dijous, 9 de juliol de 2009

Cor de les víctimes de Jack l'Esbudellador


[Pròleg al llibre "Diario íntimo de Jack el Destripador" de Koldo Kampos Sagaseta
].

Els grans mitjans justifiquen tots els fins; els grans mitjans santifiquen totes les accions. Per a poder matar —posem per cas— un milió de persones cal acumular tanta riquesa, tantes armes, tant de poder, cal aparèixer tantes vegades als diaris i la televisió, assistir a tantes festes i divertir-se tant, ser tan generós amb els propis socis i partidaris, que tot el que fem, arribats a aquest cim, no només revela la nostra superioritat, sinó també la nostra superioritat moral. Matar una sola persona i amb les pròpies mans és sempre més reprovable, no pel contacte immediat amb la víctima, no, sinó perquè és molt menys eficaç. A major eficàcia mortal, és veritat, major distància física, però no és la distància la que ennobleix o dignifica l'assassinat sinó precisament la seva superior mortalitat. Per a matar una persona he d'acostar-m'hi, per a matar-ne mil, en canvi, he d'allunyar-me'n (i, fins i tot, volar). Els mitjans, que són mediacions, incrementen la distància alhora que el nombre de víctimes; i per això és impossible matar mil persones sense que aquest acte prolífic i sobirà ens fascini i sense que el seu olímpic executor ens susciti admiració. Els grans mitjans de destrucció que permeten l'assassí de multiplicar les xifres de morts l'allunyen dels cadàvers, i aquesta aclaparadora eficàcia i aquesta ascètica distància ens captiven de manera tan irresistible que ja no en diem assassí sinó "rei" o "general" o "president" o "empresari".

En el rànquing dels 10 benefactors més grans de la història no hi és Jack l'Esbudellador; tampoc entre els cent primers i ni tan sols en la llista dels 100.000 capdavanters virtuosos. És comprensible. Més estrany és que, si el cerquem en el rànquing dels 10 assassins més grans de la història, tampoc no l'hi trobem; no hi és entre els mil i no hi és —ai las— ni tan sols entre els cent mil primers. Això ja s'entén menys. Però molt més estrany encara és el fet que, quan comparem les dues llistes (la dels benefactors i la dels assassins), la major part dels noms coincideixen. És veritat que Hitler i Stalin (perquè van resultar perdedors) estan només en una, però —posem per cas— Truman, Churchill, Ben Gurion, Kissinger, Bush ocupen els primers llocs en les dues.

Per què Jack l'Esbudellador no apareix en cap? Perquè va matar molt poca gent i amb mitjans molt pobres, des de molt poca distància i amb resultats escassos. Així és difícil fer-se respectar en el nostre món. Es pot aconseguir potser espantar uns quants nens i un grapat de dones, però no conquerir milions de votants, guanyar-se desenes de governs o fins i tot obtenir per unanimitat el Premi Nobel de la Pau.

Fora d'ambdues llistes, lògicament, Jack l'Esbudellador, artesà solitari, es deixa dur per la melancolia i la frustració. És un fracassat: resulta que mata molt menys que la resta dels assassins d'aquest món i resulta, per això mateix, que és molt més perseguit i menyspreat i molt menys aplaudit i admirat.

Jack l'Esbudellador, contrariat, emprenyat, rebel, dicta aquests diaris íntims que recull Koldo Campos Sagaseta. Molt agut i enginyós, d'allò més sarcàstic i subversiu, del tot fals i vertader, l'assassí excogitat per en Koldo es presenta davant del lector com un implacable personatge brechtià, unes vegades encertadament truculent, d'altres vestit amb líriques vestidures de poeta (com en aquella entrada número 17 contra la violència) per a despullar un món en què els grans criminals remenen el cul en la distància mentre les seves petites víctimes busquen en els carrerons un assaltador qui culpar.

En Koldo Campos, amb l'extraordinari batec de la seva frase (dolça i acerada ensems), ens comunica les reflexions privades d'un dels més famosos assassins de la història. Per part meva, seguint el seu exemple i provant en va d'imitar el seu estil, anticipo i completo el contingut d'aquesta brillant sàtira anticapitalista amb l'entusiasmat alleujament de les seves víctimes:


Cor de les víctimes de Jack l'Esbudellador

Volem que ens matin
d'humanes ganivetades
les mans refinades
del bon esbudellador.

Ni tropes imperials
ni urani empobrit
ni bombes de nit
ni cap vil torturador.

Tampoc la hipoteca
ni l'aire emmetzinat
ni el fàrmac negat
ni el cruel explotador.

Ni Roche ni Monsanto
ni el Fons Monetari
ni el grilló bancari
ni el bàrbar inversor.

Volem que ens matin
d'humanes ganivetades
les mans refinades
del bon esbudellador!

Gràcies a en Jack
ens hem ben salvat
de l'OTAN i del govern
i d'un segur desnonament.

De la maquila i de l'amiant
del transgènic i del banc
d'una vida molt difícil,
de la Sony i del míssil,
i d'un càncer de pulmó.

Volem que ens matin
d'humanes ganivetades
les mans delicades
del bon esbudellador.

--Article original: Coro de las víctimas de Jack el Destripador.