dissabte, 8 de novembre de 2008

Relíquies

Al segle VII, Luitprand, rei dels llombards, va pagar una gran suma de diners a canvi d'alguns trossos del cos embalsamat de Sant Agustí, que es trobava en poder dels bàrbars. En el segle VIII, Carlemany va regalar a l'abadia de Charroux el sant prepuci del Nen Jesús, lliurat a l'emperador per un àngel. Al segle XII la senyora Sança, la germana d'Alfons VII, va regalar als monjos del Císter un dit de Sant Pere, obtingut durant una peregrinació a Roma. El 1150, Thierry d'Alsàcia va recuperar a Palestina i donà a una església de Bruges una ampolla amb sang de Crist. De San Ambròs a Felip II —que va reunir més de 800 vestigis al monestir d'El Escorial— Europa va conèixer un comerç molt actiu de relíquies, entre les quals s'incloïen les més delirants i escatològiques: la llet de la Mare de Déu, la suor de Sant Miquel, els cabells de la Magdalena, els queixals de Sant Cristòfor i fins i tot una ploma de l'Esperit Sant.

El setembre de 2007, l'empresa Celebrity Skin and Bodily Fluids, amb seu a Los Angeles (Califòrnia), va anunciar la comercialització dels seus nous productes: els rebuigs personals d'homes i dones famosos. Lliurats al client en envasos transparents hermèticament tancats, l'oferta és irresistible: es pot comprar orina d'en Mike Tyson per 12,75 dòlars, saliva d'en Robin Williams per 25 i excrements d'en Robert Downey Jr. per 33. Com és de rigor, els excrements del músic i actor Jack Black costen una mica més i el seu preu arriba als 93 dòlars per unitat. Els distribuïdors del producte no aconsellen obrir l'envàs i tampoc —és clar— ingerir-ne el contingut.

El setembre de 2008, un home de negocis estatunitenc, Henry Vacarro, va fer també la seva contribució al mercat i va posar a la venda per internet dos calçotets bruts de l'ex-cantant i ex-negre Michael Jackson. Embalats en fundes de plàstic, amb restes evidents de secrecions orgàniques —l'ADN va ser utilitzat durant el judici a què va ser sotmès per pedofília el 2003—, ningú no podrà considerar car el preu d'aquesta peça tan apreciada: un milió —només un— de dòlars nord-americans.

Els exemples aquí citats podrien induir la il·lusió d'una continuïtat històrica entre diverses variants del que en política s'anomena "culte a la personalitat" i en teologia "hiperdulia", però en realitat les ofertes de Celebrity Skin i Henry Vacarro il·luminen més aviat una forma superior de religió, perquè és completament irreligiosa: el culte mercantil a la possibilitat de profanació total. Així ho entén molt bé Nathalie Dylan, una jove estatunitenca que també al setembre d'enguany va proposar subhastar la seva virginitat al millor postor davant les càmeres de televisió, en el programa del provocatiu presentador Howard Stern. Preguntada pel New Yorker Daily News, la molt ambiciosa verge va respondre amb naturalitat: "No em planteja el més mínim dilema moral; vivim en una societat capitalista".

En una societat capitalista, en efecte, la moral coincideix amb els límits del mercat. Així ho especifica, per exemple, el famós "Projecte per a un Nou Segle Americà" de 1997, signat —entre d'altres— per Rumsfeld, Cheney, Perle i Wolfowitz: "El concepte de 'lliure comerç' a sorgir com un principi moral encara abans de convertir-se en un pilar de la ciència econòmica. Si algú pot fer alguna cosa que altres valoren, aquest algú ha de poder vendre-se-la. Si algú altre fa alguna cosa que uns tercer valoren, aquests tercers han de poder comprar-la. Aquesta és la veritable llibertat". D'acord amb aquest principi, lliures són només els intercanvis comercials i, davant d'ells, únicament es defineixen com a "immorals" els rebuigs i els regals, que ja no és possible de distingir entre si: el do és la veritable escombraria del sistema perquè ni tan sols pot ser reciclat. Si un comet un crim, que sigui per diners; si un envaeix un país, que sigui per petroli; si un té remordiments, que es busqui un patrocinador. Si dic una mentida, que sigui per a guanyar vots; si dic la veritat, que es tingui en compte que he venut més diaris. L'orina de Tyson i els excrements de Jackson busquen una existència honorable; la virginitat de la Nathalie un preu just. Immorals i injustos són només els residus, és a dir, la dignitat, l'amor, la insubornabilitat i el desinterès, que ningú no pot comprar ni ningú no pot vendre.

El signe del capitalisme és la tolerància i el pluralisme. Tot té dret a existir, a condició que aparegui sota la forma mercaderia. Tolerem la diversitat cultural i tolerem els crims contra els pobles; tolerem els poemes a favor de la vida i les accions contra ella; tolerem la virtut envasada i el crim rendible; tolerem els negres i tolerem el racisme; tolerem la pau i tolerem la guerra. No prohibits l'austeritat i no prohibit l'enriquiment. No prohibim ni la tendresa ni la crueltat, ni la solidaritat ni la màfia. Permetem precisament la veritat, la raó i la bondat perquè permetem la mentida, el deliri i el vici; perquè, en permetre la mentida, el deliri i el vici, en qualsevol cas la veritat, la raó i la bondat tenen la partida perduda.

Però la tolerància total és en realitat la total indiferència. Podem tolerar-ho tot perquè tot ens importa el mateix, és a dir, gens. Un filòsof alemany a qui estimo i cito sovint, en Günther Anders, dirigia aquesta crítica radical a la pluralista tolerància del mercat: "Forma part de l'essència del pluralisme permetre alguna cosa considerada falsa; que la veritat del pluralisme consisteix, en darrer terme, en no tenir cap interès per la veritat o, més exactament, a no prendre seriosament la pretensió de veritat de la posició tolerada (i, a la fi, tampoc de la pròpia)". L'horitzó del consumidor occidental és el d'aquest definitiu despreniment de la veritat, la justícia i la raó, nocions caduques que només conserven els pobres, exclosos del supermercat, i els pobles en lluita, que s'aferren a la terra dels seus avantpassats.

Per què comprar la saliva d'en Downey Jr. o els excrements d'en Robin Williams? Perquè es venen. Al contrari que la ploma de l'Esperit Sant, aquests residus corporals tenen valor senzillament perquè estan en venda o, el que és el mateix, perquè ens són completament indiferents. Potser aquesta porqueria encara ens pugui semblar extravagant o provocar un somriure. Però el que per descomptat no ens importa gens és el fet, molt més estrany i molt més extravagant, que, per a poder vendre i comprar en públic la virginitat de la Nathalie, hem hagut de permetre abans que 80 empreses multinacionals venguin i comprin la nostra aigua, la nostra terra, el nostre aire i el nostre foc.

--Article original: Reliquias.