Càlcul de vides

Vet aquí un exemple de bona gestió dels recursos. Segons l'informe del diplomàtic irlandès Roger Casement, l'any 1799 el govern colonial de sa majestat Leopold II entregava als seus soldats en el Congo un número determinat de cartutxos l'ús dels quals, al servei de les companyies explotadores del cautxú, calia justificar estrictament. Per tal de demostrar que no havien malbaratat un sol tret, al final de la jornada estaven obligats a presentar una mà dreta (sí, una mà humana) per cada bala que els faltés en els seus fusells. Alguns soldats, mal alimentats, feien trampes: usaven un dels cartutxos per a caçar i després li tallaven la mà a algun congolès viu com a certificat d'honestedat en el seu servei. En només sis mesos havien estat assassinats o mutilats 6.000 congolesos, o potser més, perquè per tal d'estalviar munició —diu Cassement— "els soldats mataven els nens a culatades".

Un altre cas més conegut de bona administració és el d'Adolf Eichmann, oficial nazi executat l'any 1962 per haver deportat a milers de jueus europeus als camps d'extermini. Eichmann no va obrir l'aixeta del gas assassí amb les seves pròpies mans, ni va torturar ni matar personalment cap dels presoners. Infatigable treballador, incorruptible funcionari, rigorós organitzador, dirigia des de la seva oficina el trasllat dels jueus amb la precisió d'un director d'orquestra i l'honestedat d'un bon comptable, "optimitzant" la relació —diria l'argot econòmic— entre el nombre de vagons emprats i el d'éssers humans que hi estaven amuntegats.

O tenim també el testimoni de Freeman Dyson, uns dels més importants físics del segle XX, qui l'any 1943 treballava a l'oficina del cap del comandament de bombarders de la RAF responsable de la "tempesta de foc" sobre Hamburg: "Vaig romandre en la meva oficina fins als final, calculant meticulosament la forma més econòmica possible d'assassinar encara 100.000 persones més". Turmentat per la culpa, Dyson es comparava a Eichmann i els seus buròcrates assassins: "Van estar tancats a les seves oficines redactant informes i calculant com assassinar de manera eficaç, igual que jo. L'única diferència és que ells van acabar a la presó o penjats per crims de guerra".

O podem pensar, més recentment, en les declaracions del general Bernard Trainor sobre els criteris aplicats durant la invasió i ocupació d'Iraq a l'hora de bombardejar un objectiu: "La regla establerta era la de permetre 'dany col·lateral' o víctimes civils per als objectius de molt alt valor, sempre i quan el nombre previst no excedís els 30 morts. Per damunt d'aquesta xifra, calia l'aprovació del mateix Donald Rumsfeld". La mort de desenes i desenes d'innocents depenia —com segueix depenent-hi avui dia a l'Afganistan o Palestina— del càlcul comptable de deu o dotze funcionaris impecables que, reunits en luxoses oficines, bolcats sobre gràfics i mapes, estableixen la millor relació possible entre els altíssims interessos de les pàtries i les empreses i la destrucció de cossos, cases i boscos.

Curiosament, és aquest "càlcul" el que l'economista ultraliberal Frederic Hayek anomenava "economia" en una entrevista concedida l'any 1981 al diari xilè El Mercurio: "Una societat lliure requereix de certes morals que en darrera instància es redueixen a la manutenció de vides, no a la manutenció de totes les vides, perquè podria ser necessari sacrificar vides individuals per a preservar un nombre major d'altres vides. Per tant, les úniques regles morals són les que porten al càlcul de vides: la propietat i el contracte".

En resum, si es tracta d'assassinar a congolesos, de gasejar jueus o mutilar civils es bo confiar en la gestió de Leopold II, del III Reich i de la RAF o el Pentàgon. En la mateixa mesura —i si se'ns permet un pessic de demagògia— si es tracta de beneficiar les empreses i els bancs, abaratir l'acomiadament, precaritzar la feina, augmentar l'atur, reduir el sector públic, retallar els drets civils i laborals i desmobilitzar políticament la població, el millor és confiar en la dreta. Per això el PSOE s'obstina en imitar-la; i per això els congolesos, els jueus i els mutilats la votaran en les properes eleccions.

--Article original: Cálculo de vidas.