'excepció. Aquesta vegada la situació era massa greu com per no usar-lo per darrera vegada, en una orgia mediàtica que eclipsa fins i tot el casament del príncep Guillem i introdueix efectes molt inquietants en el món.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quan semblava relegada a l'oblit, <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=127594">definitivament arraconada pels propis pobles que havien de donar-li suport</a>, reapareix Al-Qaida. Un grup desconegut, en nom d'aquesta patent, assassina l'activista italià Arrigoni a Palestina; dies després, en plena efervescència de les protestes antimonàrquiques al Marroc, una bomba esclata a la plaça Jamaa Fna de Marràqueix; ara reapareix Bin Laden, no viu i amenaçador, sinó en tota la glòria d'un martiri ajornat, estudiat, acuradament escenificat, una mica inversemblant. "S'ha fet justícia", diu Obama, però la justícia reclama tribunals i jutges, procediments sumarials, una sentència independent. Més sincer ha estat George Bush: "És la venjança dels EUA", ha dit. "És la venjança de la democràcia", ha afegit, i milers de demòcrates estatunidencs ballen d'alegria davant de la Casa Blanca, saltant amb bàrbara eufòria sobre tíbies i calaveres. Però democràcia i venjança són tan incompatibles com la pedagogia i l'infanticidi, com l'alfabet i el solipsisme, com els escacs i el joc. Als EUA els agraden els linxaments, sobretot des de l'aire, perquè saben que són més poderosos que els principis. "El món sent alleujament", afirma Obama, però alhora alerta sobre "atacs violents a tot el món després de la mort de Bin Laden". N'alerta? N'avisa? En promet? ¿Quin alleujament pot produir un assassinat que —se'ns diu alhora— posa en perill aquells als que presumiblement es vol salvar?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquest era el moment. Al-Qaida torna a dominar l'escena; Al-Qaida torna a saturar l'imaginari occidental. Mentre el presumpte cadàver de Bin Laden és llançat al mar, Bin Laden s'apodera fantasmalment de totes les lluites i de tots els desitjos de justícia. Es complirà el vaticini d'Obama: hi haurà atacs violents per tot arreu i el món àrab-musulmà tornarà a ser un bullici de fanatismes i decapitacions, ho vulguin o no ho vulguin les seves poblacions. Entre democràcia i barbàrie, és evident, els EUA no en tenen cap dubte: la barbàrie s'ajusta molt més al "somni americà".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No sabem si s'ha matat realment Bin Laden, el que està clar és que l'esforç de ressuscitar tant sí com no Al-Qaida pretén matar els processos de canvi començats fa quatre mesos en el món àrab. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=127592">Matar a Bin Laden, resucitar Al-Qaeda</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-40229191780474405692011-04-21T12:54:00.000+02:002011-04-21T12:54:06.731+02:00El món àrab i la intervenció occidental<div style="text-align: justify;">El que està succeint al Magrib i al Pròxim Orient des de fa tres mesos és tan sorprenent com natural: quan tots pensàvem que el món àrab estava a l'Edat Mitjana, adormit o fanatitzat per una versió reaccionària de l'islam, resulta que estava més aviat al 1789 o, com suggereix Wallerstein, al 1968. O en una combinació d'ambdues dates. L'espurna tunisiana ha provocat un gran incendi on es fonen totes les diferències locals i que il·lumina un nou panarabisme del malestar i la humiliació i, per tant, de la ciutadania i la dignitat. Cal prendre's molt seriosament això que els àrabs comparteixen, allò del que es volen deslliurar i també allò que volen obtenir. Des de Mauritània al Golf, tots sense excepció han viscut o viuen encara sota sinistres dictadures controlades per abjectes aparells policials al servei d'oligarquies mafioses molt funcionals al capitalisme internacional. Milions de persones, especialment joves "mantinguts amb vida", però sense recursos ni futur, inscrits en els circuits d'informació global, reclamen democràcia i llibertat. I estan disposats a deixar-se matar per a canviar les coses.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tot aquell que no vegi aquest impuls comú no està veient pas res. Tunísia, Algèria, el Marroc i Egipte semblen compartir alguns trets socioeconòmics dels que es poden induir respostes semblants. Però això serveix igual per al Iemen, amb la seva complexitat tribal i religiosa, de les protestes del qual el politòleg local Abdulghani al Iryani diu: «mai no hem tingut veritables mobilitzacions al carrer ... Abans de Tunísia l'oposició va fer una manifestació de 200 persones. Després de Tunísia van ser milers. Després d'Egipte es va convertir en una allau. Hi ha una nova valoració del poder col·lectiu. El que no va poder fer l'establishment polític formal, ajuntar la gent, va aconseguir fer-ho la protesta del jovent». Però també serveix per a Bahrain, amb la seva majoria xiïta i el seu altíssim nivell de vida: «Després dels primers enfrontaments i les primeres violències», diu un testimoni, «la vella direcció xiïta ha estat descavalcada i desautoritzada per una nova generació de protagonistes: els joves i les dones. Han sabut prendre a les seves mans l'organització de la lluita política amb mètodes absolutament pacífics i de masses, una organització capil·lar i uns objectius i consignes totalment clars i transparents: llibertat i democràcia». Però el mateix pot dir-se de Síria i de Líbia, on la intervenció militar de l'OTAN, que pot i vol corrompre l'impuls inicial, no ens ha de fer oblidar l'origen de les protestes del 14 de febrer. I de l'Iraq, una altra vegada oblidada, que s'ha unit a les revoltes, en les circumstàncies més adverses, per tal de reclamar la fi de l'ocupació i del govern corrupte i repressiu d'Al-Maliki. Pel que fa a l'Aràbia Saudita i l'Iran, subpotències regionals enemigues, al centre de la lluita petroliera mundial, veuen avançar l'onada amb temor mentre cadascuna d'elles tracta de desestabilitzar el camp de l'altra.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">"Llibertat" i "democràcia", invocades de debò per poblacions que tenen una visió molt realista d'Occident, són consignes materialment revolucionàries. Es tracta, sí, d'una revolució nacional, social i democràtica que ha sorprès a contrapeu a tothom per igual: als imperialistes, que creien poder mantenir els seus dictadors amics en nom del combat contra l'islamisme i concedint amb prou feines alguns canvis cosmètics; a les esquerres locals, contretes i en minoria des dels anys 80; i als propis islamistes, la força més robusta de la regió, que s'ha vist obligada a anar a remolc de les protestes, a tractar d'esmorteir la seva radicalitat llibertària i finalment, com recorda Gilles Keppel, a adoptar un perfil "democràtic" que no les deixi completament fora de joc. Tunísia i Egipte, lliures ja dels seus tirans, veuen ara com aquestes tres forces es disputen un territori molt obert en la superfície del qual reapareixen les fractures socials suspeses per l'impuls revolucionari "nacional".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però a qui sens dubte la primavera àrab ha agafat més desprevinguda, sense reflexos i sense recursos, és a l'esquerra institucional d'Amèrica Llatina. Aquestes revolucions eren seves i les ha ignorat. Van començar com el "caracazo" de 1989 que després va portar a la victòria bolivariana; com les lluites indígenes a Bolívia i Equador que van fer pujar les masses populars al govern; com la dels piqueteros l'any 2002 que van aconseguir almenys la derrota total del menemisme i la democratització parcial de l'Argentina. Com bé recorda Jacques Bricmont, mentre els intel·lectuals ens dediquem a "parlotejar en els nostres racons", altres fan política. Intervé qui pot intervenir. L'imperialisme capitalista té l'FMI, a l'OMC ia l'OTAN, mitjans molt poderosos que estan provant ja d'interrompre o controlar a favor l'impuls revolucionari del món àrab. L'esquerra mundial, després de molts anys de retrocés durant els quals amb prou feines resistia l'heroica Cuba, té ara algunes institucions, com l'ALBA, patrimoni de les lluites populars llatinoamericanes, que podia haver jugat un paper important a l'hora d'ampliar el front antiimperialista i de frenar la contrarevolució occidental en el món àrab. Els països de l'ALBA han intervingut i han fet política, però han intervingut malament i han fet la política equivocada. I mentre la UE i els EUA, amb grans divisions al seu si, tracten de recuperar el terreny perdut mitjançant intervencions discrecionals —polítiques, militars i econòmiques—, l'esquerra institucional llatinoamericana o bé guarda silenci o bé reacciona mecànicament, a remolc de l'imperialisme, amb denúncies de conspiració i suports selectius a dictadors, reflexos nerviosos que només evidencien una debilitat contractora pròpia del marc superat de la guerra freda.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A això s'hi suma també potser una imatge del món àrab paradoxalment molt semblant a la del món occidental, l'"eurocentrisme" del qual tan justament es critica. El meu admirat Bricmont, defensor de la política "líbia" de Chávez i flagell dels seus crítics (entre els que en aquest cas m'hi compto), és un bon exemple de com el combat contra l'eurocentrisme va acompanyat de vegades d'una inconscient arabofòbia o, com a mínim, d'arabonúlia: «el més còmic, si pot dir-se així», escriu Bricmont contra els "humanitaris" europeus, «és que l'esquerra no té a la boca més que paraules com antiracisme i multiculturalisme, la qual cosa el porta a venerar les cultures del "Altre", però és incapaç de comprendre el discurs polític dels "altres" realment existents quan aquests són russos, xinesos, indis, llatinoamericans o africans». El que és còmic, si pot dir-se així, és que, en el context d'una gran revolta en el món àrab, el text de Bricmont, entre els "altres realment existents" el "discurs polític" dels quals hauria d'escoltar, els únics que no cita són justament els àrabs. I és a ells a qui tant Bricmont com l'Amèrica Llatina haurien hagut potser de parar atenció. Han tornat al corrent central de la història jugant-s'hi la vida, han pres la paraula i volen fer-se sentir. Els que no entenguin el que diuen estan renunciant a fer política en aquesta banda del món.</div><br />
—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=126837">El mundo árabe y la intervención occidental</a>.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-49361570592235388642011-04-06T00:29:00.001+02:002011-04-20T20:23:58.567+02:00Laurel i Hardy - Resposta molt breu a Mikel Arizaleta sobre la revolució líbia.<div style="text-align: justify;">Sens dubte Alma Allende i jo hauríem de sentir-nos molestos o humiliats —o almenys avergonyits— després de <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=125794">la severa reconvenció</a> del nostre amic Mikel Arizaleta, especialista en l'Església catòlica. Ens ha enxampat! Que calladets que estem! Però no hem estat callats: és que Arizaleta no ens ha volgut escoltar. Més enllà de les entrevistes a la ràdio, de les traduccions i dels molts textos publicats en altres mitjans (<a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=125764">un dels quals</a> es reprodueix avui precisament a Rebelión), resulta que, després del que ha citat llargament en la seva catilinària, hem publicat dos articles en aquestes mateixes pàgines. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><a href="http://albaricoencatala.blogspot.com/2011/03/principis-i-incerteses-libia-i.html">El primer</a>, el 4 de març, mantenia un raonament que ens segueix semblant inobjectable, però contemplava ja la possibilitat d'una intervenció militar i la abordava en aquests termes: «ningú mínimament d'esquerres no pot donar suport, justificar o romandre callat davant d'una intervenció dels EUA. Això cal dir-ho alt i clar. Però no menys alt i clar cal dir que la situació nova del món àrab comporta riscos i que caldrà escollir-ne un. Els riscos són tres: una intervenció de l'OTAN, una victòria de Gaddafi i una victòria del poble en armes contra ell. La intervenció de l'OTAN comporta el risc més gran». </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Pel que fa al <a href="http://albaricoencatala.blogspot.com/2011/04/la-nostra-responsabilitat-esta-amb-el.html">segon article</a>, publicat el 19 de març, poc després que Zapatero anunciés la seva intenció de participar en els bombardejos de la "coalició", deia literalment el següent: «La nostra responsabilitat, la dels pobles europeu i nord-americà, és la de sortir al carrer, no només per protestar contra la intervenció, no, sinó per enviar en Zapatero i en Rajoy, en Sarkozy, en Berlusconi, n'Obama i la Clinton (i tots els altres) a fer companyia a en Mubarak i a en Ben Ali». Arizaleta passa elegantment per sobre d'aquestes paraules per exigir precisament que les pronunciem, sota pena de condemnar-nos a les flames eternes de l'infern: "Líbia ens mostra", aixeca el dit el nostre Savonarola, "la corrupció i la criminalitat dels nostres governs. Derrocar-los s'ha convertit en un deure humà si no volem que es converteixi en una sospita col·laboracionista per part nostra".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És veritat que quan no es poden enderrocar avions, és més fàcil provar de derrocar un ésser humà, encara que per això hagi d'utilitzar les mateixes estratagemes fangoses que retraiem a l'enemic. Quantes vegades Arizaleta ha retret amb raó al govern espanyol que exigís a l'esquerra abertzale la renúncia del dimoni i de les seves pompes abans d'escoltar la seva veu! I quantes vegades ha assenyalat justament que aquesta pràctica criminalitzadora no és més que un expedient inquisitorial per tal de silenciar un discurs polític alternatiu! Aquí passa el mateix que al País Basc, però a l'inrevés. Les diferències polítiques entre Arizaleta i jo —sospito— han de ser molt grans, però ell prefereix anomenar-me "col·laboracionista" (per molt alt que clami contra l'OTAN) abans d'afrontar-les; i comminar-me el "retracte" (deu voler dir "retractació") abans de pensar en el que he dit i provar d'oposar-hi dades i arguments. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Malauradament són bastant freqüents en aquests dies de confusió les reaccions més elementalment pavlovianes: salivar i treure les urpes. Analitzar sempre comporta angoixa i incertesa; és molt més còmode "carregar-se de raó", aquesta expressió que de manera lluminosa Sánchez Ferlosio identificava amb l'actitud crispadament pacient del maldestre, pompós, clerical i curt-de-mires Oliver Hardy —el "gras"— davant dels disbarats del sempre errat i infantil Stan Laurel —"el prim"—. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I si, en darrer terme, Arizaleta no només es "carregués de raó" sinó a més la tingués contra Santiago Alba Rico i Alma Allende, i nosaltres ens retractéssim i expiéssim els pecats i ens assotéssim i caminéssim de genolls sobre brases ardents, llavors què? Bé, doncs això: mentre les bombes cauen aquí i allà i els pobles s'aixequen sense que nosaltres comprenguem res de res, hauríem resolt almenys una fotesa personal.<br />
<br />
—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=125843">El gordo y el flaco</a>. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-33466476720389945962011-03-19T20:21:00.000+01:002011-04-20T20:22:20.854+02:00La nostra responsabilitat està amb el poble libi<div style="text-align: justify;">Avui 40 manifestants han estat assassinats a la plaça Taghrir de Sanaa, al Iemen, al govern del qual donen suport els EUA i l'Aràbia Saudita.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Avui ha estat volat el monument de la plaça de la Perla, a Bahrain, país ocupat des de dimecres per tropes de l'Aràbia Saudita mobilitzades per tal de reprimir les manifestacions on han mort ja algunes desenes de persones.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Avui els iraquians han tornat a sortir al carrer per reclamar pa i llibertat, en manifestacions que es repeteixen des de fa setmanes, amb nombroses víctimes mortals, en un país destruït de dalt a baix pels EUA i els seus aliats.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta setmana han seguit al Marroc i a Algèria les protestes als carrers contra els nostres amics dictadors.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta setmana Palestina ha seguit reclamant la fi de l'ocupació israeliana, recolzada pels EUA i la UE.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta setmana han mort desenes de persones en els bombardejos nord-americans quotidians sobre l'Afganistan i Pakistan.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Zapatero acaba de declarar, després d'anunciar la participació d'Espanya en les operacions militars contra Líbia: "La nostra responsabilitat està amb el poble de Líbia".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Si els rucs bramen i els porcs grunyen, per què els socialdemòcrates parlen?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La nostra responsabilitat, la dels pobles europeu i estatunidenc, és la de sortir al carrer, no només per a protestar contra la intervenció, no, sinó per a enviar en Zapatero i en Rajoy, en Sarkozy, en Berlusconi, n'Obama i la Clinton (i a tots els altres) a fer companyia a en Mubarak i en Ben Alí. Mentre això no passi, ni el poble de Líbia podrà deslliurar-se d'en Gaddafi ni el món podrà pronunciar certes paraules sense ennuegar-se.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Es pot ser un immoral honrat; un immoral callat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=124545">Nuestra responsabilidad está con el pueblo libio</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-23545107535573004672011-03-14T19:50:00.000+01:002011-04-20T19:51:33.496+02:00Per a quan els vostres? - La revolució àrab<div style="text-align: justify;">Hi ha alguna cosa que té a veure amb allò sublim, tal i com l'entenia Kant: tempestes aparatoses que esquincen el cel, focs que llancen les seves brases en totes direccions, cascades d'aigua que trenquen amb estrèpit una rere l'altra, cada vegada més de pressa, amb vertigen d'escumes; i enmig d'aquest clam, l'estremiment feliç de saber-se petit, de no poder oposar-hi resistència i de no perdre tanmateix la consciència. Va començar a Tunis, on menys se l'esperava, i va seguir a Egipte, l'anella central de la cadena; i després la revolució, entre grans esternuts de grip justiciera, es va encomanar al Iemen, a Algèria, a Bahrain, a Líbia, a tot el conjunt d'un món àrab que l'imaginari occidental només podia representar o bé letàrgic o bé fanàtic. Res d'això. Un tirà i un altre tirà i un altre tirà: si el mateix Kant associava alguna cosa amb la felicitat pública era sens dubte aquesta sacsejada voltejadora mitjançant la qual els pobles deposen les dictadures i recobren la seva dignitat col·lectiva.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Passi el que passi, podem parlar ja de "revolució", encara que només sigui perquè res no ha succeït com s'esperava i perquè, a l'espera que es qüestionin localment les dependències econòmiques, s'ha qüestionat ja l'autoritat de l'anomenat Occident per a donar lliçons polítiques a les seves ex-colònies d'aquesta zona del planeta. Els àrabs necessitaven una victòria per tal de reingressar en la història del món, i tot feia témer que, si arribava, ho faria a través dels mitjans islamistes que les potències occidentals havien promogut des dels anys 60 per a acabar amb comunistes i panarabistes. Tampoc ha estat així. El partit <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Renaissance_Party"><i>Nahda</i></a>, a Tunísia, va reconèixer de seguida el seu nul protagonisme en l'aixecament popular i la <i><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Muslim_Brotherhood_in_Egypt">Germandat Musulmana</a></i>, molt més forta, va ser agafada a contrapeu a Egipte i va acomiadar <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hosni_Mubarak">Mubarak</a> negociant-hi. Atur, pobresa, misèria vital, repressió juvenil, frustració política... hi havia totes les condicions, en absència d'una gran organització d'esquerres, per a un formidable esclat d'alienació religiosa. Hi ha hagut, per contra, una colossal explosió de puresa llibertària en la qual el concepte mateix de democràcia ha adquirit de seguida una indubtable potència anticolonial.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per això, els més sorpresos han estat els EUA i, sobretot, la UE. Ara, mentre tracten de gestionar les "transicions" amb el menor cost possible per als seus interessos, escenifiquen un nou fervor democràtic dirigit més aviat a pressionar l'Iran (i, indirectament, a Cuba i Veneçuela). Tot privilegiant símbols perifèrics dels aixecaments, han alimentat la il·lusió —ja que no podia ser islamista— d'una revolució postmoderna, de blocaires pro-ianquis i ciberactivistes desideologitzats, per veure si la urpada tomba també, al costat de tants amics, alguns dels seus enemics. Però ningú pot creure's, almenys en la regió, que els defensors d'Israel, els còmplices de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hosni_Mubarak">Mubarak</a> i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Zine_El_Abidine_Ben_Ali">Ben Alí</a>, els ocupants de l'Iraq, vulguin ara la democràcia per al món àrab. Aquesta és sobretot una revolució anticolonial, com ho demostra el fet que, al costat de la bandera i l'himne nacionals, l'únic símbol exhibit a Tunísia i a Egipte pels manifestants hagi estat la imatge del Ché. Fora d'axiò, els orgullosos tunisians, en els pobles més desfavorits del país, bressol de les revoltes, m'enumeraven els tirans a punt de caure ("i ara Egipte i Jordània i Bahrain i Algèria ...) i, en saber que jo era europeu, m'interrogaven desafiadors: "¿I per a quan els vostres? Per a quan Sarkozy? Per a quan Berlusconi? Per a quan els EUA? ".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Fa uns dies, preguntat a Cuba per l'evolució dels esdeveniments, jo hi responia amb una paradoxa: "sóc tan optimista que em temo el pitjor". Ningú pot ser tan ingenu per pensar que triomfarà el seny sense que Israel, els EUA i la UE facin tot el possible (és a dir, tot) per tal d'impedir-ho.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però sóc optimista: m'agrada pensar que, d'aquí a vint anys, en un món més habitable i humà, més democràtic i raonable, recordaré que una gran transformació mundial va començar, no a París ni a Londres ni a Nova York, sinó a Tunísia i a Egipte, els dos països en què més temps he viscut, dues de les meves pàtries de lliure adopció.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=124193">¿Para cuándo los vuestros?</a> </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-4572301457523366752011-03-04T19:22:00.002+01:002011-04-20T19:53:09.584+02:00Principis i incerteses - Líbia i l'esquerra<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">1.- Les teories de la conspiració són convincents perquè sempre tenen un fonament a la realitat: les conspiracions existeixen. La CIA, l'OTAN, el Pentàgon, la UE estan conspirant ininterrompudament per tal d'assegurar els seus interessos a totes les regions del planeta. També conspiren Rússia i la Xina i Turquia i Pakistan i l'Índia. També Cuba i Veneçuela. Tothom conspira perquè la conspiració és un dels instruments indissociables de la relació entre els Estats-Nació en un marc de lluites imperialistes, antiimperialistes i interimperialistes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">2.- Ningú no pot posar en dubte, doncs, que l'imperialisme està conspirant en aquests mateixos moments contra tots els moviments populars i contra aquells que els representen. Les conspiracions imperialistes conspiren també amb el propòsit de tornar paranoics els revolucionaris: és a dir, per a què acabin completament absorbits en la idea no revolucionària de l'omnipotència de l'enemic. La diferència entre una teoria de la conspiració i una teoria de la revolució és que aquesta considera justament que si l'imperialisme conspira és perquè no controla totes les forces i que això que anomenem "poble" manté sempre la seva potència "residual" respecte de totes les conspiracions. Aquest "residu", fins i tot com a consciència deformada o imprecisa, té a veure amb la realitat mateixa: la pobresa, el dolor, la frustració, la repressió. Mohamed Bouazizi no es va cremar a Sidi Bouzid el 17 desembre 2010 manipulat per la CIA sinó humiliat per un aliat seu. Les teories de la conspiració són hegelianes: el curs de l'imperialisme coincideix amb el de la realitat. Les revolucionàries són més aviat leibnizianes: l'imperialisme ha de posar constantment en hora el rellotge del món. Al paranoic se li podria dir: "tens tota la raó: l'imperialisme ho manipula i controla tot; la prova n'ets tu".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">3.- Els EUA, la UE i l'OTAN haurien preferit que no hagués passat res del que ha passat al món àrab. Així ho demostren les primeres declaracions de suport als dictadors amics i les seves maniobres per tal d'ajornar-ne la caiguda. També a Líbia haurien preferit mantenir l'estatus quo, encara que només fos per tal de no comprometre Itàlia com a potència ex-colonial: al contrari del que pretenen alguns analistes de memòria curta, només cal consultar les hemeroteques per a confirmar que primer va hi va haver silenci, després declaracions ambigües, després condemnes tèbies i finalment escàndol moral. Les potències neocolonials van conspirar per a què no canviessin les coses i, quan no han pogut evitar els enderrocaments, conspiren per a provar d'utilitzar els canvis en favor seu. Els hauria resultat més difícil, també a Líbia, si des del principi totes les forces d'esquerra haguessin fet una declaració conjunta en favor de les revolucions i els pobles àrabs i del seu anhel anticolonial de democràcia i llibertat. Els que no ho fan així no només es distancien sideralment del pols del carrer en aquesta zona del món sinó que permeten que els mateixos que disparen contra la multitud a l'Iraq, bombardegen el Pakistan i l'Afganistan i col·laboren en l'aniquilació de Palestina, es presentin de nou —la hipocresia funciona sempre quan es tenen mitjans de comunicació i de destrucció suficients— com a paladins dels Drets Humans i de la democràcia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">4.- Per descomptat l'OTAN vol ficar les seves urpes a Líbia ara que la revolta està en marxa i deriva cap a la guerra civil. Gaddafi, al contrari que els altres canalles derrocats, no és fiable: és capritxós, inestable, no es deixa manejar i, ja seriosament amenaçat i en qualsevol cas descartat com a interlocutor, caldrà llavors aprofitar l'ocasió per a ficar una falca militar entre Tunísia i Egipte —dos països d'alt risc— i controlar directament els recursos petrolífers. L'opinió general entre l'esquerra i la població del món àrab és que no hi haurà invasió: estem parlant d'una de les zones més anti-imperialistes del món i on Palestina i l'Iraq estan sempre presents com a prova de la hipocresia criminal de les potències occidentals. Si els EUA volen "democratitzar" l'Orient i el Magrib a la seva manera, seria una gran estupidesa córrer aquest risc. La retòrica i les sancions, juntament amb la divisió en el camp antiimperialista, introdueixen ja un efecte prou favorable als seus interessos. Sense descartar cap possibilitat, no sembla, però, que de moment els convingui aspirar a més...</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">5.- El que proven les amenaces de l'OTAN i els EUA, en tot cas, no és que occident no controli Gaddafi sinó que no en controla l'oposició. EUA no va envair l'Iraq perquè Saddam Hussein fos fort sinó perquè era feble: era feble tant militarment com política; en aquell moment s'estaven produint fortes pressions dins del règim —i negociacions amb l'oposició d'esquerres a l'exili— per a una reforma interna que portés a una veritable democratització: això no ho podien permetre els EUA. Els EUA temen els pobles. I el propòsit dels EUA és sempre el d'impedir que siguin els pobles els que acabin amb els seus dictadors i prenguin les regnes del seu destí. Ho estem veient: com més a prop està de caure Gaddafi, més augmenten les amenaces; com més risc hi ha que el poble acabi amb Gaddafi, més probable és la intervenció de l'OTAN.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">6.- Les amenaces d'invasió són una aposta segura per a l'imperialisme. L'OTAN envaeix països, o amenaça amb envair-los, sempre amb dos propòsits: un el d'impedir les lluites dels pobles; l'altre el d'obligar als anti-imperialistes a contraure i donar suport a dictadors que no s'ajusten ni als nostres interessos ni als nostres principis. Aquí la manipulació dels mitjans hi coopera amb èxit: quan més dolent sigui Gaddafi més es desprestigien els que li donen suport. Però nosaltres no hem de caure en el parany del simplisme binari imperialista i de les seves fórmules primitives: si ataquen Gaddafi llavors és que Gaddafi és bo; si els mitjans ara manipulen abjectament és que res no ha passat a Líbia i tot és un muntatge de la CIA. Ens agradaria que les coses fossin així de senzilles i els mitjans hegemònics ens han servit de brúixola invertida infalible; però l'obligació de l'esquerra, al costat de la de denunciar i combatre qualsevol intervenció, és la d'abordar la situació en tota la seva complexitat. La imaginació, deia Pascal, és tant més mentidera com que no menteix sempre; l'imperialisme és tant més perillós com més incoherent és. El que no ens sembla acceptable com a ètica revolucionària i ens sembla contraproduent des del punt de vista propagandístic és aquesta decisió: entre un dictador que no ens acaba d'agradar del tot i un poble que no ens acaba de convèncer del tot, acabem escollint —imitant en això els imperialistes— l'amic dictador. La trampa és perfecta: per a ser antiimperialistes se'ns vol obligar a no ser comunistes.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">7.- Per tots els motius ja assenyalats, ningú mínimament d'esquerres pot donar suport, justificar o romandre callat davant d'una intervenció dels EUA. Això cal dir-ho alt i clar. Però no menys alt i clar cal dir que la situació nova del món àrab comporta riscos i que caldrà escollir-ne un. Els riscos són tres: una intervenció de l'OTAN, una victòria de Gaddafi i una victòria del poble en armes contra ell. La intervenció de l'OTAN comporta el risc més gran, però no perquè pugui enderrocar "el nostre amic" Gaddafi sinó perquè, a banda la catàstrofe humana, impugnaria el dret inalienable del poble libi a enderrocar-lo ell mateix, amenaçant alhora tots els pobles germans de la zona. En ordre descendent, el segon major risc seria una victòria de Gaddafi. A la terrible repressió del seu poble caldria afegir l'efecte que això tindria sobre la regió, especialment sobre Tunísia i Egipte, països veïns els processos de canvi dels quals es podrien veure paralitzats i fins i tot invertits (sense descartar, com ja ha passat de fet, una intervenció més o menys directa del "nostre amic" dictador en ells). El tercer risc és gran, molt gran, però és el menor. És el veritable "mal menor": deixar un poble del que sabem molt poc que passi comptes amb els seus governants en un espai molt obert, molt nou, molt inestable, en el qual, sigui com sigui, també nosaltres podrem conspirar. Donem suport a aquest poble i conspirem amb ell. El temor als pobles és reaccionari i de dretes i, procedent de l'Amèrica Llatina revolucionària, fa arribar el missatge d'una inquietant vulnerabilitat que també podria intentar aprofitar l'imperialisme. En defensar-se defensant un dictador, els governs emancipatoris llatinoamericans s'assenyalen absurdament a si mateixos i criden l'atenció sobre una afinitat inexistent. Només podem sentir malenconia en comprovar que l'imperialisme, que té por dels pobles, acaba invocant el seu nom contra els que realment volen defensar-lo, els quals, per això mateix, debiliten la seva posició al món i als països on governen. Els alçaments al món àrab han fet fluctuar totes les poques referències que ens quedaven després del final de la guerra freda i ens posen a tots en dificultats. Els imperialistes hi estan reaccionant millor. Potser són més forts, però també són més llestos. Si a més fossin justos, serien ells els veritables socialistes. De moment, la victòria propagandística és seva: han demostrat que els socialistes no som ni forts ni llestos ni justos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">8.- Tant de bo el poble libi acabi amb el règim de Gaddafi abans que la intervenció dels EUA ens obligui a defensar el criminal per a defensar a aquest poble que s'ha alçat contra ell i que no acceptarà cap intervenció estrangera que li privi del seu dret a enderrocar-lo.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=123521">Principios e incertidumbres</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-69692850697222640552011-03-01T17:51:00.001+01:002011-03-01T17:53:19.656+01:00La xarxa: un nou mitjà de lluita i el mateix medi (ecològic) on lluitem.<div style="text-align: justify;">Quan parlem de "mitjans digitals", hem d'analitzar d'entrada el suport tecnològic de què depenen orgànicament i les determinacions que aquest suport introdueix en la nostra manera d'abordar i organitzar les dades —i la nostra pròpia consciència d'aquests. </div><div style="text-align: justify;">El primer que cal afirmar, contra els que insisteixen en la seva neutralitat, és l'"autonomia" dels objectes, també o sobretot dels suports tecnològics. Que siguin "autònoms" vol dir: 1) que són relativament independents de les relacions de producció de les entranyes de les quals sorgeixen i 2) que introdueix en el món objectiu i subjectiu efectes no reproductius, o no només reproductius, d'aquestes relacions de producció. Tot objecte (cos, eina o suport tecnològic) obre i tanca alhora un conjunt de límits, si es vol, de caràcter "universal". Un martell, per exemple, pot usar-se a discreció, d'acord amb la necessitat o no de clavar claus o fins i tot per a trencar caps; però la forma i eficàcia de l'eina imposa una certa "postura" que iguala tots els cossos del món, amb independència del seu sexe o nacionalitat. Mentre fem servir el martell—amb el que, en tot cas, no ens podem tallar les ungles ni pintar un quadre—, som la prolongació d'un martell; una cosa així com l'extrem corporal d'un martell. Podem afirmar, doncs, que un objecte no és mai completament obra nostra (ni de la "humanitat") i per això mateix, en desprendre's en el món, en esdevenir part de la nostra naturalesa, passa a construir el seu constructor. Per això cal que ens defensem dels objectes (entre l'arqueologia i la biologia) sense negar-ne l'autonomia: la condició, és a dir, del seu gaudi i del seu ús. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Amb el que anomenem noves tecnologies, la metàfora material de les quals és la "xarxa", les coses es compliquen. Amb prou feines sabem encara com qualificar aquesta "xarxa". ¿És potser una eina, com el martell? ¿Un continent, com Amèrica? ¿Un òrgan, com el ronyó o el fetge? És probablement les tres coses. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Com a eina ofereix alguns avantatges inestimables. Permet la circulació i emmagatzematge d'un nombre gairebé infinit de dades, imatges i documents, la comunicació immediata amb qualsevol lloc del món i la construcció a molt baix preu (almenys individual) d'espais autogestionats per a l'intercanvi i la informació. A això s'afegeix la possibilitat d'autoperfeccionament a partir de la intervenció dels propis usuaris (en els anomenats programes lliures). </div><div style="text-align: justify;">Però la xarxa és també un territori. I la seva condició territorial determina al seu torn la seva condició instrumental. Precisament perquè és un territori, obert a totes les intervencions, la seva composició interna reprodueix, amb mínimes variacions, la relació de forces existent en el món exterior, on sens dubte no és favorable als mitjans alternatius. El que sigui un territori obert implica que tothom pot posar tanques als seus propis recintes, però implica també que els propietaris de la tecnologia que fa possible la xarxa mateixa —amb els seus nòduls de distribució controlats pels EUA— i els propis mitjans dominants (per no dir res d'empreses comercials i distribució de pornografia) dominen àmpliament el nou continent. Per tant, no es tracta que haguem trobat un territori lliure, sinó que ara cal que n'alliberem un altre. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En aquesta lluita per l'alliberament de la xarxa, s'equivoquen els que creuen que hem de mantenir espais informatius oberts, llibertaris i una mica salvatges, on tothom pugui expressar-se sense restriccions. El gran avantatge de l'eina-xarxa és que permet a l'esquerra tenir un diari sense haver de fer una inversió de 300 milions de dòlars, és a dir permet a l'esquerra decidir sobre un espai d'informació, establint criteris editorials de selecció (la llibertat de censura, l'única llibertat d'expressió existent en un món travessat per lluites de classes) que s'ajusti al mateix temps als principis objectius d'una informació veraç i a les necessitats d'orientació ideològica en un món deformat per la manipulació i el consum. L'eina en aquest cas permet tancar el territori, delimitar un petit recinte alliberat des del qual introduir en el món noves dades i imatges. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però la xarxa és també un òrgan, com el fetge o el ronyó. I si un pot rebutjar un martell o escapar d'un territori, no podem en canvi decidir lliurement viure sense el nostre ronyó dret o el nostre fetge. Encara més: no és la nostra consciència la que imposa el règim de funcionament del nostre fetge, sinó al revés, el nostre fetge el qual, com a immanència orgànica, determina els límits de la nostra funcionalitat corporal. Aquest vessant "òrgan" de la xarxa determina alguns efectes que no podem controlar: una certa velocitat irresistible, incompatible amb un cervell finit; l'hegemonia perceptiva de la simultaneïtat sobre la successió, que és la condició de la narració i el pensament; la proliferació cancerosa d'informació inassimilable i difícil de contrastar, i la confusió de la vida mateixa amb un flux íntim exterioritzat a la pantalla que no podria interrompre's sense aplicar una mena de violència mortal. Aquesta vida independent de l'òrgan actua sobre el territori, qüestionant una divisió que fins ara, convencional i amb un contingut històric diferent, havia permès tanmateix de jerarquitzar l'ordre de la percepció. Em refereixo a la separació públic / privat, les fronteres dels quals s'han vist molt debilitades en el nou territori pel moviment purament orgànic de la xarxa. Un milió de persones parlant en una habitació amb una finestra oberta, ¿parlen en l'espai públic o en l'espai privat? Sens dubte, estem molt lluny d'haver pensat a fons els canvis que la xarxa ha introduït en el concepte mateix d'"allò públic" i, per tant, en les fonts mateixes de l'autoritat comunicativa. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És probable que no s'equivoquin els que pensen que el "periodisme convencional" desapareixerà en pocs anys, però els que ho anuncien semblen cedir a la pròpia irresistibilidad orgànica de la xarxa, acceptant aquest canvi com necessàriament emancipatori. Però la pregunta ha de ser: és bo que desaparegui el periodisme convencional? La (in) diferència entre allò públic i allò privat, ¿que potser no ens deixa desvalguts davant de fonts d'informació la autoritat de les quals no podem qüestionar perquè tampoc no podem validar? Que no puguem retrocedir —perquè els retrocessos tecnològics, al contrari que els polítics, només es produeixen en casos de cataclisme còsmic—, que calgui viure dins del nou mitjà i lluitar-hi en el seu interior, no hauria d'impedir-nos, en tot cas, de tractar de jutjar críticament les seves potencialitats: utilitzar el que la xarxa té d'eina, conquerir-ne el que té de territori i defensar-se del que té d'orgànic i, per tant, inconscient i etològic. La xarxa és un nou mitjà de lluita però també el medi mateix (ecològic) en el qual lluitem. Aquí, com sigui, la victòria serà del qui millor analitzi i mobilitzi els seus recursos. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=123191">La red, nuevo medio de lucha y el medio mismo (ecológico) en el que luchamos</a>.<br />
<br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-9493995405693476162011-02-24T11:48:00.000+01:002011-04-20T19:54:56.352+02:00Del món àrab a l'Amèrica Llatina - Què passa amb Líbia?<div style="text-align: justify;">Tenim la impressió que un gran procés emancipador mundial pot veure's avortat per la implacable ferocitat de Gaddafi, la intervenció estatunidenca i la poca clarividència d'Amèrica Llatina. Descriuríem així la situació: en una zona del món lligada de nou per fortes solidaritats internes i de la que només s'esperava letargia o fanatisme ha sorgit una onada d'alçaments populars que amenaça de fer caure, un darrere l'altre, tots els aliats de les potències occidentals a la regió. Amb independència de les moltes diferències locals, aquests alçaments tenen alguna cosa en comú que, per cert, els distingeix radicalment de les "revolucions" rosades i taronges promogudes pel capitalisme en l'òrbita ex soviètica: demanen democràcia, sí, però lluny d'estar fascinades per Europa i els EUA són dipositàries d'una llarga, arrelada, radical tradició antiimperialista forjada al voltant de Palestina i Iraq. No hi ha en els alçaments populars àrabs cap senyal de socialisme, però tampoc d'islamisme ni —el més important— de seducció eurocèntrica: es tracta d'una revolta econòmica i alhora d'una revolució democràtica, nacionalista i anticolonial, fet que obre de sobte, quaranta anys després de la seva derrota, una inesperada oportunitat per a les esquerres socialistes i panarabistes de la regió.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'Amèrica Llatina progressista, els processos emancipadors pioners de la qual constitueixen l'esperança de l'antiimperialisme mundial, hauria de donar suport en aquests moments al món àrab sense reserves, avançant-se a l'estratègia de les potències occidentals, desbordades pels esdeveniments i a les que Gaddafi està donant l'oportunitat d'un retorn —militar potser, però sobretot propagandístic— com a paladí dels drets humans i de la democràcia. Aquest discurs és poc creïble en aquesta zona del món, on Fidel i Chávez gaudeixen d'un enorme crèdit popular, però si Amèrica Llatina s'alinea, per activa o per passiva, amb el tirà, no només els contagiosos avenços populars, que s'acosten ja a Europa i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/2011_Wisconsin_protests">s'han traslladat a Wisconsin</a>, es veuran irremeiablement detinguts, sinó que es produirà una nova fractura en el camp antiimperialista que els EUA, sempre vigilants, rellotgers del món, aprofitaran per a recuperar el terreny perdut. Una mica d'això pot estar passant ja com a resultat d'una combinació de desconeixement i d'antiimperialisme esquemàtic i sumari. Els pobles àrabs, que tornen a l'escena de la història, necessiten el suport dels seus germans llatinoamericans, però és sobretot la relació de forces mundial la que no pot permetre's una vacil·lació per part de Cuba i Veneçuela sense que Cuba i Veneçuela en pateixin també les conseqüències i les pateixin amb ells l'Amèrica Llatina i les esperances de transformació a nivell planetari.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Podem al·legar que sabem poc del que passa a Líbia i sospitar de les condemnes occidentals, mediàtiques i institucionals, dels últims dies. Podem quedar-nos en això. Els imperialistes són més intel·ligents. Ells, que tenen molts interessos concrets a la zona, han defensat fins al final als seus dictadors, però quan han comprès que eren insostenibles els han deixat caure i han escollit una altra estratègia: donar suport a processos democràtics controlats, seleccionar minories postmodernes com a motor de canvis limitats i desplegar sense pudor, sabent que la memòria és curta i els reflexos de l'esquerra molt immediats, un nou arc de Sant Martí de retòrica democràtica. Caldrà oposar-se a qualsevol ingerència occidental, però no crec, sincerament, que l'OTAN envaeixi Líbia; el que sí que ens sembla és que aquesta amenaça, tot just apuntada, té l'efecte d'enredar i esborrallar el camp antiimperialista, i això fins al punt de fer-nos oblidar una cosa que sí hauríem de saber: qui és Gaddafi. Oblidar pot produir almenys tres efectes terribles: trencar els lligams amb els moviments populars àrabs, donar legitimitat a les acusacions contra Veneçuela i Cuba i "represtigiar" el molt danyat discurs democràtic imperialista. Tot un triomf, sens dubte, per als interessos imperialistes a la regió.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Gaddafi ha estat durant els últims deu anys un gran amic de la UE i dels EUA i dels seus dictadors aliats a la zona. Només cal recordar les incendiàries declaracions de suport del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%ADgula">Calígula</a> libi al deposat Ben Alí, a les milícies del qual molt probablement va proporcionar armes i diners durant els dies posteriors al 14 de gener. Cal recordar també la dòcil col·laboració de Gaddafi amb els EUA en el marc de l'anomenada "guerra antiterrorista". La col·laboració política ha anat acompanyada d'estrets vincles econòmics amb la UE, inclosa Espanya: la venda de petroli a Alemanya, Itàlia, França i els EUA ha estat paral·lela a l'entrada a Líbia de les grans companyies occidentals (l'espanyola Repsol, la britànica British Petroleum, la francesa Total, la italiana ENI o l'austríaca OM), per a no parlar dels suculents contractes de les constructores europees i espanyoles a Trípoli. D'altra banda, França i els EUA no han deixat de proporcionar armes per a què ara mati des de l'aire el seu propi poble, seguint l'exemple de la Itàlia imperial des de 1911. L'any 2008, l'ex secretària d'Estat Condoleeza Rice ho va deixar molt clar: "Líbia i els Estats Units comparteixen interessos permanents: la cooperació en la lluita contra el terrorisme, el comerç, la proliferació nuclear, Àfrica, els drets humans i la democràcia".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quan Gaddafi va visitar França el desembre de 2007, <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=60593">Ayman El-Kayman</a> va resumir la situació en un paràgraf que reprodueixo aquí: "Fa gairebé deu anys, Gaddafi va deixar de ser per l'Occident democràtic un individu poc recomanable: per tal que el traguessin de la llista estatunidenca d'Estats terroristes va reconèixer la responsabilitat en l'<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Pan_Am_Flight_103">atemptat de Lockerbie</a>; per a normalitzar les seves relacions amb el Regne Unit, va donar els noms de tots els republicans irlandesos que s'havien entrenat a Líbia; per a normalitzar-les amb els Estats Units, va donar tota la informació que tenia sobre els libis sospitosos de participar en la jihad al costat de Bin Laden i va renunciar a les seves "armes de destrucció massiva", a més de demanar a Síria que fes el mateix; per a normalitzar les relacions amb la Unió Europea, es va transformar en guardià dels camps de concentració on hi ha tancats milers d'africans que es dirigien a Europa; per a normalitzar les seves relacions amb el seu sinistre veí Ben Ali, li va lliurar alguns opositors refugiats a Líbia".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Com es pot veure, Gaddafi no és ni un revolucionari ni un aliat, ni tan sols tàctic, dels revolucionaris del món. El 2008 Fidel i Chávez (al costat de Mercosur) van denunciar justament l'anomenada "directiva de la vergonya" europea que reforçava la ja molt severa persecució a Europa de la humanitat nua de les pasteres i els murs. De tots els crims de Gaddafi potser el més greu i el menys conegut és la seva complicitat en la política migratòria de la UE, particularment italiana, com botxí d'emigrants africans. Qui vulgui una àmplia informació sobre el tema pot llegir “<i>Il Mare di mezzo</i>”, del valent periodista Gabriele del Grande, o acudir a la seva pàgina web, <a href="http://fortresseurope.blogspot.com/">Fortresseurope</a>, on es recullen alguns documents esgarrifosos. Ja l'any 2006 Human Rights Watch i Afvic denunciaven els arrestos arbitraris i les tortures en centres de detenció libis finançats per Itàlia. L'acord Berlusconi-Gaddafi de 2003 es pot llegir complet a la pàgina de Gabriele del Grande i les seves conseqüències es resumeixen de manera succinta i dolorosa en el crit de Farah Anam, fugitiva somali dels camps de la mort libis: "Prefereixo morir al mar que tornar a Líbia". Malgrat les denúncies que parlen de veritables pràctiques d'extermini —o precisament per elles, ja que demostren l'eficàcia de Gaddafi com a guardià d'Europa— la Comissió Europea va signar a l'octubre una "agenda de cooperació" per a la "gestió dels fluxos migratoris" i el "control de les fronteres", vàlid fins al 2013 i acompanyat del lliurament a Líbia de 50 milions d'euros.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La relació d'Europa amb Gaddafi ha fregat la submissió. Berlusconi, Sarkozy, Zapatero i Blair el van rebre amb abraçades el 2007 i el mateix Zapatero el va visitar a Trípoli el 2010. Fins i tot el rei Joan Carles es va desplaçar a Trípoli el gener del 2009 per promocionar-hi les empreses espanyoles. D'altra banda, la UE no va dubtar a humiliar-se i disculpar-se públicament el 27 de març de 2010 a través del llavors ministre espanyol d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, per haver prohibit a 188 ciutadans libis l'entrada a Europa arran del conflicte entre Suïssa i Líbia per la detenció d'un fill de Gaddafi a Ginebra acusat de maltractar el seu personal domèstic. Encara més: la UE no va emetre la menor protesta quan Gaddafi va adoptar represàlies econòmiques, comercials i humanes contra Suïssa ni quan va efectuar una crida a la guerra santa contra aquest país ni quan va declarar públicament el seu desig que fos escombrat del mapa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I si ara aquests amics imperialistes de Gaddafi —que veuen com el món àrab es volteja sense la seva intervenció— condemnen la dictadura líbia i parlen de democràcia, llavors nosaltres vacil·lem. Apliquem les plantilles universals de la lluita antiimperialista, amb les seves teories de la conspiració i la seva paradoxal desconfiança cap als pobles, i demanem temps pera què es dissolgui el núvol de pols que aixequen les bombes llançades des de l'aire —per tal d'estar segurs que sota no hi ha un cadàver de la CIA. Això quan no donem suport directament, com fa el govern de Nicaragua, a un criminal el contacte més lleuger amb el qual només pot tacar per sempre qualsevol que es reclami d'esquerres o progressista. No és l'OTAN qui està bombardejant els libis sinó Gaddafi. "Fusell contra fusell" és la cançó de la revolució; "míssil contra civil" és una cosa que no podem acceptar i que, encara abans de fer-nos-en preguntes, hem de condemnar amb tota la energia i indignació. Però fem-nos-en també les preguntes. Perquè si ens en fem preguntes, les respostes que tenim —per poques que siguin— demostren a més de quin costat han d'estar en aquests moments els revolucionaris del món. Tant de bo caigui Gaddafi —avui millor que demà— i l'Amèrica Llatina comprengui que el que passa en aquests moments en el món àrab té a veure, no amb els plans maquiavèlics de la UE i els EUA (que sens dubte maniobren a l'ombra), sinó amb els processos oberts a la Nostra Amèrica, la de tots, la de l'ALBA i la dignitat, des de principis dels anys 90, seguint el camí de la Cuba de 1958. L'oportunitat és gran i pot ser l'última per a revertir definitivament l'actual relació de forces i aïllar a les potències imperialistes en un nou marc global. No caiguem en un parany tan fàcil. No menyspreem els àrabs. No són socialistes, no, però en els dos últims mesos, de manera inesperada, han deixat al descobert la hipocresia de la UE i els EUA, han expressat el seu desig d'una democràcia autèntica, lluny de tot tutela colonial, i han obert un espai per a posar en dificultats des de l'esquerra els intents de reconversió, també territorial, del capitalisme. És l'Amèrica Llatina de l'ALBA, la del Che i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_de_Cochinos">Playa Girón</a> —el prestigi de les quals estava intacte fins ahir en aquesta zona— la que ha de donar suport al procés abans que el rellotger del món torni a fer girar les manetes cap enrere i en favor seu. Els països capitalistes tenen "interessos", els socialistes només "límits". Molts d'aquests "interessos" estaven amb Gaddafi, però cap d'aquests "límits" té res a veure amb ell. És un criminal i a més un destorb. Si us plau, companys revolucionaris d'Amèrica Llatina, els companys revolucionaris del món àrab estan demanant que no li doneu suport.<br />
<br />
—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=123027">Del mundo árabe a América Latina</a>. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-35622697821673545192011-01-23T21:29:00.000+01:002011-01-23T21:29:08.488+01:00El teatre té la brutalitat i la màgia del circ i dels mítings (entrevista)Entrevista a Santiago Alba Rico sobre la presentació de "B-52" a Gijón<br />
<br />
Santiago Alba Rico (Madrid, 1960) tenia previst de ser demà a Gijón per tal de veure sobre l'escenari la seva primera obra teatral, que ja havia estat estrenada el passat mes d'abril a Avilés. 'B-52' és el títol del muntatge que <i>El Perro Flaco Teatro</i> representa al Teatre Jovellanos (20.30 hores, 10 euros), però la situació de Tunísia, el país on viu, l'ha obligat a cancel·lar la cita. L'assagista, articulista, guionista de <i>la Bola de Cristal</i> i autor també de documentals com '<i>Bagdad Rap</i>' sí que hi serà amb unes paraules que va escriure amb l'ànim de gelar el somriure del públic.<br />
<br />
<b>Com algú que viu a Tunis arriba a contactar amb una companyia asturiana per a posar en marxa un projecte sobre caçabombarders a l'Iraq? </b><br />
<br />
Avui un pot dir on té casa seva, però no on viu. Vivim, en realitat, en constel·lacions d'amics, companys, lectors. David Acera (director de "B-52" al costat de Sonia Vázquez) i jo ens coneixem des de fa molt de temps i admirem els nostres respectius treballs. Va ser ell qui em va proposar aquesta primera incursió en el teatre.<br />
<br />
<b>L'obra ja es va estrenar, i diumenge es presenta a Gijón. Què se n'endurà l'espectador a part d'una bona estona? Quin pòsit li deixarà aquesta obra?</b><br />
<br />
Doncs a part d'una bona estona, espero que l'espectador s'emporti també "una mala estona". El final, intencionadament explícit, busca gelar el somriure del públic. Jo diria que és una acta d'acusació. Tots volem en un B-52 i els espectadors d'un teatre també; són tan responsables com els pilots que hi ha dolçament tancats en aquest aparell mortal.<br />
<br />
<b>Va ser a Avilés en l'estrena, que a més va ser el seu debut com a autor teatral. ¿Provoca molt de vertigen veure en escena el que un ha pensat? Quines sensacions provoca?</b><br />
<br />
És com tenir molts cossos fora del propi cos i no poder dominar-los. En aquest cas, el millor que podia passar és que es dominessin ells mateixos. La direcció i interpretació de <i>Perro Flaco</i> em sembla excel·lent. Trenta segons després d'obrir-se el teló jo ja estava tranquil, de manera que vaig poder gaudir de l'obra com si no l'hagués escrita jo.<br />
<br />
<b>Quines sensacions li provoca el teatre a algú acostumat a la televisió, l'assaig, al documental?</b><br />
<br />
El meu mitjà en realitat és l'escriptura i sempre m'he sentit temptat per una experiència com aquesta. M'ha permès integrar diferents registres sobre els quals fins ara només havia teoritzat o que només havia explorat per separat: la sàtira, la poesia, la narració.<br />
<br />
<b>¿S'ha quedat amb ganes de repetir? </b><br />
<br />
Sens dubte. De fet, si el món em concedeix una treva tractaré de dur a terme un projecte que des de fa mesos ha fet niu en el meu cap.<br />
<br />
<b>Què té d'especial el teatre a l'hora d'explicar coses?</b><br />
<br />
Una paradoxa: és el mitjà a la vegada més artificial i més directe. En un teatre no es pot dubtar que s'està en un teatre; és un espai, i un espai marcat per tota una sèrie de cerimònies que el desnaturalitzen. Però és també l'únic gènere literari en què s'està davant de cossos i no de paraules o imatges. Té la brutalitat i la màgia del circ i del mítings polítics. Crec que és un mitjà privilegiat per "desenganyar" els espectadors.<br />
<br />
<b>Viu a Tunísia, així que és gairebé obligat preguntar-li per la situació que s'hi viu en aquests moments. Precisament aquesta situació l'ha obligat a cancel lar la seva visita a Astúries .</b><br />
<br />
Tunísia està vivint en aquests moments una revolució, i tant més intensa i transformadora com menys esperada. Els perills són molt grans, però un poble al que ningú prestava atenció —i aixafat per una dictadura brutal— s'ha despertat per reivindicar llibertat, democràcia i dignitat.<br />
<br />
<b>Com es veu Espanya des d'allà en un moment com l'actual?</b><br />
<br />
Pobre, petita, adormida, sotmesa. Ningú no ho hagués dit fa un mes, però crec que els nostres joves espanyols tindrien molt a aprendre dels tunisians, en termes de consciència democràtica i valentia política.<br />
<br />
<b>I com creu que veiem nosaltres Tunísia i la resta del món àrab?</b><br />
<br />
D'una manera absurda. Amb la complicitat dels mitjans, s'ha construït una imatge distorsionada d'una zona del món on occident no ha deixat d'intervenir per tal de frenar la democràcia i la sobirania. Només cal veure la "sorpresa" dels nostres governs i els nostres mitjans de comunicació en descobrir que a Tunísia hi havia una dictadura.<br />
<br />
<b>I com veu un filòsof com vostè el món en general? Sabem cap a on anem?</b><br />
<br />
Li contesto com a ciutadà, pare, editor militant i escriptor de pamflets. Probablement s'han viscut en la història moments més intensos, però no més perillosos. I això justament perquè no hi ha cap intensitat històrica en els centres capitalistes responsables d'una crisi econòmica, ecològica, ètica i antropològica que no té precedents perquè no té fronteres.<br />
<br />
—Article original: a <a href="http://www.elcomerciodigital.com/v/20110122/cultura/teatro-tiene-brutalidad-magia-20110122.html%3Cbr%20/%3E">Rebelión</a>.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-54135148031890997292011-01-17T12:53:00.004+01:002011-04-25T13:03:39.445+02:00I de sobte, la revolució (Tunísia)<div style="text-align: justify;">L'any 1999 dos gossos es troben mentre travessen la frontera. L'un, algerià, prim, defallit, coix i rosegat per les puces, prova d'entrar a Tunísia; l'altre, tunisià, llustrós, ben alimentat, net, saludable, prova al seu torn d'entrar a Algèria. El tunisià està perplex: "<i>per què vols entrar al meu país?</i>", pregunta. L'algerià respon: "<i>perquè vull menjar</i>". I immediatament afegeix, encara més perplex que el seu company: "<i>el que no entenc és per què vols entrar tu a Algèria</i>". I el tunisià llavors contesta: "<i>perquè vull ... bordar</i>".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'any 1999, quan es comptava aquest acudit als mitjans intel·lectuals, Tunísia estava emmordassada, però a canvi gaudia —es repetia— d'una situació econòmica incomparablement millor que la resta del món àrab. Amb un creixement mitjà del 5% durant la dècada passada, l'FMI posava el país com a exemple dels avantatges d'una economia alliberada de les traves proteccionistes, i l'any 2007 el Fòrum Econòmic Mundial per Àfrica el declarava "el més competitiu" del continent, per sobre de Sud-Àfrica. "<i>Kulu shai behi</i>", tot va bé, repetia la propaganda del règim a tanques publicitàries, editorials de premsa i debats coreogràfics a la televisió. Mentre el govern venia fins a 204 empreses del robust sector públic creat per <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Habib_Burguiba">Habib Bourguiba</a>, el dictador il·lustrat i socialista, es multiplicava el nombre de 4x4 als carrers, es construïen a la capital barris sencers per als negocis i <i>le loisir</i> i fins a 7 milions de turistes acudien cada any a gaudir de la cada cop més sofisticada i sòlida infraestructura hotelera del país. El 2001, quan es va obrir el primer Carrefour, símbol i anunci de l'ingrés en la civilització, alguns podien fer-se la il·lusió que Tunísia era ja una província de França. Era un país meravellós: la llum més neta i bella del món, les millors platges, el desert més hollywoodià, la gent més simpàtica. No es podia parlar ni escriure, és veritat, però a canvi la gent s'engreixava i l'islamisme reculava. La UE i els Estats Units, però també les agències de viatges i els mitjans de comunicació contribuïen a alimentar la imatge d'un país més europeu que àrab, més occidental que musulmà, més ric que pobre, en transició cap a la felicitat del mercat capitalista. No es podia ni parlar ni escriure, és veritat, i també és veritat que ocupava el segon lloc en el rànquing mundial de la censura informàtica, però l'esforç del govern mereixia una recompensa: Tunísia va organitzar una Copa d'Àfrica, un Mundial d'Handbol i l'any 2005 una insòlita Cimera de la Informació durant la qual es va ocultar al món una vaga de fam de jutges i advocats i es va empresonar periodistes i blogaires.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per poc que algú s'hagués molestat en rascar sota aquesta superfície ben envernissada, hauria descobert una realitat ben diferent. Ningú o gairebé ningú no ho va fer. De gener a juny d'aquell any 2005, per exemple, <i>El País</i> va publicar 618 notícies relacionades amb Cuba, on no hi passava res, i 199 sobre Tunísia, totes sobre el turisme o el mundial d'handbol; <i>El Mundo</i>, en aquelles mateixes dates, va registrar 5162 entrades sobre Cuba, país on no hi passava res, i només 658 sobre Tunísia, gairebé totes sobre el mundial d'handbol; i l'<i>ABC</i> va dirigir 400 vegades la mirada cap a Cuba, país on no hi passava res, mentre només esmentava a Tunísia 99 vegades, 55 d'elles en relació amb el mundial d'handbol. El 10 de març d'aquell mateix any una ràpida cerca a Google donava 750 enllaços sobre el repartiment del govern cubà de les famoses olles arrosseres i només tres (dos d'Amnistia Internacional) sobre la vaga de fam i la tortura a presos a Tunísia. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però el cert és que Carrefour i els <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Humvee">humvee</a> —i la vida nocturna a <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gammarth">Gammarth</a>— amagava no només la normal repressió exercida per Ben Ali des de 1987, any del cop palatí o del Gran Canvi, sinó també la desaparició d'una classe mitjana que havia començat a formar-se als anys 60 i havia sobreviscut la crisi de finals dels 80. Uns pocs entraven al Carrefour i molts d'altres sortien del país: fins a un milió de joves tunisians —sobre una població de 10 milions— viuen a l'estranger, sobretot a França, Itàlia i Alemanya. Mentre una minoria deixava el francès per l'anglès i menyspreava, per descomptat, el dialecte tunisià, l'estructura educativa heretada del règim anterior, relativament solvent, es degradava de tal manera que l'últim informe PISA relegava Tunísia a un dels últims deu llocs de la llista de l'OCDE. Mentre vint famílies gaudien de l'oci als Alps o a París, l'atur augmentava fins a arribar al 18%, el 36% entre els més joves; entre els diplomats i llicenciats passava d'un 0,7% el 1984 a un 4% el 1997 per disparar-se a un 20% el 2010. En el mirall del Carrefour —enmig de la publicitat atmosfèrica que convidava a un consum inaccessible—, els joves de la <i>banlieue</i> de la capital i de les regions del centre i sud del país semblaven conformar-se amb poder gaudir d'aquest reflex.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Qui es beneficiava d'aquest creixement beneït pel FMI i per les institucions europees? Bàsicament una sola família, extensa i tentacular, a la qual els despatxos de l'ambaixada estatunidenca filtrats per Wikileaks descriuen com un "clan mafiós". Es tracta de la família de Leyla Trabelsi, la segona esposa del dictador, fins a tal punt propietària del país que molts es referien a Tunísia com <i>Trabèlsia</i>. Ben Alí i la seva família política s'havien apoderat, mitjançant privatitzacions opaques, de tota l'activitat econòmica de la nació, convertint l'Estat en l'instrument d'un capitalisme mafiós i primitiu o, millor, d'un feudalisme parasitari del capitalisme internacional. La llista de sectors saquejats pel clan resulta amb prou feines creïble: la banca, la indústria, la distribució d'automòbils, els mitjans de comunicació, la telefonia mòbil, els transports, les companyies aèries, la construcció, les cadenes de supermercats, l'ensenyament privat, la pesca, les begudes alcohòliques i fins i tot el mercat de roba usada. Així doncs, no pot estranyar que, durant les revoltes d'aquests dies, s'hagin assaltat tants comerços, tantes empreses i tants bancs; s'ha parlat de "vandalisme", però es tractava també d'un vandalisme precís o, en qualsevol cas, d'un vandalisme que, fins i tot quan es desencadenava a l'atzar, inevitablement encertava: colpegés on colpegés, colpejava sens dubte una propietat dels Trabelsi.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En aquest quadre de repressió i apropiació, calia estendre l'oïda per escoltar el soroll de la marea que pujava. Pocs ho van fer, fins i tot quan al gener de 2008, a Redeyef, prop de Gafsa, a les mines de fosfats, un altre incident menor —una protesta per un acte de nepotisme— va posar en peu de guerra tota la població. Durant mesos es van prolongar les vagues, hi va haver quatre morts, dos-cents detinguts, judicis sumaríssims amb penes esgarrifoses. Mentre Redeyef va romandre assetjat per la policia, només periodistes i sindicalistes tunisians van tractar de trencar el bloqueig policial i informatiu. A Europa, la Trabèlsia seguia sent bella, tranquil·la, segura per als negocis i la geopolítica. Només un periodista italià, Gabriele del Grande, es va atrevir a entrar clandestinament al cor de les protestes i treure'n informació abans de ser detingut per la policia i expulsat del país. El seu reportatge comença així: "Sindicalistes detinguts i torturats. Manifestants assassinats per la policia. Periodistes empresonats i una potent màquina de censura per evitar que la protesta s'estengui. No és una classe d'història sobre el feixisme, sinó la crònica dels últims deu mesos a Tunísia. Una crònica que no deixa cap dubte sobre la naturalesa del règim de Zayn al Abidin Ben Ali —en el govern des de 1987—. Una crònica que revela el costat fosc d'un país que rep milions de turistes cada any i del que escapen milers d'emigrants també cada any". En un llibre posterior, <i>Il mare di mezzo</i>, del Grande descriu en detall la maquinària del terror tunisià, amb les presons secretes en què desapareixien no només els opositors nacionals sinó també els emigrants algerians, segrestats a la mar per les patrulleres locals —policies d'Europa— per a ser llançats després en l'abisme. Ningú no va dir res. Era molt més important sostenir el dictador; Ben Ali i les potències occidentals compartien no només interessos econòmics i polítics sinó també el mateix menyspreu radical pel poble tunisià i els seus patiments.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però el 17 de desembre una espurna va il·luminar de sobte el monstre i va revelar així mateix, tal i com explica el sociòleg Sadri Khiari, que "no hi ha servitud voluntària sinó només l'espera pacient del moment de l'eclosió". El gest de desesperació de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Mohamed_Bouazizi">Mohamed Bouazizi</a>, jove informàtic reduït a venedor ambulant, va posar en marxa un poble del qual ningú no esperava res, que els altres àrabs menyspreaven i que Europa considerava dòcil, covard i adormit pel futbol i el Carrefour. Un cicle lunar després, el 14 de gener passat, després de cent morts i desenes de metàstasis rebels en tot el territori, l'onada va trencar al centre de Tunis i va aconseguir el seu objectiu. Ja no es tractava ni de pa ni de feina ni de youtube: "Ben Ali assassí", "fora Ben Ali". L'última càrrega policial, desmentint les promeses que havia fet el dia anterior el dictador, van provocar encara nombrosos morts i ferits. Però era molt bonic, molt bonic, veure aquests joves de qui ningú no n'esperava res un mes abans tornar al carrer i retenir la gent que fugia per a animar-la a tornar a la batalla amb les estrofes vibrants de l'himne nacional: "<i>namutu namutu wa yahi el-Watan</i>" (morirem morirem perquè visqui la pàtria). A última hora de la tarda, amb el suport fins al final de França, el dictador fugia a l'Aràbia Saudita, deixant a la seva esquena milícies armades amb instruccions per a sembrar el caos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El perill no ha passat, la lluita continua. Però ara hi ha un poble que lliura les batalles. "El 14 de gener és el nostre 14 juliol", repeteixen els tunisians. Potser el de tot el món àrab. Mai el poble no havia enderrocat un dictador, i aquest poble inesperat, intrús en la lògica de les revolucions, aquesta Tunísia de gessamins i llum de mel, ara de dignitat i combat, és el mirall en què es miren els veïns, del Marroc al Iemen, d'Algèria a Egipte, germans de frustració, d'infelicitat i d'ira. No cal trobar les causes, sempre donades, sinó el minut. I aquest minut és ara.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-45608036267578305212011-01-15T12:36:00.001+01:002011-01-21T12:49:57.601+01:00Tunísia: un poble inesperat derroca un tirà<div style="text-align: justify;">Després de 28 dies de revoltes, un poble de qui ningú no esperava res ha derrocat el dictador que se sentia més segur, amb el suport sense reserves de la UE i els EUA i emparat per l'obscuritat dels mitjans occidentals. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Zine_El_Abidine_Ben_Ali">Zine el Abdin Ben Alí</a> ha fugit avui de Tunísia impel·lit per una població que ha descobert dia a dia, durant cinc setmanes, un poder que ignorava posseir. Un incident tràgic, però menor, va encendre l'esca acumulada durant les dècades de frustració econòmica i política, i ningú no ha pogut aturar-la.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Dimecres a la tarda, quan l'onada de protestes havia romput ja contra el centre de la capital, el dictador va provar de neutralitzar l'amenaça tot prometent d'abandonar el càrrec l'any 2014, aixecar la censura i concedir llibertats polítiques. Però ja era massa tard. “<i>Seixanta-sis morts és un preu molt car a canvi del Youtube</i>”, deien els blogaires a la xarxa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Avui al matí, la popular avinguda <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Habib_Burguiba">Burguiba</a>, al centre de la ciutat, es va omplir d'una multitud que protestava davant del ministeri de l'Interior. Estudiants, aturats, intel·lectuals, artesans, joves i vells, homes i dones, deixaven palès que havien perdut la por i que no estaven disposats a acceptar res que no fos la sortida del dictador.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Si dies abans s'havia vist cremar la fotografia de Ben Alí, les consignes dels ciutadans, alguns des de les finestres del ministeri terrorífic, deixaven ben clar el seu propòsit: “<i>Ben Alí c'est fini</i>”, “<i>assassí</i>”, “<i>no ens n'anirem fins que Ben Alí no se'n vagi</i>”.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Conscients de la seva força</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un mes abans, aquestes mateixes persones pronunciaven el nom de Ben Alí en veu baixa i mai davant de més de tres persones. Ara n'exigien la sortida a crits, conscients de la seva força, onejant la bandera del país i entonant un himne nacional tot de cop subversiu: “morirem per a què la pàtria visqui”. Quan la policia va començar a carregar i ben prest a disparar, els joves giraven, reiniciaven el seu cant i es donaven ànims els uns als altres per a tornar a la batalla. Ningú no va invocar Al·là sinó a la pàtria, la decència, la democràcia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Mentrestant, en d'altres llocs de la ciutat es produïen saquejos i incendis, furor justicier d'un vandalisme en realitat ben dirigit: eren les luxoses mansions dels Trabelsi, la família política de Ben Alí, les que cremaven. El clan mafiós dels Trabelsi —que és tal i com els descriuen els cables de Wikileaks— era el blanc de l'ira popular. “Torneu-nos els nostres diners”, cridava aquesta majoria fins avui aixafada, exclosa dels recursos i ensems de les decisions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Avui es mantenen sens dubte les incerteses. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Mohamed_Ghannouchi">Mohammed Ghanoushi</a>, president interí, era el primer ministre de Ben Alí. La UE i els EUA ho vigilaran tot de ben aprop. Però en aquests dies a Tunísia ha ocorregut un miracle ben rar: el poble menys esperat ha derrocat el tirà més inqüestionat. No hi ha volta enrere quan es deixa de creure en els Reis Mags. Tampoc quan es descobreix en un mateix el poder de la dignitat humana.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.publico.es/internacional/356350/un-pueblo-inesperado-derroca-un-tirano">Público</a> y <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=120417">Rebelión</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-70757825386107078422010-09-25T19:03:00.003+02:002010-09-26T17:31:03.218+02:00Pròleg a "L'ordre d'El Capital. Per què cal seguir llegint Marx"<div style="text-align: justify;">Deia <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/G._K._Chesterton">Chesterton</a> que "el poble mai no pot rebel·lar-se si no és conservador, al menys prou com per a haver conservat alguna raó per a rebel·lar-se".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Això és més cert encara si del que es tracta és de rebel·lar-se contra el capitalisme. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Walter_Benjamin">Benjamin</a> va comparar el món capitalista amb un tren sense frens que rodava cap a l'abisme. I en lloc d'imaginar la revolució socialista sota l'aspecte imponent d'una locomotora (com tantes d'altres vegades s'havia fet ja), la va comparar amb el fre d'emergència. L'objecció més definitiva que l'ésser humà pot fer-li a l'economia capitalista és que no és capaç d'aturar, ni tan sols d'alentir, la marxa. La humanitat ha emprès un viatge que no té estacions. Fins i tot els revolucionaris més insensats han hagut de rendir-se a l'evidència de què és impossible competir en velocitat amb el capitalisme. Ja l'any 1848 <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Karl_Marx">Marx </a>constatava de quina manera l'economia capitalista havia aconseguit que allò sòlid es fonés en l'aire. A l'any 2010 sabem fins a quin punt és així. En paraules de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_Fern%C3%A1ndez_Liria">Carlos Fernández Liria</a>: «el capitalisme ha atacat aquest planeta per terra, mar i aire. Ha rebentat el subsòl terrestre amb proves nuclears, ha obert un forat d'ozó a l'estratosfera i ha omplert de míssils les galàxies; ha trasbalsat el codi genètic de les llavors i ha cobert de brea els oceans».</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Després d'apoderar-se del mercat de l'art i d'obligar la bellesa a cotitzar en borsa, el capitalisme ha decidit fins i tot moure les glaceres de lloc. Aquestes muntanyes de gel havien estat escollides per <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Kant">Kant</a> com a exemplificació d'allò sublim. Allò sublim és el que ens ve massa gran a la nostra imaginació, allò que la imaginació intenta recórrer en va, experimentant el fracàs del seu esforç. Però el que és immens per a la imaginació dels homes, és petit per al capitalisme. Com és sabut, <a href="http://www.voltairenet.org/article142214.html">dues glaceres dels Andes xilens</a> estan sent remogudes i desviades per a què una companyia estatunidenca propietat de la família Bush hi exploti uns jaciments miners.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En la seva ofensiva contra tot allò existent, el capitalisme ha deglutit no només éssers humans i recursos materials sinó també aquell patrimoni immaterial sense el qual la reproducció mateixa de la humanitat és impossible: el coneixement. «Recentment —ens diu Fernández Liria—, el capitalisme ha estès la seva ofensiva planetària i ha decidit conquerir també el món intel·ligible, assaltant la Universitat i posant-la al servei dels interessos del mercat. Res comparable, de totes maneres, a la gesta de mantenir la meitat de la població mundial vivint amb menys de 2 dòlars diaris, mentre que les 84 fortunes personals més grans sumen una xifra equivalent al producte interior brut de la Xina i els seus 1200 milions d'habitants. A fil de la crisi econòmica, mentre durant l'estiu de 2009 la patronal espanyola exigia als sindicats l'acomiadament gratuït (el lliure ja feia temps que existia), el president del BBVA blindava el seu sou amb una indemnització de 93,7 milions d'euros. Així doncs, en la seva gesta pels confins del surrealisme, el capitalisme no ha permès l'ésser humà de conservar ni tan sols el sentit comú».</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquest panorama no deixa gaire espai al dubte. Però no sempre es va veure tan clar. Els revolucionaris comunistes i anarquistes van caure sovint en l'error d'intentar competir en velocitat i eficiència amb el capitalisme. En realitat, pensaven amb encert que el capitalisme era un entrebanc per al desenvolupament humà que el propi capitalisme havia contribuït a possibilitar. El que no es va entendre tan clarament és que el capitalisme no imposava aquest entrebanc amb un fre, sinó amb un accelerador. Per això, el capitalisme deixa enrere alhora allò que vol conservar a qualsevol preu i allò que és irrenunciable potenciar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El capitalisme frena accelerant. Pel camí, com ja va assenyalar el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Communist_Manifesto">Manifest Comunista</a>, ha enviat en orris tot el que suposadament hi havia de sagrat i inamovible en la vida humana, des de la vida familiar al teixit cultural i religiós. El capitalisme, sens dubte, ha malmès en la seva arrel la consistència antropològica més elemental. Però això no suposa necessàriament cap calamitat, perquè en aquella consistència també hi van incloses —com Marx sabia molt bé— les servituds humanes més abjectes, com el patriarcat o la tirania religiosa. Més enllà d'aquesta servitud, tenim la possibilitat d'aprendre a viure —com ens aconsellava <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Aristotle">Aristòtil</a> i com sempre li agrada recordar al mateix Carlos Fernández Liria— no com els mortals que som sinó en tant que éssers racionals capaços d'immortalitzar-nos en les obres de la llibertat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara bé, és aquesta possibilitat del desenvolupament humà la que el capitalisme impedeix absolutament. Les obres de la raó —deia <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Husserl">Husserl</a>— no pertanyen al temps, sinó a l'eternitat. En tot cas, no s'acomoden fàcilment als requeriments temporals i molt menys al ritme vertiginós de l'acceleració capitalista. I, tanmateix, són irrenunciables. Els homes, deia Kant, per molt que s'estimin la vida encara s'estimen més allò que la fa digna de ser viscuda. Entre tot allò que mereix ser conservat i pel que paga la pena rebel·lar-se no hi ha res més irrenunciable que la dignitat. I, amb ella, allò que la fa possible: la llibertat; i allò que li exigeix al món: la justícia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És fàcil reconèixer aquí l'anhel que va impulsar tants i tants revolucionaris durant els dos darrers segles. Ara bé, el corpus doctrinal del marxisme tenia llavors dificultats enormes per a ancorar-hi la seva concepció de "l'home nou" que es proposava forjar políticament, atès que una vida política a l'altura de les exigències de la raó no era, en definitiva, més que allò que les grans revolucions burgeses havien anomenat "ciutadania". No era, després de tot, sinó el model d'ésser humà que la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3">Il·lustració</a> havia considerat irrenunciable. Ben poca cosa per a una teoria dialèctica de la història que exigia avançar molt més enllà del món burgès i que pretenia ser més veloç encara que el capitalisme fins a acabar avançant-lo pels camins de l'avenir històric. D'aquesta manera, tot allò que el capitalisme frustrava i mutilava, el marxisme s'entestava en deixar-ho ben enrere, com antigalles destinades a ser sepultades pel corrent imparable de la història. La paradoxa va ser que el patriarcat o la religió —tot i patir sens dubte grans modificacions— van demostrar tenir una insòlita capacitat d'adaptació al curs sempre canviant del capital mentre que el que sucumbia era precisament el pensament de la Il·lustració, l'única columna vertebral possible de tot projecte polític republicà. Al seu lloc, el marxisme es va entestar en descobrir la pólvora, i va inventar un home més nou que el ciutadà i un dret més legítim que el Dret. Com a resultats tràgics podem citar, per exemple, el culte a la personalitat d'Stalin o la revolució cultural <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Maoisme">maoista</a>. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Carlos Fernández Liria i Luis Alegre Zahonero porten anys alertant d'aquest desastre teòric i procurant establir les bases per a una reconciliació del marxisme amb la tradició republicana de la Il·lustració. Les seves darreres publicacions no han deixat d'insistir en què si hi ha res que el capitalisme converteix en impossible és precisament el projecte polític de la Il·lustració, allò que solem expressar sota la idea d'una democràcia en "estat de dret" o sota "l'imperi de la Llei". I que si algun motiu ens dóna el capitalisme per a rebel·lar-nos-hi en contra és precisament el d'haver frustrat aquest projecte polític i el de fer-lo cada dia més impracticable. De entre tot allò que mereix ser conservat, res no ho mereix tant com la dignitat. I l'home només troba la dignitat de la seva existència vivint políticament en llibertat. Per això, entre tots els futurs possibles pels que paga la pena lluitar, res és més irrenunciable que la idea d'una república on els legislats siguin alhora legisladors, és a dir, una societat d'homes lliures i iguals, una comunitat de ciutadans.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però aquesta reivindicació de la Il·lustració des del marxisme posava les seves arrels, mentrestant, en un treball interminable sobre l'obra de Marx que només ara pot sortir a la llum. Aquest llibre estava suposadament acabat l'estiu de 1999, quan CFL em va anunciar que havia firmat un contracte amb Akal per a la seva immediata publicació. Això era el resultat d'un projecte que s'havia convertit en una obsessió des dels temps en què junts havíem publicat <a href="http://www.scribd.com/doc/8545271/Dejar-de-Pensar"><i>Deixar de pensar</i></a> i <i>Tornar a pensar</i>, entossudint-nos en reivindicar el marxisme justament quan, al bell mig dels anys vuitanta, tot semblava ensorrar-se per a aquesta tradició. Havíem d'explicar, en definitiva, que hi havia tantes raons per a seguir llegint Marx com per a seguir combatent el capitalisme. És difícil discutir fins a quin punt els temps ens han donat, malauradament, la raó.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tanmateix, el volum sobre <i>El Capital</i> que CFL havia preparat el 1999 —i per al que m'havia demanat que escrivís precisament aquest pròleg— hauria encara d'esperar uns altres deu anys de gestació. CFL sol explicar que, justament quan el tenia llest per a l'edició, un alumne seu anomenat Luis Alegre Zahonero va descobrir un petit fil deslligat en la seva argumentació i, a base de tirar-ne, tot el llibre es va desfer en mil retalls que calia tornar a compondre. El problema era, a més, que per a compondre'l calia emprendre una discussió precisament en el terreny on Marx no va parar tota la seva vida de moure's: el món de l'economia. Ni a CFL ni a LAZ ni a mi ens resultava fàcil iniciar aquella tasca sense ajuda. Però precisament en aquell 1999, en el marc de les primeres mobilitzacions estudiantils contra la mercantilització de la Universitat, Luis Alegre va començar a treballar estretament amb <i>Economia Alternativa</i>, un grup estudiantil molt actiu que s'havia format amb professors com Xabier Arrizabalo, Diego Guerrero o Enrique Palazuelos. D'aquest grup, per cert, han sorgit economistes extraordinaris (com Bibiana Medialdea, Nacho Álvarez o Ricardo Molero) l'enfocament dels quals els fa objectiu d'un foc creuat: d'una banda, el de l'economia ortodoxa i, de l'altra, el dels defensors del concepte més dogmàtic de "valor" que els acusen de no estar fent "economia marxista". No sense bones raons, LAZ repeteix amb freqüència aquest llibre és en gran mesura una defensa del dret a considerar estrictament marxista l'enfocament d'una investigació com la que es recull a <a href="http://www.fcede.es/site/es/libros/detalleslibro.asp?IDL=6588"><i>Ajustament i salari</i></a> Madrid: Fondo de Cultura Económica, 2009). En qualsevol cas, després d'una interminable correspondència entre CFL i LAZ, van decidir reprendre junts la redacció del llibre.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El problema havia sorgit a l'entorn del concepte de "preu de producció", però afectava la interpretació de l'ordre intern de tot <i>El Capital</i>. El lector ho comprovarà més endavant, quan avanci en el llibre que té entre les mans. Hi ha un moment molt inquietant en el <i>Llibre III</i>, on Marx ens diu que <i>si les mercaderies es venguessin als seus valors, quedaria abolit tot el sistema de la producció capitalista</i>, de manera que pot interpretar-se que la teoria del valor resulta incompatible amb el que succeeix a la realitat. El menys important és que Marx vagi a demostrar, potser, que això només succeeix "en aparença", perquè, <i>en el fons</i>, la teoria del valor segueix complint-se de totes maneres. Allò inquietant és que Marx digui a continuació que si del fet demostrat que "les mercaderies no es venen al seus valors" calgués concloure "que la teoria del valor és falsa", resulta que la conclusió no seria que la teoria del valor és falsa sinó que el capitalisme és incomprensible.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Encara que el lector no estigui encara familiaritzat amb aquestes nocions i no tingui l'instrumental teòric per a comprendre el que estem dient, és fàcil que es faci càrrec de què aquesta forma d'argumentar té alguna cosa d'extravagant. El mateix succeeix en un altre passatge inquietant: just en el moment en què acaba de demostrar que la taxa de guany tendeix a igualar-se per a tots els sectors amb independència de com d'intensius siguin en mà d'obra i tot fa pensar que la font de plusvàlua ja no és el treball i que, en conseqüència, la teoria del valor deixa de complir-se, el que conclou Marx és que, si això fos així (i allò inquietant és que acabava de demostrar que efectivament és així) "desapareixeria tot fonament racional per a l'economia política".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És a dir: del que Marx està més fermament convençut és de què sense teoria del valor no hi ha possibilitat d'entendre res. Si els fets demostren que la teoria del valor és falsa, no és que la teoria sigui falsa, sinó que la realitat és incomprensible.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Com és sabut, avui tothom està convençut en economia que la teoria del valor és falsa (o, com a mínim, inútil). És fàcil demostrar que és així, es diu sovint. Allò veritablement desassossegant davant d'aquesta situació és imaginar-se Marx dient més o menys el següent: d'acord, sí, però que consti que si acabéssiu per demostrar que la teoria del valor és falsa, allò que estaríeu demostrant més aviat és que la vostra ciència no és més que una estafa.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per què, doncs, Marx està tan segur de què no es pot renunciar a la teoria del valor fins i tot quan acaba de demostrar ell mateix que la teoria del valor no es compleix? ¿Serà que <i>en el fons</i> sí que es compleix? ¿Serà que és possible trobar la llei de transformació de valors en preus? Aquest va ser el camí que va seguir la tradició marxista amb el famós <i>problema de la transformació</i>. En resum: les mercaderies es venen a un preu que és proporcional al capital invertit. Tanmateix, la teoria del valor exigeix que els preus siguin proporcionals a la quantitat de treball que hi ha intervingut en la fabricació. A partir d'aquí la tradició marxista encara no ha parat d'intentar trobar un procediment capaç de transformar els valors en preus, en una dialèctica que normalment juga amb el que succeeix "en aparença" i el que succeeix "en el fons". En aquest gènere d'argúcies teòriques —essència / aparença, fons / superfície, forma / contingut, etc.— s'han amagat sovint autèntics trucs de prestidigitació que permetien al marxisme dir alhora el mateix i el seu contrari tan sols traient-se de la màniga un parell (o tres) de nivells d'anàlisi. Abillats de lògica dialèctica, aquests recursos es van convertir en una contínua estafa científica.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquest llibre reserva una bona sorpresa al respecte. El que els seus autors vénen a demostrar és que el problema que estava en joc en aquella tossudesa marxiana per lligar l'economia a la teoria del valor no tenia a veure amb el fet que aquest es "complís" o no es "complís" en la determinació dels preus. Tenia a veure, més aviat, amb la delimitació de l'objecte d'estudi de l'Economia i, en concret, amb la forma en què cal pensar l'articulació entre Mercat i Capital, d'una banda, i entre Dret, Ciutadania i Capital, de l'altra. Per a dir-ho ràpidament: que la cosa tenia a veure, més aviat, amb el problema de com s'articulaven Il·lustració i Capitalisme en aquella realitat que anomenem societat moderna.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És a dir, pot ser perfectament fals que el valor-treball sigui el determinant últim dels preus sense que, per això, la teoria del valor hagi de ser refusada. Podria doncs succeir ben bé que la determinació dels preus no fos ni molt menys allò per a què la teoria del valor resulta imprescindible. Podria succeir ben bé que el que s'hi jugués fos més aviat la possibilitat de constituir un objecte científic propi per a l'economia política, de tal manera que sense ella l'Economia mateixa esdevingués una estafa. Una cosa és que et faltin les solucions i una altra que et faltin les preguntes. I podria succeir ben bé que l'Economia no pogués sinó plantejar malament totes les preguntes sense un aclariment previ sobre la relació entre Mercat, Capital i Ciutadania, és a dir, sense una comprensió clara de l'articulació d'aquesta societat, la societat moderna, la "llei econòmica fonamental" de la qual Marx prova d'esclarir.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sens dubte aquest no és el camí habitual per on ha transitat la resolució del problema. Però, en realitat, tampoc no és el camí habitual per on ha transitat la tradició marxista en general, doncs, com ja hem assenyalat, el diàleg amb la Il·lustració sempre va quedar supeditat a l'acusació llançada sobre el dret burgès (i després, també, sobre la ciència "burgesa", la moral "burgesa", la filosofia "burgesa", etc.). Parlant amb CFL sovint ho hem comentat: seria, sens dubte, una estranya casualitat que nosaltres haguéssim encertat a veure-hi clar en un problema on han sotsobrat ments molt lúcides, tant en economia com en filosofia. Seria, sens dubte, altament improbable una tal agudesa o penetració. Ara bé, aquesta arrogant pretensió queda notablement amortida si atenem a algunes circumstàncies importants.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El problema de la transformació entre valors i preus —o el que és el mateix, el problema de la compatibilitat entre el Llibre I i el III d'<i>El Capital </i>o, en definitiva, el problema de la consistència interna d'aquesta obra— ha torturat els millors estudiosos i enfangat centenars de llibres dels millors economistes. Però, potser, allò que cal explicar és, precisament, el motiu de tan reiterat naufragi. Tant de neguit podria explicar-se perfectament si la discussió s'hagués plantejat en unes circumstàncies on era impossible albirar la situació; no, sens dubte, perquè hi faltés intel·ligència o els temps no estiguessin madurs per a fer-ho, sinó perquè senzillament hi havia alguna baluerna o andròmina taponant-ne la sortida. Per a dir-ho ràpidament: el corpus teòric del marxisme impedia entendre sense prejudicis, per exemple, l'obra de Kant. En general, impedia un diàleg amb el pensament de la Il·lustració com el que, tanmateix, han emprès a Catalunya alguns autors lligats a la revista <a href="http://www.sinpermiso.info/"><i>Sin Permiso</i></a>, com Joan Tafalla, Antoni Domènech o Joaquim Miras; o a França en Florence Gauthier.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL em deia que la sort ha consistit en ser al lloc adequat i en el moment adequat: «en llegir el Llibre III d'<i>El Capital</i> un se n'adona de què està situat en un lloc millor per a entendre'l que fins i tot aquell on es trobava Marx per a comprendre's a si mateix. Hem tingut un instrument teòric que la tradició marxista no tenia, perquè era impossible en la seva època. I que tampoc no tenien els economistes, perquè és impossible en el seu àmbit, i que tampoc no tenia Marx. Quin? Bé, hem tingut <i>una bona interpretació de Kant a la nostra disposició</i>. I el mateix amb Sòcrates, Plató o Gal·lileu. En general, hem tingut a la nostra disposició una interpretació de la història de la filosofia amb què la tradició marxista mai no va poder comptar. En això hi han tingut molt a veure l'obra de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Felipe_Mart%C3%ADnez_Marzoa">Felipe Martínez Marzoa</a> o els cursos de María José Callejo. És possible que alguna cosa es degui a la lectura heideggeriana de la història de la filosofia. Però no perquè <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Heidegger">Heidegger</a> sigui molt important aquí sinó perquè el que aquella lectura tenia de bo és que era, com a mínim, <i>una lectura</i>. ¡I és que la tradició marxista mani no havia llegit bé Plató, Kant o Husserl, perquè ni tan sols havia arribat a llegir-los malament! En qualsevol cas, no n'havia entès gaire cosa. D'altra banda, la tradició marxista, amb el seu menyspreu pel pensament "burgès", havia llençat a les escombraries tot el pensament de la Il·lustració, que es remuntava a Sòcrates o a Plató».</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Cal dir també que tots nosaltres hem tingut, alhora, la sort d'estar col·locats davant d'un fet històric que servia molt eficaçment —com un vastíssim laboratori— per a confirmar la validesa d'aquella lectura de Marx. Hem estat contemporanis d'una revolució llatinoamericana que, per primera vegada, camina cap al socialisme per via democràtica (fet que ja s'havia esdevingut diverses vegades) i que per primera vegada no han aconseguit d'avortar mitjançant invasions, bloquejos o cops d'estat (fet que encara no s'ha esdevingut mai). Així doncs, una <i>excepció</i>, tan interessant com ho solen ser les excepcions per a la història de la ciència. En el seu llibre <i>Comprendre Veneçuela, pensar la Democràcia</i>, CFL i LAZ van defensar —i no parlem en broma— que la revolució bolivariana era l'esdeveniment més interessant de la història de la Il·lustració des de que <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Robespierre">Robespierre</a> va ser guillotinat l'any 1793. El llibre va entusiasmar la nostre inoblidable amiga <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Eva_Forest">Eva Forest</a>, que el va publicar a <a href="http://www.hiru-ed.com/">Hiru</a> i va lluitar per a què es conegués a Veneçuela, fins que, finalment, l'obra va rebre el premi nacional d'assaig "Socialisme del segle XXI" i una menció honorífica en el Premi Libertador.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara és molt difícil fer pronòstics sobre el camí que seguirà la revolució bolivariana a l'Amèrica Llatina. En tot cas, el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hugo_Ch%C3%A1vez#Mobilitzaci.C3.B3_de_l.27oposici.C3.B3_i_cop_d.27estat_contra_Ch.C3.A1vez">cop d'Estat contra el president Chávez</a> l'abril de 2002 va ser, en efecte, una excepció a allò que CFL i LAZ han qualificat com la llei de ferro del segle XXI: la instància política mai no va aconseguir enfrontar-se amb èxit a la instància econòmica conservant alhora l'Estat de Dret. I això no va ser per un caprici revolucionari, sinó tot el contrari: perquè —com diu <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Henry_Kissinger">Kissinger</a>— entre salvar la democràcia o salvar l'economia, es va triar sempre salvar l'economia (l'economia dels més poderosos, evidentment); i es va aconseguir mitjançant cops d'Estat, tortures, desaparicions i repressió, a sang i foc.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El que la revolució bolivariana a l'Amèrica Llatina ha estat a punt de demostrar (ningú pot saber si seguirà pel mateix camí o si més aviat sucumbirà al pragmatisme i a la socialdemocràcia) ha estat que el socialisme no només pot arribar a ser compatible amb la democràcia, sinó que ho és infinitament més que el capitalisme. Aquest és el veritable motiu pel qual tots els mitjans de comunicació es van abocar de seguida en una campanya de desprestigi contra Chávez i la Veneçuela bolivariana. El que no podia fer-s'hi visible era un exemple massa perillós: un socialisme en Estat de Dret.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL i LAZ han mostrat suficientment com, durant tot el segle XX, es van avortar de manera sagnant tots i cadascun dels intents de fer compatible el socialisme amb la democràcia. Cada cop que les esquerres van guanyar les eleccions i van pretendre seguir sent d'esquerres, un cop d'Estat va engegar en orris l'ordre constitucional (<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_Espanyola">Espanya, 1936</a>; <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Guatemala#Guerra_Civil">Guatemala, 1954</a>; <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Transition_to_the_New_Order">Indonèsia, 1965;</a> <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/1973_Chilean_coup_d%27%C3%A9tat">Xile, 1973;</a> Haití, 1991; i un llarg etcètera). És el que jo vaig anomenar "la pedagogia del milió de morts": cada quaranta anys més o menys es mata gairebé tothom i després es deixa votar els supervivents. Això és el que normalment es coneix com a "Democràcia".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Així doncs, al comunisme no li va quedar mai cap altra via que la revolució armada. Però no perquè fos incompatible amb la democràcia o el parlamentarisme, sinó perquè, per la força de les armes, es va impedir qualsevol intent de poder-ho ser. A aquest respecte, per suposat, la revolució bolivariana és només a mitges una excepció. En primer lloc perquè el socialisme encara li queda massa lluny, però en segon lloc perquè no és cert que no hagi estat una via armada. El que succeeix és que una correlació de forces absolutament excepcional a l'interior de l'exèrcit ha permès sostenir armadament la democràcia bolivariana. Del contrari, Veneçuela hauria estat ja envaïda o, sense més, hauria triomfat el cop d'Estat de 2002. Però en això, Veneçuela no ha marcat la norma, sinó més aviat l'excepció. No es pot prendre l'exemple bolivarià per a esmenar la plana als moviments revolucionaris del segle XX. Una altra cosa és que, sota el paraigües de Veneçuela (i, per suposat, de Cuba), hagi estat viable una victòria electoral de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Correa">Correa</a> a l'Equador o d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Evo_Morales">Evo Morales </a>a Bolívia (no així, tanmateix, a Hondures).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Ara bé, per què, al llarg de tot el segle XX, no es va permetre <i>ni una sola vegada</i> l'existència d'una democràcia on haguessin guanyat les esquerres? Per què, ara que ha resultat inevitable suportar-ne una excepció, la reacció de la premsa i dels governs occidentals ha estat tan furibunda i rabiosa? Per què tanta por? Per suposat, perquè allò que no es podia permetre és que es fes visible que el socialisme era compatible amb l'Estat de Dret. Però també, potser, perquè un socialisme en Estat de Dret seria, per primera vegada, un veritable Estat de Dret. És a dir, perquè reprendria el projecte polític de la Il·lustració allí on va quedar interromput amb l'ajusticiament de Robespierre i el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Thermidor_reaction">cop d'Estat de Thermidor</a>. I perquè, d'aquesta manera, podria fer-se palès tot allò de què la Humanitat és capaç en Estat de Dret.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per a plantejar així les coses calia desfer no pocs malentesos sobre el projecte polític de la Il·lustració i tot allò que la tradició marxista havia menyspreat insensatament com a "dret burgès", cosa que CFL i LAZ (en col·laboració aquesta vegada amb Pedro Fernández Liria i Miguel Brieva) van fer fonamentalment a <i>Educació per a la Ciutadania. Democracia, Capitalisme i Estat de Dret</i> (Akal, 2008). Amb tot, quedava per fer, evidentment, allò principal: demostrar que aquesta postura política podia ser considerada marxista, és a dir, que era compatible amb una lectura possible de Marx.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Les nostres tesis —vull anomenar-les <i>nostres</i> amb tota convicció— han estat compreses i incompreses, com és lògic. Per part de la dreta, com no podia deixar de passar, han estat rebudes amb escàndol, amb sorna i de vegades amb histèria, atès que al cap i a la fi s'estava reivindicant des de l'extrema esquerra el nervi fonamental del seu equipament conceptual. els conceptes fonamentals de la tradició liberal. L'escàndol que va provocar <i>Educació per a la Ciutadania</i> (cfr. el pròleg a la segona edició) és, en realitat, una bona prova de què la burgesia se sentia molt còmode i satisfeta considerant-se la legítima propietària del concepte de "ciutadania" o de "Estat de Dret". Aquests conceptes li resulten imprescindibles per a construir el que CFL i LAZ han anomenat la "il·lusió de la ciutadania" o el "miratge transcendental de la mirada política contemporània". Exigir que ens siguin restituïts és la millor manera de posar les cartes damunt la taula i desvelar el totalitarisme econòmic que organitza la societat capitalista. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per part de l'esquerra, hi ha hagut ja alguns intents de discutir-les i desautoritzar-les <b>[1]</b>. Fonamentalment, s'ha negat que siguin tesis possibles dins del marxisme i fins i tot dins del materialisme. El present llibre conté una lectura exhaustiva d'El Capital de Marx. No hi ha millor ocasió per a posar a prova la pertinença d'aquestes crítiques.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Santiago Alba Rico, Hortichuelas Bajas, 15 d'agost de 2009.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>NOTA 1</b>: Cfr., per exemple, </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Galcerán Huguet, Montserrat: "<i>El sexe dels àngels i l'estat de dret; sobre els llibres de Carlos Fernández Liria i Luis Alegre</i>", a Youkali Revista crítica de les arts i el pensament Nº 5, pp. 143-150 [també consultable <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=69055">en aquest enllaç de Rebelión</a>]. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sánchez Estop, Juan Diego: "<i>De la Il·lustració a l'Excepció. Una discussió amb les tesis del llibre: Comprender Venezuela, pensar la democracia</i>". Logos. Anales del Seminario de Metafísica, Vol. 40, 2007, ISSN: 1575-6866, pp. 345-360.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Brown, John: "<i>Comunisme o policia. Reflexions al fil de dos articles del número 100 de VIENTO SUR ("Capitalismo y ciudadanía: la anomalía de las clases sociales", de Carlos Fernández Liria y Luis Alegre Zahonero y "Democracia burguesa: nota sobre la génesis del oxímoron yla necedad del regalo", de Antoni Domènech</i> [consultable també <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=82790">en aquest enllaç de Rebelión</a>].</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">——Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=113472">Prólogo a "El orden de El Capital. Por qué seguir leyendo a Marx"</a>.<br />
<br />
——Fitxa editorial del llibre: <a href="http://www.akal.com/libros/El-orden-de-El-Capital/9788446031031">premeu aquí</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-26978709526806544082010-09-15T12:22:00.002+02:002010-09-15T16:00:43.388+02:00Càlcul de vides<div style="text-align: justify;">Vet aquí un exemple de bona gestió dels recursos. Segons l'informe del diplomàtic irlandès <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_Casement">Roger Casement</a>, l'any 1799 el govern colonial de sa majestat <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Leopold_II_de_B%C3%A8lgica">Leopold II </a>entregava als seus soldats en el Congo un número determinat de cartutxos l'ús dels quals, al servei de les companyies explotadores del cautxú, calia justificar estrictament. Per tal de demostrar que no havien malbaratat un sol tret, al final de la jornada estaven obligats a presentar una mà dreta (sí, una mà humana) per cada bala que els faltés en els seus fusells. Alguns soldats, mal alimentats, feien trampes: usaven un dels cartutxos per a caçar i després li tallaven la mà a algun congolès viu com a certificat d'honestedat en el seu servei. En només sis mesos havien estat assassinats o mutilats 6.000 congolesos, o potser més, perquè per tal d'estalviar munició —diu Cassement— "els soldats mataven els nens a culatades".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un altre cas més conegut de bona administració és el d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Eichmann">Adolf Eichmann</a>, oficial nazi executat l'any 1962 per haver deportat a milers de jueus europeus als camps d'extermini. Eichmann no va obrir l'aixeta del gas assassí amb les seves pròpies mans, ni va torturar ni matar personalment cap dels presoners. Infatigable treballador, incorruptible funcionari, rigorós organitzador, dirigia des de la seva oficina el trasllat dels jueus amb la precisió d'un director d'orquestra i l'honestedat d'un bon comptable, "optimitzant" la relació —diria l'argot econòmic— entre el nombre de vagons emprats i el d'éssers humans que hi estaven amuntegats.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">O tenim també el testimoni de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Freeman_J._Dyson">Freeman Dyson</a>, uns dels més importants físics del segle XX, qui l'any 1943 treballava a l'oficina del cap del comandament de bombarders de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Royal_Air_Force">RAF</a> responsable de la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Operation_Gomorrah#Battle_of_Hamburg">"tempesta de foc" sobre Hamburg</a>: "Vaig romandre en la meva oficina fins als final, calculant meticulosament la forma més econòmica possible d'assassinar encara 100.000 persones més". Turmentat per la culpa, Dyson es comparava a Eichmann i els seus buròcrates assassins: "Van estar tancats a les seves oficines redactant informes i calculant com assassinar de manera eficaç, igual que jo. L'única diferència és que ells van acabar a la presó o penjats per crims de guerra".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">O podem pensar, més recentment, en les declaracions del general <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Bernard_Trainor">Bernard Trainor</a> sobre els criteris aplicats durant la invasió i ocupació d'Iraq a l'hora de bombardejar un objectiu: "La regla establerta era la de permetre 'dany col·lateral' o víctimes civils per als objectius de molt alt valor, sempre i quan el nombre previst no excedís els 30 morts. Per damunt d'aquesta xifra, calia l'aprovació del mateix <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Rumsfeld">Donald Rumsfeld</a>". La mort de desenes i desenes d'innocents depenia —com segueix depenent-hi avui dia a l'Afganistan o Palestina— del càlcul comptable de deu o dotze funcionaris impecables que, reunits en luxoses oficines, bolcats sobre gràfics i mapes, estableixen la millor relació possible entre els altíssims interessos de les pàtries i les empreses i la destrucció de cossos, cases i boscos.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Curiosament, és aquest "càlcul" el que l'economista ultraliberal <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_August_von_Hayek">Frederic Hayek</a> anomenava "economia" en una entrevista concedida l'any 1981 al diari xilè <i>El Mercurio</i>: "Una societat lliure requereix de certes morals que en darrera instància es redueixen a la manutenció de vides, no a la manutenció de totes les vides, perquè podria ser necessari sacrificar vides individuals per a preservar un nombre major d'altres vides. Per tant, les úniques regles morals són les que porten al càlcul de vides: la propietat i el contracte".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En resum, si es tracta d'assassinar a congolesos, de gasejar jueus o mutilar civils es bo confiar en la gestió de Leopold II, del III Reich i de la RAF o el Pentàgon. En la mateixa mesura —i si se'ns permet un pessic de demagògia— si es tracta de beneficiar les empreses i els bancs, abaratir l'acomiadament, precaritzar la feina, augmentar l'atur, reduir el sector públic, retallar els drets civils i laborals i desmobilitzar políticament la població, el millor és confiar en la dreta. Per això el PSOE s'obstina en imitar-la; i per això els congolesos, els jueus i els mutilats la votaran en les properes eleccions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">--Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=112906">Cálculo de vidas</a>. </div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-16173183768435929942010-09-11T22:15:00.001+02:002010-09-14T10:28:20.007+02:00Economia: la solitud i els seus objectes<div style="text-align: justify;">Un pare i un fill, després d'un vague cataclisme nuclear, arrosseguen un carret de supermercat, ple de pertinences, per les carreteres borroses d'un món on tots els colors —cel, aire, terra— s'han fos en una espuma de llet bruta. Totes les relacions, tots els vincles, tots els càlculs, el conjunt de projectes i raons que garanteixen la continuïtat social, s'han reduït a uns quants objectes supervivents i a dos o tres impulsos immediats. És millor evitar els altres éssers humans, font només d'amenaça, i és una sort trobar restes de menjar o andròmines entre les runes. Cada troballa —la vareta d'un paraigua, un parell de piles, una flassada— prolonguen per uns dies una vida que per això mateix és absurda de conservar. Per a conservar-la, en tot cas, és necessari vigilar, cuidar, administrar, racionar les propietats. En definitiva, fer permanentment <i>economies</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A l'extraordinària novel·la de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cormac_McCarthy">Cormac McCarthy </a>impressiona aquesta reaparició de les coses, anul·lades al mercat pel seu propi excés, després de la catàstrofe. Però en aquest sentit, com en tant d'altres, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/La_carretera_%28Cormac_McCarthy%29"><i>La Carretera</i></a> recorda el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe"><i>Robinson Crusoe</i></a> de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Daniel_Defoe">Defoe</a>, del qual és alhora una interpretació i una prolongació. Les semblances són patents: en ambdós casos els supervivents parasiten sense parar les restes d'un món destruït per a reproduir una existència solitària, amb un <i>nen</i> —real o figurat— com a tota companyia o contrapunt, convertits els seus propis cossos en "restes" comestibles, objecte de la cobdícia antropòfaga de càlculs humans paral·lels. És veritat que hi ha un abisme mental entre l'atmosfera colonial de Defoe, solar i prometeica, on el mascle blanc, com fa l'aranya amb la seva tela, és capaç d'extreure de si mateix <i>civilització</i> en les condicions més adverses, i —d'altra banda— l'extrema languidesa apocalíptica de McCarthy, aferrat a un vincle postrem i a l'esperança remota de "restes" també de bondat entre les runes; però podem dir que ambdues novel·les descriuen un món pre i post-social despulladament —i de forma estricta— <i>econòmic</i>: marcat, és a dir, per la gestió individual de recursos escassos, per l'administració mesquina i egoista de l'escassetat. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'economia, ¿és l'art d'administrar les restes d'un naufragi? Com és sabut, el punt de partida de Marx va ser el de criticar justament la visió fraudulenta d'aquest horitzó catastròfic on emergia, com a mònada natural, un individu pur, emprenedor, capaç de construir per si sol, contra la natura i contra la resta d'homes, un món paradoxalment habitable per a tothom. És el que ell anomenava les "robinsonades" d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Adam_Smith">Smith</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/David_Ricardo">Ricardo</a>, el mite fundador del capitalisme que, al contrari, "havia desenvolupat les relacions socials en el seu grau més alt" i on l'individu aïllat no constituïa "el començament de la història" sinó "el seu resultat". L'home, diu Marx, és en sentit literal un <i>zoón politikón</i>, "no solament un animal social sinó un animal que només pot individualitzar-se en la societat". Robinson no encarnava la nostàlgia per la vida natural, el retorn a l'ésser humà original sinó, a la inversa, l'avançada de l'<i>home nou</i> que es preparava des del segle XVI i que assoleix la seva expressió més depurada al segle XX, després de la segona guerra mundial: Robinson Crusoe aïllat enmig de l'abundància del mercat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La crítica a les "robinsonades" tenia, en tot cas, una llarga història. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Ibn_Khaldun">Ibn Jaldun</a>, avantpassat àrab de Marx i de Maquiavel, ja havia deixat clar a finals del segle XIV en el seu <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Muqaddimah"><i>Al-Mugaddimah</i></a> que "les diferències que s'aprecien en les condicions i les institucions dels diversos pobles depenen de la manera en què cadascun d'ells procura la seva subsistència: els homes no s'han reunit en societat sinó per a ajudar-se a aconseguir els mitjans per viure", i això perquè "el poder d'un individu aïllat no seria suficient per a obtenir el necessari ni podria per si sol procurar-se el que cal per al manteniment de la vida".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Molt abans, per suposat, el filòsof <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B2til">Aristòtil</a>, que havien llegit tant Ibn Jaldun com Marx i a qui aquest últim manllevava l'expressió <i>zoon politikon</i>, havia establert per a sempre la necessitat de comprendre l'ésser humà individual a partir de la col·lectivitat de què formava part, i no a l'inrevés: "la ciutat és una de les coses naturals (per a l'home), i l'home és per naturalesa un animal social; i el que és asocial per naturalesa i no per atzar o bé és un mal home o bé és més que un home".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">I tanmateix, ¿no hi ha quelcom teòricament fecund en el fet de mantenir a la vista la idea de "naufragi" o "catàstrofe" com a font, i no com a col·lapse, de la sociabilitat? ¿Potser com a garantia de racionalitat? I pel que fa a la imatge de l'<i>home a soles amb les seves coses</i>, ¿que potser no encarna precisament la victòria trista de la condició econòmica sobre la condició política i social? ¿Que potser no encarna el ganxo biològic per sobre del qual cap societat humana no ha aconseguit fins ara elevar-se, si no de manera desigual i injusta? Tan aquells a qui no es deixa ser homes com aquells que estan per sobre de l'home són <i>insociables</i> i <i>impolítics</i> per igual, i ho són justament perquè estan atrapats, perquè segueixen atrapats, en l'Economia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Que Artistòtil s'ocupi de l'economia en la seva <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Politics_%28Aristotle%29"><i>Política</i></a> és molt revelador. Com se sap, en el seu sentit original "economia" remet a l'administració o gestió de la casa, però la casa, per a un grec lliure, era al mateix temps part integrant i negació de la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Polis"><i>polis</i></a>. La casa és la "família", amb tot allò que implica de jeràrquic i intestinal: és un terme derivat del llatí "famŭlus" (servidor), i descriu el conjunt de dones, fills, esclaus i objectes propietat d'un sol amo. En la seva qualitat d'amo, <i>en família</i>, el baró atenenc és un <i>individu a soles amb les coses</i> i no és encara, per tant, un <i>zoon politikon</i>, un ciudatà, l'<i>home</i> que un arriba a ser quan surt de casa per a reunir-se no amb objectes o propietats, sinó amb <i>iguals</i>. "L'home és acció, no producció", diu Aristòtil, i l'economia, que s'ocupa de la producció i ús dels béns, se cenyeix a l'espai domèstic de les coses subjectes (animades o inanimades). L'economia és una <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Techne"><i>tekhné</i></a> per a amos solitaris, forçats a administrar el seu illot, que han d'aprendre a tractar les dones i els esclaus no menys que a fer comptes i a aconseguir el millor blat i l'oli més barat. Per això mateix Aristòtil es nega a veure cap continuïtat entre el "govern de l'amo" i el "govern de la ciutat", atès que un —diu— s'exerceix sobre les coses i l'altre sobre els homes: "el govern domèstic és una monarquia (ja que tota casa és governada per un de sol) mentre que el govern polític és de lliures i iguals". L'amo, com Robinson, s'erigeix solitari al centre d'una petita col·lecció d'estris rescatats —amb molt d'esforç, encara que sigui d'altri— del naufragi general.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">L'extensió de l'economia al conjunt de la <i>polis</i> s'anomena "tirania". La <i>polis</i>, sotmesa a la voluntat d'un sol home, es reduïda a la "condició domèstica" i els seus ciutadans tractats com a "famŭli", com a esclaus, dones i nens, és a dir, com a objectes administrats pel tirà. La casa ara té els límits de la ciutat, la família delimita les fronteres de l'Estat; tot és, diguem-ho així, "economia". Però aquesta extensió de la vida domèstica al conjunt de la <i>polis</i>, la conversió de l'amo en tirà, la privatització de la vida pública, té a veure amb el pas de l'<i>economia</i> a la <i>crematística</i>, segons la distinció que en fa el propi Aristòtil. L'economia, per dir-ho així, defineix el marc dels béns de consum que podem <i>utilitzar</i> personalment, i els seus límits coincideixen amb la satisfacció de necessitats materials finites; la riquesa pròpiament "econòmica" és tan limitada com els objectes on es troba contingut el seu valor i els cossos que els produeixen i gaudeixen. Tot el contrari succeeix amb la "crematística". Economia pervertida, economia "desmesurada", la crematística no coneix límits, s'imposa a si mateixa precisament la negació dels límits, i això perquè el seu propòsit no és "l'ús" sinó l'adquisició de riqueses, mitjançant el comerç o la guerra, com mers mitjans per a adquirir noves —i noves— riqueses; és a dir, l'ús de les riqueses —sobretot sota la forma "diners"— per a negar-los <i>tota utilitat</i>. "Una riquesa estranya", diu Aristòtil, "que no impedeix que qui la posseeix en abundància es mori de gana". Allò que fa semblants els sub-homes i els sobre-homes —insociables i impolítics— és que mai no poden saciar la seva fam.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El pas de l'economia a la crematística, la seva extensió cancerígena al govern de la ciutat, suposa <i>la despolitització de la polis</i>. La relació gairebé orgànica entre crematística i tirania queda clarament exposada en els <i>Econòmics</i>, obra probablement apòcrifa però d'inspiració molt aristotèlica, en el segon llibre de la qual se'ns donen exemples històrics "d'adquisició de riquesa", la major part dels quals revelen el frau o la violència de coneguts tirans de l'antiguitat: <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hippias_%28tyrant%29">Hipias</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mausol">Mausol</a>, <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Lygdamis_of_Naxos">Lígdamis</a> i, per suposat, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dion%C3%ADs_el_Vell">Dionís de Siracusa</a>. D'aquest darrer, el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Pseudo-Aristotle">Pseudoaristòtil</a> explica l'anècdota molt reveladora —avançament de la violència oculta als mercats monetaris dels nostres dies— de com el tirà va manar encunyar moneda d'estany i després va fer jurar als ciutadans, reunits en assemblea, sota pena de mort, que eren de plata. "Els homes", deia el filòsof a la <i>Política</i>, "no es fan tirans per tal de no passar fred". És la pulsió <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Apeiron"><i>ápeiron</i></a> —sense límits ni mesura— de la crematística, és la <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hubris"><i>hýbris</i></a> que busca l'equiparació amb els deus, la que transforma un ciutadà en un amo dels seus iguals, un <i>zoón politikón</i> en un Robinson dels seus congèneres. "Els majors delictes tenen per causa els excessos, no la necessitat", i per això, afegeix Aristòtil, "els majors honors es concedeixen a aquell qui mata no un lladre sinó un tirà".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No deixa de ser curiós i significatiu que calgui esperar la consolidació del capitalisme per a què el terme "economia" perdi el seu vincle original amb l'àmbit domèstic sense perdre, tanmateix, el seu segell de classe: el propietari individual aïllat amb les seves coses, animades i inanimades, segueix erigit com a <i>zoón ekonomikón</i> però ara fora de la llar, al centre de l'escena. El capitalisme és una crematística, és a dir, l'extensió i emancipació, a partir del sòl "familiar", sotsobrant i limitat, de l'economia domèstica. Durant l'Edat Mitjana i el Renaixement "l'economia" va seguir alliçonant sobre els deures dels esposos i l'hora en què calia encendre les llànties. Cal esperar fins el 1615 per a què el francès <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Montchrestien">Antoine de Montchrestien</a>, anomenant ja una altra cosa, afegís l'adjectiu "política" per a designar la privatització —domesticació— capitalista de la <i>res publica</i>. Així, d'<i>Economia Política</i> en parlaran Smith i Ricardo; també <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Jacques_Rousseau">Rousseau </a>en l'entrada corresponent de l'Enciclopèdia. Igualment Marx per a criticar els dos primers i assenyalar les seves reserves envers el de Ginebra. Després, quan la domesticació va ser completa, quan el capitalisme va convertir en crematística cada cos, cada pedra, cada eina, cada plaça i cada paraula, ja no va caler aquella precisió que la contradeia: tot va passar a ser —només va passar a ser— Economia. Per això mateix, no ens ha d'estranyar que precisament en aquell moment, com denunciava Marx, <i>l'home a soles amb les seves coses</i> —el sub-home antic, el sobre-home antic, Robinson i Dionís— aparegués, ara enmig de l'abundància, com l'únic subjecte possible de llibertats i drets. El <i>zoon politikon</i> havia mort sense haver arribat a néixer.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però els excessos de l'abundància són també "les restes d'un naufragi".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aristòtil era racista, masclista, classista, sí, però era un home despert. No només va comprendre que la política era incompatible amb el "govern monàrquic" de l'economia i amb la privatització de l'ús de la riquesa; com que era realment un filòsof, un dels més grans, de seguida va percebre, amb enorme sentit comú, contra el sentit comú, que el principi cronològic i el principi ontològic de les coses discorren sovint paral·lels i en direccions oposades. "El tot", deia, "és anterior a les parts". Per això mateix, l'home aïllat i la casa aïllada només existien i només s'explicaven a partir de la <i>pólis</i>. Però el tot, en efecte, és anterior a les parts, i el tot ja no és la <i>pólis</i>. La paradoxa de la domesticació capitalista de l'espai públic i tots els seus territoris és la d'haver eixamplat els límits de l'illa de Robinson fins a fer-los coincidir, com en la carretera xafogosa de McCarthy, amb els de la terra sencera. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gilbert_K._Chesterton">Chesterton</a> deia, evocant precisament la novel·la de Defoe, que el món no és més que "les restes d'un naufragi": un sol, uns quants sexes, uns quants arbres, una mica d'aire i d'aigua i de sorra. El tot no és la <i>pólis</i> sinó el planeta. I amb les poques coses que conté cal fer-ne, sí, <i>economies</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sense pares ni reis ni amos ni marits: amb política.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=112692">Economía, la soledad y sus objetos</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-87895341832002104892010-09-09T18:41:00.001+02:002010-09-10T09:17:13.656+02:00Entrevista d'en Salvador López Arnal<div style="text-align: justify;"><i><b>Santiago Alba Rico</b> és llicenciat en filosofia per la Universitat Complutense de Madrid, traductor del poeta egipci Naguib Surur i autor, entre d'altres obres, de "Las reglas del caos", "Leer con niños", "Capitalismo y nihilismo", "La ciudad intangible" i la peça teatral "B-52". </i></div><div style="text-align: justify;"><i><br />
</i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>Carlos Fernández Liria</b> és professor de filosofia de la Universitat Complutense i autor, entre d'altres, de "Geometría y tragedia", "El materialismo" i coautor de "Comprender Venezuela" (juntament amb Luis Alegre) i "Educación para la ciudadanía: democracia, capitalismo y Estado de Derecho".</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br />
</i></div><div style="text-align: justify;"><i><b>Fernández Liria</b> i <b>Alba Rico</b> han escrit conjuntament "Cuba 2005", "Dejar de pensar" i "Volver a pensar: una propuesta socrática a los intelectuales españoles". El seu darrer llibre plegats és "El naufragio del hombre", tema central de la nostra conversa i publicat per l'editorial Hiru l'any 2010.</i></div><div style="text-align: justify;"><i><br />
</i></div><div style="text-align: justify;"><i>Una versió parcial de l'entrevista va aparèixer a la revista "El Viejo Topo" núm. 270-271, juliol-agost de 2010, pàgines 97-103</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: center;">* * *</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Deixeu-me que us pregunti en primer lloc pel títol del vostre darrer assaig: ¿quin home ha naufragat? En quin naufragi esteu pensant?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>SA</b>: Quan parlem d'"home" no estem pensant en una consistència ontològica sinó antropològica; en —per dir-ho així— un conjunt de condicions i un grapat de facultats que han tingut una vida històrica molt curta, que són a punt de "naufragar" i sense les quals és impossible ni tan sols representar-se la supervivència del zoon politikon (i gairebé de l'espècie humana). Penso en una raó finita, una imaginació finita i una memòria finita; en el temps narratiu; en l'escriptura; en les "coses" mateixes, com a materialització estable del passat davant dels ulls; penso en aquell "nosaltres" del que parlava Stiegler, erosionat per la "misèria simbòlica"; penso, en definitiva, en una "estació" històrica, una terra mitjana o mesopotàmia humana, en prou feines esboçada en les seves potencialitats per ancorada en condicions que semblaven molt estables i segures i que s'estan ensorrant a tota velocitat; una mesopotàmia humana desfeta a tota pressa sota una combinació de capitalisme sense frens i tecnociència ancil·lar que imposa un horitzó quasi biològic presidit per la fam en ambdós extrems de l'arc: la sub-humanitat dels qui res no tenen i la sobre-humanitat d'aquells per als quals "molt ja és insuficient". En mig ja no hi ha res o gairebé res. Aclareixo, en tot cas, que —a contrapèl d'allò políticament correcte— usem el terme "home" com a genèric i inclusiu per a referir-nos als éssers humans, tot i que m'agrada l'observació que va fer Yayo Herrero en la presentació del llibre a Madrid, en el sentit de què les nostres pròpies reflexions suggereixen la idea d'un naufragi molt "masculí" i d'una resistència "mesopotàmica" molt "femenina".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>El vostre llibre s'obre amb un quadre de Vouet: "El pare Temps vençut per l'Amor, l'Esperança i la Bellesa". Per què aquesta elecció? ¿Què voleu apuntar amb aquesta representació de la victòria trinitària sobre el temps?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>CFL</b>: El Temps —penso, per exemple, en Kant— és el context en què totes les coses encaixen entre si, és el context de tots els contextos. Des del seu punt de vista, es pot dir que tot encaixa amb tot com cal que encaixi. Tanmateix, hi ha un altre punt de vista que ningú no pot silenciar, que podem anomenar "llibertat" o "raó". Independentment de quina manera encaixin les coses, el cas és que han d'encaixar d'una altra forma. Sabem això perquè hi ha certes coses que són intolerables, que —podríem dir— "claman al cel". Hi ha coses perfectament possibles, fins i tot perfectament reals, que tanmateix són absolutament impossibles des d'un punt de vista moral. I coses molt improbables que, tanmateix, són moralment necessàries. L'ordre del Temps, per tant, ha de ser vençut si l'ésser humà vol instaurar un ordre més digne de ser viscut. I, en efecte, hi ha motius molt profunds per a pensar que l'amor, l'esperança i la bellesa són fills de la llibertat i enemics declarats del Temps.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>I tot això que assenyaleu, ¿què té a veure amb el capitalisme?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>CFL</b>: És el fil conductor del nostre retret fonamental al capitalisme. El capitalisme ens encadena al Temps. La seva necessitat incessant de reproducció ampliada i cada cop més accelerada implica una resurreció del Temps, que ens deixa a la intempèrie dels esdeveniments sense cap recurs. Perquè la llibertat necessita institucions per a poder actuar: no oblidem que la llibertat no és res, no és més que una exigència abocada sobre el passar de les coses. La llibertat sense institucions no té cap possibilitat de canviar el món. Hem anomenat —conseqüentment amb la tradició filosòfica— institucions republicanes les institucions de la llibertat. Doncs bé: el capitalisme ha retallat tota possibilitat per a les institucions republicanes, fent d'alguna manera que la humanitat torni a la prehistòria, retrocedint sobre tot allò conquerit amb Grècia i Roma i, sobretot, amb la Il·lustració. Tot plegat sense oblidar que tampoc no era possible, en aquestes condicions, tornar al neolític, atès que aquest va ser fonamentalment —tal i com expliquem al llibre— una primera victòria sobre el Temps. El capitalisme ens ha fet tornar —més enllà del neolític— a una prehistòria abjecta, on l'ésser humà es troba més desprotegit respecte del temps històric (temps, al cap i a la fi) del que es mai es va trobar respecte dels esdeveniments naturals.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Establiu un bonic paral·lelisme entre Galileu i Rousseau, entre el diguem-ne constructor de la física moderna i l'iniciador de l'antropologia. Tots dos parteixen d'imatges ideals en els seus àmbits. Les de Galileu es corroboren o no en prediccions que poden tenir èxit o poden no tenir-lo. En l'àmbit de l'antropologia, ¿per a què ens pot ser útil la imatge ideal de l'home en l'estat de naturalesa que ens ofereix Rousseau?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: Tècnicament hem progressat indefinidament, però antropològicament l'ésser humà ha evolucionat ben poc des del neolític. L'home és un animal que sembla fet per a la repetició, per al costum, per al temps periòdic del ritus i del mite (aquest és potser el gran descobriment de Rousseau que Lévi-Strauss saluda com el naixement de l'Antropologia). L'home, més o menys, segueix sent el mateix: tribal, supersticiós, limitat, en definitiva, tossudament finit i segons una finitud ben diagnosticada per l'antropologia. Pensem, per exemple, en el patriarcat, una forma de constituir societat que l'ésser humà ve arrossegant des de la prehistòria i que només molt recentment ha començat a ser posada en entredit. El patriarcat ha sobreviscut perfectament en el capitalisme. I és que el capitalisme ha canviat radicalment el món, fins a tornar-lo gairebé inhabitable, però no tan l'ésser humà, per molt que l'hagi ferit i rossegat. Antropològicament parlant, la millor possibilitat de canvi per a l'ésser humà s'anomena Il·lustració, un projecte que el pretén civilitzar. Això no té res a veure amb el que s'anomena "progrés" en el capitalisme. Té a veure amb la possibilitat de transformació de l'ésser humà a partir de la marca que deixa la raó en les consistències tribals i culturals. És una possibilitat que l'ésser humà té davant del nas des del neolític o, com a mínim, des de Grècia. Però la lluita de classes sempre ha interferit en aquest projecte educatiu. I el capitalisme en especial, perquè és l'únic mode de producció que necessita d'absolutament tot el temps social per a reproduir-se. Per això, l'imperatiu d'una societat sense classes és la condició sine qua non de qualsevol Il·lustració.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>En una ressenya de John Brown, publicada recentment a la pàgina de Rebelión, s'assenyala que el propòsit del vostre llibre és "determinar el lloc des d'on pot articular-se la veritat que ha naufragat en el capitalisme, el fonament sòlid a partir del qual aquesta pot formular-se". Aquest lloc, es diu, s'identifica amb "l'home". ¿Hi estaríeu d'acord? ¿És aquesta la finalitat bàsica del vostre llibre?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Crec que aquesta descripció del nostre bon amic Brown —amb qui dissentim en d'altres coses— és parcialment encertada. Un dels propòsits del llibre és, en efecte, el de definir <i>aquest lloc anomenat home</i> com a condició per a la representabilitat mateixa d'un "contracte social", però també —i aquesta és la reflexió fonamental d'en Carlos— per a la recuperació d'aquell pensament il·lustrat i aquell seu projecte polític que va provar de pensar i de construir l'home a partir del que hi ha en ell de <i>més-que-home</i> i, per tant, a partir d'un concepte de "progrés" —en la ciència i en el dret— incompatible no només amb "el pes de les generacions mortes" (les tradicions i supersticions) sinó amb el "progressisme" liqüefactor capitalista.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Parleu en el vostre llibre, diverses vegades, de nihilisme. Quina accepció n'esteu fent servir? Afirmar que "la nostra civilització és nihilista", ¿què significa exactament?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Diria que "nihilisme", en la tradició filosòfica, es pot definir succintament en una fórmula bífida —que entra alhora en la ment i en el món—: "res no pot ser conegut, tot mereix ser destruït". I aquesta doble fórmula cristal·litza o es revela en una subjectivitat <i>radicalment indiferent</i>. En allò que vinc insistint des de fa anys —ara a "El naufragio", abans a "Capitalismo y nihilismo"— és en aquesta indiferència radica indissociable de les pròpies relacions materials capitalistes: la impossibilitat, instal·lada en el seu si, de distingir entre coses de menjar, coses d'usar i coses de mirar, i lo consegüent compareixença de tot ens, davant de la mà i davant de la vista, com una mera prolongació de l'aparell digestiu <i>per altres mitjans</i>. A això he anomenat "nihilisme espontani de la percepció", aquesta síntesi inscrita ja en l'ull que converteix el fet mateix de mirar en una aniquilació de l'objecte. Mirar —segons la metàfora del bombardeig— és esborrar allò que es mira, convertir l'objecte de l'atenció en un pur objecte temporal sense consistència —com les notes d'una cançó o els fotogrames d'una pel·lícula— amb els que ens resulta impossible d'establir cap mena de compromís, ni gnoseològic ni moral.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>També "ciutadania" és una categoria que empreu amb freqüència. Afirmeu que no es pot educar per a la ciutadania de la mateixa manera que no es pot educar per a la respiració o per a la circulació de la sang. ¿És tan biològic, tan natural, això de ser ciutadà? ¿Per què no és possible la instrucció en aquest àmbit? ¿Com assolir això que, segons vosaltres, és condició per a tota educació autèntica?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: En fer aquesta comparació, en Santiago no pretenia naturalitzar la ciutadania, sinó mostrar que aquesta té condicions materials d'existència. I que sense aquestes condicions material es poden fer tots els discursos que es vulgui, escriure Constitucions en un paper mullat, educar en els valors democràtics, proclamar als quatre vents l'existència d'un Esstat de Dret... però tot serà una estafa. No s'estableix la ciutadania amb paraules, malgrat que aquestes també siguin necessàries. Quan hi falten les condicions materials, tot aquest arsenal propagandístic no fa més que afegir mentires a les dictadures. Aquest és, per exemple, el nostre cas. Europa diu representar els valors de l'Estat de Dret. A mi em sembla molt més una mena de camp de concentració invertit, on els privilegiats del planeta es poden permetre de ser democràtics entre ells, mentre que es mantenen protegits del tercer món i del propi quart món que tenen a la porta de casa. D'altra banda, pretendre que els països europeus són el que són gràcies a la seva forma d'entendre la democràcia o el dret és un insult a la intel·ligència. Ens podem permetre el luxe de semblar democràtics perquè una història genocida ens ha atorgat suficients privilegis com per a què la democràcia no s'empri més que per a conservar-los.</div><div style="text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="text-align: justify;"><b>Fora d'això, i transitant per aquesta mateixa via, ¿és possible conciliar ciutadania i capitalisme?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: A "Educació per a la ciutadania" (Akal, 2008) crec haver demostrat suficientment (al menys entre les innumerables crítiques rebudes no hi ha hagut un sol argument que apunti el contrari) que històricament el capitalisme i la democràcia han estat completament incompatibles. Molt més encara que el socialisme i la democràcia, atès que el socialisme ha cedit de vegades davant de la democràcia, mentre que el capitalisme mai. Sota condicions capitalistes només hi ha democràcia quan les eleccions les guanyen els representants dels grans interessos capitalistes. Les esquerres anticapitalistes tenen dret a presentar-se a les eleccions, però no a guanyar-les. Quan alguna vegada ho han aconseguit, un cop d'Estat (o una matança, una guerra, un bloqueig, una invasió) ha acabat amb el marc constitucional. Veneçuela l'any 2002 és l'excepció que confirma la llista. S'anomena democràcia el parèntesi entre dos cops d'Estat, és a dir, el període durant el qual no hi ha perill de què guanyin les esquerres. És el que Santiago va anomenar "la pedagogia del milió de morts": cada quaranta anys, més o menys, es mata a gairebé tothom i després es permet que els supervivents votin.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>El vostre ús de "neolític" és, en la meva opinió, polisèmic. Hi ha un ús, diguem-ne, estrictament històric. Però hi ha un altre, més metafòric, que sembla apuntar cap a unes altres coordenades. ¿Quin neolític és aquest, no estrictament històric, de què parleu?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Al llibre "La ciudad intangible" (el subtítol del qual, "Assaig sobre la fi del neolític", va portar algunes llibreries a col·locar el llibre en la secció de paleontologia) vaig manllevar el terme de l'historiador Eric Hobsbawm, qui a la seva "Història del segle XX" insisteix en què allò que caracteritza veritablement la passada centúria, i allò pel que serà recordada en el futur, és que va marcar "la fi del neolític", un període històric on encara seguien vivint la major part de les poblacions fins els anys 50. Aquell canvi d'era té a veure sobretot amb el desplaçament de la major part de la població mundial del camp a les ciutats i amb la desaparició de les condicions més o menys estables que havien assenyalat, fa 15.000 anys, el pas —transcendental per a la cultura humana— del nomadisme pastoral al sedentarisme agrícola. El terme "cultura", genèticament relacionat amb l'activitat agrícola, es veu clarament subvertit, rebolcat, per aquest canvi antropològic molt recent introduït per l'extensió del capitalisme. És aquest canvi cultural, que és capitalista i ensems tecnològic, el que cal pensar i allò que, des de diferents flancs, provem també de pensar a "El naufragi" en Carlos i jo.</div><div style="text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="text-align: justify;"><b>¿La història és un procés sense subjecte? ¿Té alguna finalitat, segons vosaltres?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Quan Althusser negava a la història autoconciència i finalitats, per a trencar clarament amb la tradició hegeliana, ho feia pensant en les relacions o estructures, objecte de la investigació marxista, que impedien precisament la victòria de la consciència i dels objectius pròpiament humans (una lluita de classes on l'<i>altra història</i> ha sortit sempre perdent). En aquest sentit, si imaginem la història a mercè de l'economia capitalista, que no té cap altre fi que el de reproduir-se a si mateixa a escala ampliada, per damunt fins i tot dels cossos sense els quals no podria existir, en una ceguesa total, podem afirmar, sí, que el capitalisme és una història —un <i>procés</i>— sense subjecte ni finalitats i que els subjectes i les finalitats —i aquest és el "naufragi humà"— corren sense alè darrere seu, provant d'acomodar el seu pas a una història que no és la seva, que no pot ser la seva. I en aquest sentit, i al contrari que Fukuyama, podem dir que <i>encara</i> no hi ha història, que vivim a l'avantsala de la història, en una prehistòria pre-neolítica que ha suprimit el temps humà "dels subjectes i les finalitats" per a restablir el Temps mític devorador dels seus propis fills.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Durant anys s'ha assenyalat, des de diferents talaies, que el marxisme no era un humanisme. ¿És aquesta la vostra opinió? ¿Segueix sent la tradició política revolucionària marxista una cosmovisió praxeològica no humanista?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Crec que ja he respost en la pregunta anterior. La història pròpiament dita, la història de l'home encara no ha començat. L'home ha comparegut en fogonades o destralades, entre bastidors de la història, a la manera dels estels fugaços sobre el teló d'un cel obscur. El marxisme ha de ser alhora anti-humanisme teòric i humanisme precursor, prospectiu, constructiu, que provi de conservar i generalitzar aquella "estació" antropològica, aquella "mesopotàmia" humana, ja gairebé <i>sobrepassada</i>, on encara és possible la raó finita (que és simultàniament indígena i il·lustrada) i amb ella, per tant, un marc de decisió en els marges imposats —a fora i a dins— per la naturalesa i la tecnologia.</div><div style="text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="text-align: justify;"><b>Parleu a "El naufragio del hombre" de l'experiència soviètica. ¿Per què va fracassar? ¿Per què també l'home va naufragar en aquell intent que pretenia assaltar els cels?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Va fracassar en primer lloc perquè va triomfar, i el seu triomf impugna ja de fet la validesa del capitalisme com a sistema compatible amb l'home. Si la revolució del 1917 no hagués triomfat, la història del capitalisme —i la història d'Europa entre 1945 i 1990— hauria estat totalment diferent. Va triomfar i va caler fer-la fracassar mitjançant una operació global —bèl·lica, econòmica, propagandística— que va impedir al poble i a l'Estat soviètics la calma necessària per a crear una institucionalitat socialista. En aquella falta de calma, com bé explica en Domenico Losurdo, les urgències materials —endògenes i exògenes— van adoptar la forma d'una mena d'utopisme voluntarista ininterromput, d'estat d'excepció sense alleujament, incompatible amb la democràcia. Realisme econòmic-polític i utopisme jurídic (realisme i utopisme <i>extrems</i>) van conformar una història sinuosa, tortuosa, insatisfactòria, però en tot cas —ens agradi o no— una història <i>nostra</i> que Gorbatxov va preferir entregar a l'enemic en lloc d'intentar <i>reformar</i>. Els crims d'Stalin no han de fer oblidar que els comunistes de la URSS —les víctimes de l'estalisnisme— no lluitaven per a alliberar-se d'Stalin i molt menys per a restablir el capitalisme, sinó per a establir el socialisme. Rússia avui no es defineix per la feliç absència d'Stalin sinó per la presència d'un capitalisme salvatge (valgui la redundància) des del qual fins i tot Stalin, per a un notable sector de la població, es recorda gairebé com a <i>garantista</i>. Obcecar-se amb Stalin o amb la insuficient desestalinització de la URSS suposa acceptar que l'obstacle —l'únic obstacle— per a assolir el socialisme en el bloc soviètic va ser l'estalinisme. Tal i com es va veure després, Stalin impedia alhora el socialisme i el capitalisme; per el capitalisme era molt més fort per a acabar imposant-se. No podem llençar aquesta història a les escombraries; si la llencem, no hi estem llençant només a Stalin sinó que, juntament amb ell, estem llençant també els comunistes que s'hi van oposar per a arribar al socialisme i no per a restablir el capitalisme. Aquesta és la història —la que hi ha, la que hi va haver—, i la pregunta (sense resposta i sense fonament gnoseològic, ho confesso, i èticament perturbadora) és la de si és millor un "-1" del socialisme (però que tenia el socialisme com a referència) o un "0" del capitalisme, aquest terrible nou començament, sense rastre de la història dels militants i de les seves victòries, on el socialisme apareix només com a <i>fracàs</i> i el capitalisme com un <i>retorn a la naturalesa</i>.</div><div style="text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="text-align: justify;"><b>Mirant les lluites occidentals dels seixanta, apunteu que la gran equivocació dels moviments del 68 va ser escometre contra les institucions. ¿Per què va ser un error? ¿Potser no era just combatre aquelles universitat no igualitàries, aquells instituts públics un xic rancis, aquells parlaments poc rebels, etc.?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: Molts cops, en combatre tot això, el que es feia era destruir allò que la universitat, l'escola pública, els parlaments, els tribunals de justícia tenien de conquestes obreres que havien costat molta sang i patiment. Com que les institucions estaven segrestades pel capitalisme i sumides en la corrupció, s'escometia contra les institucions i es deixava, en canvi, el capitalisme i la corrupció. Aquesta història arriba fins als nostres dies, perquè l'agressió contra la universitat, l'escola i la sanitat públiques no han conclòs. A l'Estat espanyol, a més, la cosa va ser molt més patètica i molt més desvergonyida. Amb la disculpa de què certes institucions eren franquistes, el PSOE les va suprimir o debilitar i, en lloc seu, això sí, hi va deixar el franquisme. Un bon exemple, malgrat que gairebé anecdòtic, és l'Editora Nacional. ¡Suprimir una editorial pública va ser considerat progressista! Però cal recordar que el va fer el PSOE amb la reconversió empresarial de les indústries estatals. En fi, nosaltres (Santiago, Luis Alegre i jo) no hem parat d'insistir en què cal trobar la manera de no fer-se còmplice del capitalisme en la seva incessant destrucció de les institucions públiques. Confondre l'escola pública o els tribunals de justícia amb aparells disciplinaris de poder, tal i com van fer Foucault, Bourdieu o Deleuze, és d'una ceguesa i d'un irresponsabilitat sense límits. Així, no es tractava de salvar del desastre les institucions més respectable, sinó precisament de perdre'ls el respecte. Mentrestant, l'anarcocapitalisme neoliberal es fregava les mans satisfet, disposat a demostrar que no hi ha qui li prengui la davantera al capital a l'hora de ser revolucionari.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Insisteixo sobre aquest punt. John Brown, en la seva crítica del vostre llibre, sosté que no és possible pretendre seriosament que el capitalisme és un enemic de les institucions</b>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: I té raó. L'economia capitalista està sens dubte hiper-institucionalitzada. Però les seves institucions són completament refractàries a la publicitat i la democràcia. A l'OMC les corporacions econòmiques es reparteixen el món a mossegades, en reunions secretes i totalitàries. És una barbaritat pensar que això té alguna cosa a veure amb les institucions republicanes, com la instrucció pública, la democràcia parlamentària o els tribunals de justícia. El capitalisme ha convertit el Parlament en un espectacle obscpe i patètic. Això no demostra que el Parlament no pugui ser una bona idea, sinó que el capitalisme és incompatible amb una veritable democràcia parlamentària.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>¿Per què l'home nou de qui tant es va parlar durant tant de temps va acabar en un fracàs estrepitós? I d'altra banda, ¿pot haver-hi canvis, lluites, transformacions socials sense una inversió profunda de valors en els subjectes rebels?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Per part meva només apuntar dues coses. La primera és que l'home nou no va fracassar sinó que van ser el capitalisme i el mercat els qui el van omplir de contingut, i no la il·lustració i el socialisme. I la segona és que, en efecte, de la mateixa manera que el capitalisme és un estructura i una banda, un mode de producció i un grapat de criminals, cap transformació no és pensable sense la producció també dels homes que la faran possible. El socialisme serà una estructura raonable i una munió d'homes normals, comuns, amb valors que no cal inventar perquè ja són allà, de Sòcrates a San Francesc, d'Espàrtac a Monsenyor Romero, de Yalal ad-Din ar-Rumi al Ché Guevara. L'home comú no l'hem d'inventar perquè és molt antic; només cal que el rescatem i el generalitzem en un context on el fet de ser normal —com ho eren els homes citats— no exigeixi cap classe d'heroisme. Si el contingut capitalista de l'home nou hagués soterrat per a sempre l'home comú o aquest hagués de ser creat en condicions també noves, ningú ni tan sols no somiaria avui amb aquest altre món possible pel que tanta gent segueix lluitant en tot el planeta. Però en tot cas, com deia Brecht, hem de pensar en un món futur on els homes puguin ser normalment bons (o normalment dolents), sense que calgui exigir-les, com en aquest, una virtut especial o una valentia especial o una bondat especial.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: En tot cas, hi ha una cosa que encara no s'ha provat i que tanmateix és molt de sentit comú: en lloc de la camaraderia, la cultura proletària, la militància, el culte a la personalitat, el voluntarisme, el patriotisme, l'estajovinisme, etc., senzillament la ciutadania sota condicions socialistes de producció. Jo estic segur de què el ciutadà, quan té assegurada la seva supervivència en absència d'explotació de classe, sol decidir-se per coses força sensates i suficientment noves. En canvi, l'intent desesperat per escalar més amunt que el dret i la ciutadania va donar resultats molt vells, després de tot. El Dret és l'escala que permet a l'ésser humà estar per sobre de la religió. I si pretens pujar un graó més, quan l'escala s'acaba topes de nas a nas amb el punt de partida. El culte a la personalitat de Lenin, Stalin o Mao va ser resultats antropològicament comprensibles.</div><div style="text-align: justify;"><b><br />
</b></div><div style="text-align: justify;"><b>L'esquerra marxista, que durant anys va ser sens dubte "progresista", no s'ha sentit gens còmode amb aquesta categoria des de fa dècades. "Progrés" sona a desenvolupament capitalista il·limitat i desbocat, a aposta fàustica amb prou feines continguda. Però vosaltres sembleu vindicar novament la noció. ¿En quin progrés esteu pensant? ¿Quin progrés seria aquest que no trepitgés les societats humanes i les reduís a cendres?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: La nostra reivindicació de la categoria de "progrés" forma part del programa més ampli de recuperació i reapropiació dels conceptes fonamentals del pensament il·lustrat i republicà. No volem regalar-li a l'enemic el concepte de "república" o de "estat de dret" o de "democràcia parlamentària" o de "ciutadania"... Tampoc hem de regalar a l'enemic el concepte de "progrés". Ans el contrari: si no ens en reapropiem, a la llarga ens veurem abocats a pensar en temes de "home nou" o de "superhome", amb el resultat nefast que comporta. L'ésser humà consisteix —deia abans— en repetir-se i en ritualitzar, el seu medi és el costum i la tradició. I així, repetint i repetint, l'ésser humà reprodueix moltes coses atroces i indignes. El patriarcat, per exemple, o la religió. Però l'ésser humà pot sens dubte situar-se més enllà de si mateix, més enllà de la seva consistència antropològica. Aristòtil deia que la raó no era quelcom humà, sinó diví, i que per tant l'ésser humà podia optar per immortalitzar-se divinitzar-se. Nietzsche planteja la possibilitat del superhome. El feixisme, el comunisme, l'integrisme islàmic, ens han parlat de forjar un home nou. El que pretenem dir és que hi havia una manera molt sensata de plantejar aquest "més enllà del que és humà": la noció de progrés pròpia del pensament de les Llums. Millor no inventar la pólvora quan aquesta ja està inventada. Ara bé, inserit en el pensament de la Il·lustració, el concepte de progrés no pot se confós amb el ritme tècnic de reproducció ampliada del capital. Res no garanteix que els avenços tècnics generin progrés. Poden fins i tot generar un suïcidi planetari. L'únic que es pot dir que és autèntic progrés és el progrés teòric de la ciència (que no és el progrés tècnic, ja que, precisament és "teòric") i el progrés del dret. No és possible oblidar científicament, per procediments científics, el teorema de Pitàgores. No és possible, de conformitat amb el dret, restaurar l'esclavitud o treure-li a la dona el dret a votar. La ciència i el dret progressen. Això pot ser una brúixula per a orientar en la història l'acció de la llibertat cap a un progrés envers el millor. Però el millor aquí no és el millor per al capitalisme, sinó el millor per a la raó... I ja sabem que els filòsofs opinen coses molt estranyes sobre el que és millor: Sòcrates, per exemple, es va passar la vida afirmant que era millor ser la víctima que l'assassí. Del que no hi ha cap dubte és de què el progrés del dret ha fet més per l'alliberament de la dona en dos segles que vint mil·lenis de tradició i de costum.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Insisteixo sobre això últim. En un dels darrers apartats de l'assaig sosteniu que la ciència i el dret es deuen a la veritat i a la justícia. Quina noció de veritat és la vostra? De quina justícia parleu?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: Si la ciència no busqués la veritat no seria científica. I si el dret no busqués la justícia, acabaria per ser la regulació administrativa de la paraula del tirà. Tot l'edifici del Dret remet a alguna cosa així com la #Declaració dels Drets humans#. I tot saber científic a de rendir comptes amb els principis de l'objectivitat. A un científic se li poc exigir parlar desinteressadament; si no, és considerat un impostor. Si algú té motius personals o tribals per a dir el que està dient, diem que no està sent objectiu. El mateix succeeix en el Dret. Un jutge té l'obligació de jutjar des del més complet desinterès. Si la seva sentència depèn del fet dels seus prejudicis sexistes, tribals, racials o econòmics, podem dir que està (amb més o menys subtilesa) prevaricant.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Aquest naufragi de l'home del que parleu, ¿permet encara alguna salvació? ¿Hi ha cap esperança, cap realitat, que assenyalin arestes vindicables? ¿On serien ubicades?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: Hi ha molta gent traient aigua per a què el vaixell no s'enfonsi. Podem pensar en l'Amèrica Llatina, on moviments poderosos que combinen marxisme, ecologisme, indigenisme i feminisme estan governant en alguns països i donant la volta a les relacions de força del continent. I podem pensar en Cuba, on l'home més nou de tots, l'antic home comú, segueix resistint malgrat totes les escomeses imperialistes. I en aquells que defenen les seves terres a Iraq, Afganistan i Palestina. Però podem pensar també, a molt més modesta escala, en un projecte com aquest nostre de Rebelión, on algunes dotzenes d'editors i traductors (i centenars de col·laboradors), de manera completament voluntària i militant, sense cap contrapartida dinerària, sense més recompensa que la satisfacció de treure endavant un mitjà imprescindible per a l'esquerra espanyola i llatinoamericana, dediquen moltes hores cada dia a un projecte comú. I encara a més petita escala, com deia Yayo Herrero, podem pensar en tots aquells reservoris d'humanitat, escletxes poblades de seguida de molsa solidària que —només cal veure les mares a la sortida d'una escola— demostren cada dia que els darrers en abandonar una nau que naufraga són sempre els que l'han mantinguda surant. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Els homes, assenyaleu, no només volen conservar la vida, sinó que també volen conservar a tota costa allò que fa la vida digna de ser viscuda. Què és allò que segons vosaltres fa digna de ser viscuda la nostra vida?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: L'ésser humà —ja ho hem dit— no sol conformar-se amb ser merament humà. Fins i tot en la comunitat indígena més culturalment densa i compacta hi ha un forat per a la llibertat. I la llibertat no es conforma amb l'ordre que ha fet que les coses encaixin entre si amb el pas del temps, per molt que sigui ja el temps que ha passat (i per molt antic que sigui, per tant, l'ordre en qüestió). Cinc mil anys apedregant adúlteres no són suficients per a convèncer un ésser humà lliure de què hi hagi cap necessitat de fer una cosa així. De vegades n'hi ha prou amb una sola paraula per a anul·lar el pes de tota una tradició mil·lenària. Els evangelis ens en donen alguna mostra amb la paraula de Jesús de Natzaret. Per descomptat, aquell qui interromp el curs del temps amb un acte lliure no té cap motiu per a esperar recompenses, més aviat al contrari. Per això se sent, sens dubte, més digne.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><b>Finalment permeteu-me que acabi amb una pregunta que potser sigui una preguntassa. Quin comunisme vindiqueu? Vist el que hem vist, viscut el que hem viscut, ¿segueix sent raonable vindicar la tradició comunista?</b></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">SA: No només raonable sinó imprescindible i, a més, bonic. Penso en un comunisme que respecti la diferència entre béns universals, béns generals i béns col·lectius i que, per tant, es proposi una triple acció: revolucionària en allò econòmic, reformista en allò institucional i conservadora en allò ontològic.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">CFL: Cada cop es fa més palès que els milions de comunistes que van lluitar sense descans per a aturar un món com aquest, el món capitalista, tenien tota la raó. Una altra cosa és jutjar per què les coses es van tòrcer en un sentit o en un altre, però cal començar reconeixent que la tradició comunista va encertar plenament el clau. Més encara del que es pensava, perquè el capitalisme no només s'ha mostrat cada vegada més injust, sinó que també ha demostrat ser incompatible amb la supervivència mateixa del planeta i, per tant, de la humanitat. La derrota —perquè va ser una derrota, no un fracàs— del comunisme ha deixat la humanitat en un cul-de-sac, a tocar de l'abisme. I l'única solució possible, en realitat, segueix sent, de nou, el comunisme, més comunisme.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=112447">Entrevista de Salvador López Arnal</a>.</div><div style="text-align: justify;">.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-9989708743516153912010-09-06T18:46:00.000+02:002010-09-06T18:46:06.170+02:00Prohibir la guerra, permetre els bombardejos<div style="text-align: justify;">Fa pocs dies es va complir un nou aniversari —el número 65— dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki. El que pocs saben o pocs volen recordar és que el 8 d'agost de 1945, dos dies després del llançament de la primera bomba atòmica i poques hores abans del llançament de la segona, les potències ja victorioses de la segona guerra mundial van firmar els acords que establien un tribunal internacional encarregat de jutjar els crims comesos durant el conflicte. El que pocs saben o pocs volen recordar és que el famós tribunal de Nuremberg, acte fundacional del Dret internacional modern, va prohibir la guerra —"crim suprem que concentra en ell tota la resta de crims"— alhora que legalitzava els bombardejos. En les seves conclusions, en efecte, la sentència de Nuremberg va declarar innocents els aliats i ensems els alemanys, "atès que els bombardejos aeris de ciutats i fàbriques ha esdevingut una pràctica habitual i reconeguda per totes les nacions". El model Auschwitz, el dels perdedors, esdevenia així el colofó de la barbàrie humana i una advertència estremidora per a les futures generacions. Mentrestant, el model Hiroshima, el dels vencedors, va esdevenir "pràctica rutinària" i "dret consuetudinari".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Des de llavors està prohibida la guerra i estan permesos els bombardejos. Abans de 1914, l'escriptor francès Marcel Proust parlava dels avions com dels "ulls" de la Humanitat. Es volava per a veure, no per a bombardejar. Però hi ha certs angles visió, certs rangs de la mirada, que imposen immediatament, com una temptació irresistible. el desig de destruir allò que es capta visualment. La prohibició de mirar certs objectes, la prohibició de mirar <i>des de</i> certs objectes (el forat del pany o la espiella de l'avió) és avui una qüestió de supervivència no només moral sinó material. El model Auschwitz —amb els seus terribles camps d'extermini horitzontal— és després de tot humanament familiar i potser per això ens resulta tan fàcil d'escandalitzar-nos-en i refusar-lo. Si, contràriament, acceptem amb mansuetud i naturalitat el model Hiroshima —l'extermini vertical des de l'aire— no és només perquè formi part de la "justícia dels vencedors": és perquè té quelcom d'inimaginable, d'irrepresentable, d'extraterrestre; es troba tan fora de tota mesura antropològica que suspèn qualsevol forma de reacció.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El bombardeig aeri, en efecte, reuneix dues característiques "incomprensibles" per a un ésser humà. La primera té a veure amb el fet de què ni tan sols "deshumanitza" les seves víctimes abans de matar-les o per a justificar la seva mort: les seves víctimes no són "enemics" o "animals inferiors" o "obstacles" sinó simples "residus". Els cadàvers i les runes no han tingut una existència individual (ni tan sols sota la forma d'un número tatuat al canell) abans de ser "fabricats" des del B-52. No han sigut ni jutjats ni condemnats; tampoc menyspreats. Són, des de bon començament, tan sols "restes".</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La segona característica del bombardeig és que, si produeix "restes", no permet establir cap vincle entre ells i la font llunyana, celestial i inassolible, que les ha provocat. Les víctimes només poden alçar el puny en mig de les destrosses, com davant de l'ira de Déu. Els botxins, per la seva banda, tancats en les seves càpsules de vidre, o còmodament asseguts davant de l'ordinador, no poden experimentar cap sentiment —tampoc odi— per aquelles existències que s'inclinen i desapareixen sota el sol gest del seu dit. No poden mirar-les sense que desapareguin i se les mira precisament per a això, però aquesta desaparició no suposa cap emoció ni cap tragèdia; l'acompanya, si de cas, el plaer de "no deixar caps per a lligar", la satisfacció d'esborrar tots els punts que van apareixent davant dels nostres ulls.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Doncs bé, curiosament el model del bombardeig aeri és el que millor explica la consistència moral i els efectes materials del consum capitalista.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El capitalisme, ho hem escrit d'altres vegades, no es defineix per la seva capacitat per a produir riquesa sinó per a destruir-la. Si es recorda que el 90% de les mercaderies que avui es produeixen al món seran a les escombraries d'aquí a sis mesos es comprèn de seguida que el capitalisme no fabrica taules, cotxes, ordinadors i rentadores sinó "residus", igual que les bombes, i que l'ésser humà que s'entesta —durant sis mesos— en usar-los com si fossin taules, cotxes, ordinadors i rentadores és ell mateix "residual" davant de l'objectiu econòmic de substituir-les per altres el més aviat possible. Per al capitalisme, com per al B-52, les coses i els homes són des del principi "restes" i el seu veritable producte —ni televisors ni frigorífics— és l'escombraria.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Tots els dies, per exemple, arriben des d'Europa milers d'aparells electrònics rebutjats a un barri d'Accra (Ghana) conegut com Sodoma. Allí, milers de menors que no han fet servir en la seva vida cap ordinador, cremen i esclafen les carcasses tot buscant-ne les peces de metall, mentre absorbeixen durant hores de feina infernal més de 60 substàncies tòxiques. El mateix succeeix a Karachi (Pakistan), on 20.000 joves, alguns d'ells menors de deu anys, molts d'ells refugiats afganesos, reciclen escombraries electròniques procedent d'Occident, Dubai o Singapur, mentre manipulen plom, cadmi o antimoni, materials que destrueixen alhora la salut dels nens, la terra i el riu Lyari. El 70% de les deixalles electròniques del món acaben als abocadors d'Àsia, on les condicions de feina i la contaminació ambiental converteixen la vida mateixa de la gent en abjectament "residual". </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però el consum capitalista es caracteritza també per la seva dificultat per a establir vincles mentals entre una mirada, un gest del dit, una feina ben feta o un plaer banal i un paisatge en runes, a milers de quilòmetres del supermercat, on estan morint nens que no odiem; nens que, al contrari, quan ens els mostren per la televisió, ens entendreixen i ens atordeixen de compassió. Com el pilot del bombarder, veiem el món als aparadors de les botigues i a les pantalles de l'ordinador, i som incapaços antropològicament d'imaginar-hi cap efecte negatiu o destructiu. Els morts, les runes, els famolencs, són només les "restes" o "residus" dels nostres plaers més innocents.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Des dels nostres plaers no podem imaginar-nos Mohamed Khan, de vuit anys d'edat, cremant un ordinador a Karachi com tampoc des del sofriment de Mohamed Khan pot imaginar-se l'ús que fem els occidentals de l'ordinador. ¿Per exemple? Més de 24 milions de pàgines d'Internet són de contingut pornogràfic (el 12%) i cada segon 28.258 internautes estan mirant pornografia. Quaranta milions d'estatunidencs visiten regularment aquestes pàgines web, amb un volum de negoci de 2.350 milions d'euros l'any (més de 4-000 a tot el món). El 25% de les recerques a la xarxa i el 35% de les descàrregues són de caràcter pornogràfic i tots els dies es registren 116.000 recerques amb el rètol "pornografia infantil". El 20% dels homes reconeix mirar pornografia mentre és a la feina i la mitjana d'edat en què un nen estatunidenc comença a freqüentar pàgines de contingut sexual és d'11 anys.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Molt més pornogràfic que la pornografia mateixa és la relació inimaginable entre els que miren l'ordinador a Utah o Madrid i els que els cremen a Ghana i Karachi.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Des de 1945, sí, està prohibida la guerra i estan permesos els bombardejos....</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">--Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=112242">prohibir la guerra, permitir los bombardeos</a>.<br />
<br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-74601678180001807482010-09-02T11:26:00.000+02:002010-09-02T11:26:32.896+02:00Marques o noms<div style="text-align: justify;">Una mare revisa els pantalons del seu fill de 8 anys abans de rentar-los, i de la butxaca cau una pedreta. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No és cap pedreta. Cal que ens imaginem l'escena: el noi camina pensarós provant de resoldre un problema molt gran —el d'un company d'escola mort o el de la nit fosca i sense fronteres— i la seva angoixa és tan gran que s'ajup a la vora del camí. Allí concreta tot aquest malestar abstracte: la palpa, l'acarona, la llança enlaire, hi juga i, ja una mica alleugerit, la guarda a la butxaca. Cada cop que li torna aquell terror incomprensible, busca pels pantalons i tanca la seva mà al damunt. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">No és cap pedreta. És un problema o, encara millor, una temptativa de solució. I per això la mare, quan la veu caure de la butxaca, sent una barreja de tendresa i ansietat. Durant l'últim mes, el seu fill ha recollit set pedretes del camí, unes d'alegria i altres de dolor.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Així són els nens. Així és tothom. Allò que no podem explicar, allò que no podem arreglar, allò que ens espanta o ens fa feliços ens ho guardem a la butxaca. Primer comencem recollint rocs i després passem a acumular paraules i noms. Amulets i signes, els noms són, en efecte, les pedres guardades a la boca amb què provem, amb un sol gest, de conjurar el mal, solidificar el món i representar les nostres emocions.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per què sentim la temptació de enderrocar els murs i en canvi és un crim bombardejar una casa?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Perquè els murs no tenen ulls i les cases sí.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Per què els vaixells tenen nom i els cotxes no?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Perquè els vaixells tenen ànima i els cotxes no.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><i>Ànima</i>, ho sabem, no descriu més que una determinada intensitat de la voluntat, una particular presència de l'objecte, una tossuderia de l'atenció. Hi ha criatures —com el Déu dels jueus— que no poden ser anomenades i d'altres, en canvi, que demanen a crits un nom a què respondre. Si provem de retenir la pràctica en una regla, podem dir que posem nom als cossos o objectes que compleixen com a mínim una d'aquestes tres condicions:</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Posem nom a tot allò que hem fet amb les nostres pròpies mans (incloent-hi, és clar, el cos de l'estimat, fabricat per les nostres carícies, construït amb la nostra tendresa, rebatejat una vegada i una altra, per tal d'aferrar-lo millor, amb tota mena de diminutius i paronímies).</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Posem nom també a tot allò on hem afegit la nostra pròpia vida a través d'un ús continuat o d'una atenció constant. Els melanesis posen nom a les seves culleres de fusta, els mariners als seus vaixells i els pagesos a les seves cinc vaques.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">--Posem nom també a tot allò de què ens volem apoderar. Colom va canviar el nom de les terres que anava conquerint mentre l'Església rebatejava els indígenes forçats a la conversió. Els estatunidencs es van apropiar de les sequoies de Califòrnia posant-los els noms de generals ianquis. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però si es tracta d'apoderar-se d'algú o d'alguna cosa, diguem-ho de seguida, els noms són poc eficaços i fins i tot perillosos, atès que allò que té nom —encara que no sigui el seu propi— pot rebel·lar-se contra el seu Nominador. L'esclau pot respondre a la crida de l'amo, però també pot cridat per l'amor, la raó o la revolució.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En realitat, el domini absolut prefereix precisament negar —o arrencar— el nom als seus esclaus. Una de les formes elementals de negar el nom és el <i>nombre,</i> que accepta o imposa la intercanviabilitat de totes les existències. Ni tan sols el més avar dels homes batejaria una per una les seves monedes: al cobdiciós no li importa que siguin concretament aquestes sinó que siguin moltes i en produeixin moltes més. No vol anomenar-les sinó <i>comptar</i>-les. El mateix passa amb el carceller, el compliment de la missió del qual depèn (al marge de capricis compassius i temptacions humanes) del fet de què substitueixi el nom del presoner per una <i>xifra</i>. Els diners i els presoners no s'anomenen; senzillament <i>es numeren</i>.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però el contrari del nom és sobretot la "marca". Els gossos, els tigres i les rates marquen el seu territori amb saliva o amb orina. Els capatassos esclavistes i els marits masclistes marquen a cops els cossos amb el copyright ignominiós de la seva crueltat. El racista marca les seves víctimes amb un genèric d'espècie: per als colons francesos, per exemple, tots els argelins eren "Mohamed" i totes les argelines "Fatma". El Déu iracund, per la seva part, marca les portes que assaltarà l'àngel exterminador. Però passa el mateix amb la riquesa: el ramader ric, que no té cinc sinó cinc mil vaques, grava ens els seus lloms el foc del seu domini; i en les oliveres del terratinent no figura el com de cap enamorat sinó la mossegada freda de la seva propietat.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta és també la força íntima del capitalisme. Les grans empreses i multinacionals marquen els seus productes —confeccionats per desconeguts—, i allò que venen de fet no són els productes sinó les marques, amb les que al seu torn marquen milions i milions de consumidors. Els cotxes no tenen nom propi, al contrari que els vaixells, perquè mai no arribem a apropiar-nos-els a través de l'ús: segueixen sent propietat de Seat, Volkswagen o Mercedes, i el nostre prestigi no depèn de què el cotxe sigui nostre —i ens l'estimem com una cullera de fusta o una vaca— sinó de què nosaltres portem orgullosos la marca de la nostra absència i despossessió. Ilf i Petrov, dos escriptors soviètics que van recórrer els EUA a finals de 1935, no comprenien que els autors i els usuaris de les grans realitzacions tecnològiques estatunidenques (centrals elèctriques o automòbils) romanguessin ocults sota l'etiqueta d'una Marca Privada. El gran Ford —els explicava el seu guia— no era conegut i respectat com a mecànic sinó com a comerciant, i si havia de rivalitzar en fama amb els gàngsters més temibles era perquè, sota el capitalisme, "la glòria és una mercaderia i, com totes les mercaderies, dóna beneficis no a qui les produeix sinó a qui les comercialitza". El capitalisme dissol sense parar els noms individuals i, si alguns d'ells arriben mai a ser coneguts, és només a condició precisament de què deixin de ser noms per a esdevenir <i>marques</i>. És el que va passar amb Ford i és el que ha passat, per exemple, amb Michael Jackson, Fernando Alonso o Cristiano Ronaldo: el seu nom és la marca que marca la seva falta de nom, i marca també la nostra passivitat de ramaderia mansa sense batejar.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Cal defensar els noms i defensar-los també com a mesura de la producció i del consum. Quantes coses podem posseir? Quan hem de canviar-les per d'altres de noves o diferents? El càlcul és senzill. Hem de ser tan pobres com sigui necessari per a poder posar nom a totes les nostres coses i usar-les tant de temps com sigui indispensable per a què ens responguin quan les cridem.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">La mare que revisa el pantaló del seu fill de 8 anys es preocupa en veure la pedreta que posa nom per aproximació —com tots els noms— a les angoixes i temors del noi. Però hauria de preocupar-se molt més en veure la marca —Levis, Pepe, Lee— que marca el seu cos com si fos la vaca d'un ramader ric. Contra les marques, contra totes les marques, cal que recuperem els amulets, el signes: els noms amb què podem anomenar-nos els uns als altres i alhora cridar l'amor, la raó i la revolució.</div><br />
*Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=112240">marcas o nombres</a>.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-7772380224161716172010-07-19T11:56:00.000+02:002010-07-19T11:56:57.510+02:00Espanya no és Corea del Nord<div style="text-align: justify;">Heus aquí el que diu el programa del PSOE: "Us oferim justícia i igualtat davant la llei. Pau i amor entre els espanyols. Llibertat i fraternitat exemptes de tirania. Feina per a tothom. Justícia social, duta a terme sense rancúnies ni violències, i una equitativa i progressiva distribució de la riquesa sense destruir ni posar en perill l'economia espanyola ". </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És un programa amb què és difícil no estar-hi d'acord, llevat perquè ─me n'adono ara de l'error─ no es tracta del programa del PSOE sinó d'un discurs de Mariano Rajoy, màxim dirigent del PP, davant milers de simpatitzants enfervorits que en les pròximes eleccions l'ajudaran a assolir la presidència del govern. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però no, un moment. He tornat a equivocar-me. Les línies citades més amunt no pertanyen al programa del PSOE ni a un discurs de Rajoy; formen part del manifest signat a Santa Cruz de Tenerife a les 5.15 hores del dia 18 de juliol de 1936 per... Francisco Franco. Hores després, a cavall d'aquests principis, el generalíssim desencadenava una guerra civil que es cobraria la vida d'un milió d'espanyols, i en seguirien afusellaments, tortures, empresonaments i represàlies durant quaranta anys de dictadura. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Vull que se m'entengui: que Zapatero, Rajoy i Franco utilitzin els mateixos conceptes ─justícia social, igualtat, llibertat i pau, tots ells patrimoni de l'esquerra─ no dissol les diferències de fet que els separen. No són iguals, però aquesta coincidència il·lumina dos fenòmens, un de bo i un altre de dolent, sense els quals no és possible entendre la gestió política del capitalisme. El bo és que a tots ens agrada ser justos i raonables. Que calgui mentir en nom de la veritat, guerrejar en nom de la pau, matar en nom de la civilització i il·legalitzar partits en nom de la democràcia vol dir que l'esquerra ha aconseguit imposar els seus valors com a font natural de legitimitat: es pot governar contra el poble, però no sense ell. Fins i tot Neró va haver de renunciar a vantar-se del seu incendi, fins i tot Franco va haver de manllevar ─com Zapatero i Rajoy─ el seu llenguatge a l'enemic. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El dolent és que la font de legitimitat i la font de decisió són línies asímptotes i que, a força de nomenar la pau, la democràcia, la igualtat, la llibertat ─mentre es menteix, es fa la guerra i es silencia aquells a qui es roben les paraules─, aquests mateixos valors d'abast universal pateixen un universal desprestigi. La hipocresia no rendeix homenatge a la virtut, la declara simplement útil; és a dir, innoble. Però la hipocresia dels polítics ─el llenguatge "políticament correcte", encunyat pels pobles─ indica que encara no s'ha tocat fons. Franco va començar a matar en nom de la mort, i no de la vida, tan bon punt va trobar suficient resistència i va tenir suficient suport. El feixisme només és possible quan ens deixa d'agradar ser justos i raonables, quan ─val a dir─ la font de legitimitat i la font de decisió troben un punt d'intersecció en la barbàrie. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Franco, Rajoy i Zapatero tenen diferents conceptes de la igualtat i de la llibertat. No és el seu llenguatge esquerrà el que els fon en un mateix motlle. El que veritablement els uneix és l'única frase de la cita franquista que cap esquerrà no pot rubricar: "una equitativa i progressiva distribució de la riquesa sense destruir ni posar en perill l'economia". Terrible, insultant, macabre oxímoron on el terme "economia", que significa justament, o hauria de significar, "una equitativa distribució de la riquesa", passa a definir en exclusiva els beneficis dels bancs, les financeres i les empreses. Aquesta frase podria ser de Friedman, de Strauss-Kahn, de Díaz Ferrán, de Solbes, mai de Chomsky o de Galeano. Hi ha moltes formes, ho sabem, de gestionar el capitalisme: amb partits o sense partits, amb revistes pornogràfiques o sense, amb reis, amb camps de concentració, amb camps de futbol, amb Moviment o amb "Movida". Ningú no pot dir que "amb Franco vivíem millor", però sí que allò que agermana el dictador, Rajoy i Zapatero ─i desacredita l'anomenada "transició"─ és la seva presa de partit pels rics, és a dir, el capitalisme. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">El passat 17 de març Corea del Nord va afusellar <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Pak_Nam-gi">Park Nam-gi</a>, ex-director de Finances del Partit dels Treballadors, per "haver portat el país a la ruïna" com a responsable del fracàs de la reforma monetària. El passat mes de juny, també per haver portat el país a la ruïna, el govern d'Espanya va premiar una vegada més els seus banquers i empresaris amb una "reforma laboral" que protegeix i augmenta els seus beneficis. ¿Afusellar o recompensar? Afusellar. No, segur que hi ha una manera més justa de fer justícia. Recompensar. No, segur que hi ha una manera menys ofensiva de ser injustos.</div><br />
--Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=109777">España no es Corea del Norte</a>.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-70370966241164917842010-03-16T12:42:00.000+01:002010-03-16T12:42:00.765+01:00El maó i les estrelles<i>[Prologuet al llibre "Cronopiando en verso... y otras vainas", de Koldo Campos Sagaseta, editorial <a href="http://www.tiempodecerezas.com/pedidos.htm">Tiempo de Cerezas</a>].</i><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Una gran il·lusió intimista presideix la nostra relació amb el llenguatge. Quan algú vol aixecar una paret, surt al carrer a buscar maons; i si algú vol construir una taula, va al bosc a cercar fusta. Quan algú vol redactar una declaració d'amor o un poema o senzillament una petició administrativa, cerca en canvi <i>dins de si mateix</i> les paraules més adequades, amb el que acabem deduint que el llenguatge, al contrari dels maons i de la fusta, defineix un fenomen abstracte i subjectiu. Res més lluny de la veritat. Busquem en el nostre interior, sí, però allò que trobem dins nostre és precisament el bosc i la ciutat dins de les quals vivim. Escrivim les nostres declaracions d'amor, els nostres poemes, els nostres informes amb la fusta d'un bosc comunal, amb els maons d'un forn públic; i n'hi ha prou amb excavar una mica sota la pell per a trobar-hi relacions sedimentades, lluites de sentit ja establertes, la mateixa cartografia verbal que en el meu enemic. Per això és possible barallar-se; per això és possible posar-se d'acord. Per això és possible imposar a tothom innovacions, troballes, novetats: perquè les paraules s'assemblen més a maons que a secrecions o a vapors i les traiem d'una inexplorada intimitat comuna, d'un enorme jaciment de convencions col·lectives.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una altra il·lusió és la de que les paraules tenen forma i contingut. És veritat que les paraules <i>sonen</i>, però això només demostra precisament que són cossos: també el vent i les nous i els plats trencats <i>sonen</i>. Si poguéssim separar-ne la forma del contingut, com les espines d'un peix, llavors podríem encara tenir alguna esperança d'escapar del sentit, de deixar-lo enrere, d'assolir un punt d'alleujament o descans de tots els sentits. I tanmateix no hi ha cap forma fins a tal punt tan formal que no tingui un sentit (o diversos), encara que llisquin fora del diccionari o es rebel·lin, fins i tot morfològicament, contra totes les matrius possibles de sentit. "Papallona" té sentit, però també el té "Llapapona", perquè li trenca les ales a totes les papallones; o fins i tot "conyustar", un verb que m'acabo d'inventar i que —més enllà del seu significat incopsable— té el sentit de declarar la pròpia repulsa per la comunicació. El contingut d'un maó —la seva funció, la seva eficàcia— és el maó mateix. Els maons i els sentits fan soroll.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Un poema, per tant, no és un sentiment vague sinó un artefacte físic la fisicitat mateixa del qual, ensems constrictora i constructiva, és ha portadora de sentit. Abans de Rimbaud era la rima la que lligava el sentit als sentits, la que emmarcava el caràcter artefacte de l'objecte poètic. Després de Rimbaud —diguem-ho provocativament—, la fisicitat del poema es trasllada als espais blancs que limiten els versos lliures. Podríem convertir el començament de la Política d'Aristòtil en un poema de qualitat mitjana, gairebé emocionant, si tallem les seves frases per la meitat: </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Veiem que tota ciutat</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">és una comunitat</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">i que tot comunitat</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">està constituïda</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">en vista d'algun bé</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">perquè els homes</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">sempre actuen mirant</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">allò que els sembla bo.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Però també sabem, després d<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Aloysius_Bertrand">'Aloysious Bertrand</a>, que la fisicitat d'un poema es pot estrènyer contra els marges i no cenyir-se ni a assonàncies ni a tabuladors horitzontals, però llavors cal que sigui curt i ben definit, com un cos i no com un melanoma. En qualsevol cas, assonants o consonants, en vers o en prosa, els poemes han de ser delimitats i físics com un maó. Perquè els éssers humans estem constituïts de tal manera —sobretot sota el capitalisme— que necessitem un cop de maó per a poder veure les estrelles.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">A això es dedica Koldo Campos Sagaseta des de fa molt de temps en tots els formats poètics possibles. Un gran poeta italià va explicar que un poeta és com un jugador d'escacs, algú que s'exercita en una pràctica minoritària ajustada a regles molt severes on la intuïció idiosincràtica obre corbes impensades en el jaciment comú. Per a marcar la fisicitat de la seva feina, el poeta ha estat comparat amb el teixidor, amb un joier, amb un artesà (i m'agrada la imatge de Virgili de l'ossa mare que "dona forma" a llepades al seu cadell borrós acabat de néixer). Però a un poeta se'l pot comparar també amb un tennista que, de cop i volta, de manera inesperada, en virtut d'una mena de reflex supletori, assoleix i torna una pilota que tothom —espectadors i rivals— donaven ja per perduda. ¿I per què no un malabarista?</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Koldo —l'anomenaré així a seques en nom de l'amistat que ens uneix a força de plagiar-nos— és una mica tennista i una mica malabarista. En vers i en prosa,en sonet i en bolero, torna pilotes impossibles i llança enlaire, amb agilitat meravellosa, quatre, cinc, sis pilotes que es creuen sobre el seu cap, dibuixant piruetes, sense caure mai a terra. Però en Koldo no juga al tennis amb pilotes ni fa malabarismes amb boles de drap... sinó amb bombes. Tots ho fem. Les paraules són maons; les paraules són bombes. Totes les paraules esclaten perquè totes, fins i tot les que no ho fan, deixen víctimes col·laterals. El no-res també esclata; el no-res també fa soroll i per això, en un món on no deixen de passar coses, gairebé sempre dolentes, gairebé sempre acusatòries per a algú, gairebé sempre perilloses per a tothom, no hem de desdenyar el tennis ni els jocs malabars, no hem de menysprear la fisicitat de la poesia; però si que hem de demanar-li que ens proporcioni aquell tipus de plaer —indissociable també de la intuïció i del reflex supletori— que fa esclatar totes les tapadores.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Sota el capitalisme cal que ens donin un cop de maó per a veure les estrelles; per a veure alguna llum, per petita que sigui. Per a veure fins i tot una pedra o una maduixa. Per aquest camí ens duu, entre masegades i cops de llamborda, aquest llibre d'en Koldo.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">—Article original: <a href="http://rebelion.org/noticia.php?id=102277">El ladrillo y las estrellas</a>.</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-246726299073054625.post-17668618320879447762009-11-23T18:31:00.002+01:002009-11-23T18:37:34.346+01:00Déu creà el relativisme<div style="text-align: justify;">«Els costums», deia Pascal, «se segueixen no perquè siguin costums sinó perquè es creuen raonables». Els tupís-guaranís creien raonable el canibalisme, els asteques creien raonable els sacrificis humans, els <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Cherokees">cherokee</a> creien raonable invocar la pluja amb passos de dansa, els jueus creuen raonable donar-se cops contra un mur, els musulmans creuen raonable fer dejuni durant el Ramadà, els catòlics creuen raonable menjar-se Crist durant els misteris de la missa. El gran il·lustrat <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montesquieu">Montesquieu</a> va escriure <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Persian_Letters"><span style="font-style: italic;">Les Cartes Perses</span></a> per a defensar la raó enfront de l'autoritat boja dels costums, i aquest exercici racional el va anomenar “<span style="font-style: italic;">relativisme</span>”. Sota la versió postmoderna del capitalisme, el relativisme ha acabat per aplicar-se només a la raó mateixa, de manera que paradoxalment, gràcies a ell, la diversitat absolutista del món ha recuperat tota la seva legitimitat i tot el seu poder. En mig de la creixent influència de les religions, quan a tot arreu s'invoca Déu per a retrocedir, reprimir o assassinar, la tolerància políticament correcta, mirall del mercat, erra completament el tir i alimenta els absolutismes alhora que castiga els individus: «Totes les creences són igualment respectables; els qui fan mal són els creients». Aquesta bajanada, repetida una vegada i una altra per periodistes i governants, presideix l'anomenada <span style="font-style: italic;">Aliança de Civilitzacions</span> amb què es pretén, en realitat, reprimir els creients i reproduir l'ordre vigent.<br /><br />Cal dir-ho: no totes les creences són raonables. No és raonable, per exemple, una creença segons la qual les dones que conserven el clítoris siguin una amenaça per a la societat; no és raonable una creença que pretén que els aris són una raça superior; i no és raonable una creença en virtut de la qual s'envia a l'infern els nens que es masturben i es condemna a mort milers d'homes i dones en nom de la vida. Però els creients no els fan només les creences; es fan, per dir-ho així, tot sols, en paral·lel, en un món en què les condicions soci-econòmiques i el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Complex_d%27%C3%88dip">complex d'Èdip</a> tenen molta més força que les taules de Moisès o les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aleies">aleies</a> alcoràniques. Per això, si bé la irracionalitat d'una creença introdueix efectes, no els introdueix tots. Es pot creure en les virtuts de l'ablació i ser alhora bo, fidel als amics, bon company i fins i tot un espòs comprensiu; es pot creure en la superioritat dels aris i ser compassiu amb els jueus (pobrets, tan inferiors); i es pot creure raonable enviar a l'infern un nen que es masturba i ser un treballador responsable, un marit lleial, un pare afectuós i un metge sensible al dolor aliè. Encara més, es pot creure que la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Clitoridectomia">clitoridectomia</a> és barbàrie i l'infern raonable sense cap hipocresia,i sense deixar de ser un home de bé. Els creients s'activen i es desactiven en una altra banda. Els creients cal tolerar-los, educar-los, tenir-hi paciència, donar-los pa i hospitals i democràcia i llibres; però cal mantenir a ratlla les seves creences. Allò que sí que és hipocresia —o alguna cosa pitjor— és la pràctica d'un govern laic que s'escandalitza per l'ablació o pel nazisme i després permet que capellans i monges ensenyin els nens a les escoles, amb diners públics, que el món va ser creat per un Déu alfarer fa 36.000 anys, que els nens que es toquen els genitals cremaran eternament a l'infern i que són les dones i els homosexuals, i no pas ells, els qui necessiten vigilància i tractament. La raó és relativista, però la religió no; i per tant no pot ser ni racional ni relativista una política que reconeix legitimitat pública a l'absolutisme.<br /><br />La idea de Déu, en general, és molt poc raonable, malgrat que molta gent raonable i bona —i combativa— ha acceptat, en lloc d'una altra, aquesta mínima quota d'irracionalitat. ¿És necessària, com suggeria Voltaire? Mentre els creients siguin construïts més per una realitat dolenta que per una creença absurda, l'absurd tindrà moltes possibilitats de substituir la raó absent com a principi d'ordre i d'intervenció en el món. ¿És necessari Déu?<br /><br />Som tan desgraciats que necessitem consol. Cuidem-nos els uns els altres i creem les institucions que ens permetin fer-ho.<br /><br />Som tan dolents que necessitem ser reprimits i castigats. Proporcionem als éssers humans les condicions materials i polítiques necessàries per a poder tractar-los sempre com a majors d'edat.<br /><br />Som tan culpables que necessitem que ens perdonin. Formem subjectes responsables i donem-nos lleis justes i bones.<br /><br />Som tan racionals que necessitem una explicació, encara que sigui irracional. Donem prioritat a les racionals, allà on ja les hem trobades.<br /><br />Quan la realitat sigui raonablement bona, Déu reduirà molt la seva presència. Inexistent, serà per fi enterament benèvol. ¿Per a què ens caldrà? Per a contar alguns contes i per a donar les gràcies.<br /><br />«Déu és el meu personatge de ficció preferit», diu <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Homer_Simpson">Homer Simpson</a>. És també un dels meus. Els republicans seguin explicant contes de reis. I els ateus seguirem explicant els relats de la Bíblia (com expliquem l'Odissea i el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Popol_Vuh">Po-Pol-Vuh</a>).<br /><br />Però servirà, sobretot, per a reconèixer que, en un món més o menys racional i més o menys governat pels humans, sempre hi haurà miracles: successos imprevistos, regals immerescuts, belleses al marge de tota regla, gràcies caigudes del cel per les quals caldrà donar precisament les gràcies sense saber ben bé a qui. L'olé taurí dels espanyols prové del “Allah” dels musulmans, amb què els uns i els altres expressen el seu encantament davant d'un precipici sobtat de perícia o de bellesa. Davant d'un crepuscle incendiat en mil matisos de roses i taronges, ¿donarem les gràcies al Big-Bang que va possible l'univers? “Oh déu meu, què bonic!”. Enmig de l'abraçada dels cossos, mirant els ulls de l'estimat o de l'estimada, ¿invocarem l'ADN o la Viagra? “O déu meu, com t'estimo!”.<br /><br />Reservem Déu —i això és el menys blasfem que podem fer amb ell— per als nostres relats, els nostres agraïments i els nostres orgasmes.<br /><br />—Article original: <a href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=95530">Dios creó el relativismo<br /></a>.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0