divendres, 7 de desembre del 2007

La pitjor defensa és un mal atac

Per dos motius vaig acollir amb reserves abans-d'ahir les crítiques dirigides per Carlos Tena a la cadena Telesur: un, subjectiu, relacionat amb el meu desig de donar suport a un projecte de comunicació alhora poderós i alternatiu del que depenen en part el destí de la revolució bolivariana i la seva projecció internacional ; i l'altre, objectiu, associat al caràcter més aviat expeditiu i temperamental de la crítica, desproveïda de dades documentades i verificables pel lector. Però he de dir que la resposta de May Graterol, directora general de serveis a producció de Telesur, ha despertat en mi la inquietud que el text de Tena amb prou feines havia aconseguit despentinar. Hi ha formes de defensar-se que il·luminen i justifiquen i fins i tot reclamen els atacs i que donen la raó a l'oponent. Jo no estava preocupat i ara sí. L'exabrupte furibund i ofès de Graterol contra un intel·lectual i militant de reconegut prestigi, i la deformació intencionada i suspicaç del seu discurs, em fan témer de cop que les crítiques de Tena hagin encertat en el blanc. Tanta passió posa en fumigar la seva resposta de tot esperit autocrític i en enaltir a crits allò que ningú no impugna, que el lector no pot deixar de pensar que el que passa és que els retrets de Tena han punxat a cegues el nervi encertat.

Vegem algunes coses que no m'agraden i que m'inquieten de la resposta de Graterol. Amb raó hi qüestiona els mecanismes de mesurament i les xifres de rating de Carlos Tena, però ella, al seu torn, no només no aporta al lector instruments o resultats més fiables a partir dels quals puguem representar-nos la veritable audiència de Telesur sinó que d'alguna manera s'apropia —escandalitzada pel “derrotisme” del crític— els “50 milions de telespectadors potencials” que avui dia no veuen la cadena. Que és com dir que aquest article que estic redactant és el més llegit de la història —més encara que la Bíblia i l'Alcorà— perquè podrien llegir-lo uns 300 milions de castellanoparlants alfabetitzats, encara que sàpiga que això no succeeix ni succeirà mai. Com que cobro drets d'autor pels “lectors potencials” sóc a més l'home més ric del món, com a mínim de la mateixa manera amb què Don Quixot era el més audaç i valent paladí de l'univers i el que més gegants havia mort i més donzelles alliberat de la captivitat. Als qui donem suport a Telesur ens agradaria saber quins índexs d'audiència té la cadena i no els que encara no té i mai no podrà tenir.

No m'agrada tampoc que May Graterol “s'imagini” a Carlos Tena “còmodament assegut davant d'un ordinador amb el televisor encès a la seva esquena”, no només perquè la imaginació de vegades ens juga males passades, no només perquè és difícil d'imaginar d'una altra manera una directora de producció d'un canal de TV —que cobrarà per això un sou molt més alt que l'auster i atrafegat Tena, remunerat en pesos cubans— sinó sobretot perquè un argument ad hominem (i com més una fantasia ad hominem!) és sempre la forma menys elegant i més sospitosa d'escamotejar una resposta. Atès que no ha volgut callar-se i ha considerat necessari donar una explicació, l'obligació de Graterol no era la de jutjar des d'on es fan les crítiques sinó la de demostrar que no tenen fonament.

Tampoc no m'ha agradat la reacció de May Graterol a la demanda, justificada o no, de Carlos Tena. A l'exigència de dimissió de tots els càrrecs directius de Telesur, Graterol oposa l'enumeració d'un seguit de grans projectes (obres a la seu del canal, inversió de noves tecnologies, escola de periodistes, corresponsalies a l'estranger) com si Tena estigués demanant a crits que s'abandonessin, que és tant com pretendre que, si jo demano la renúncia del rei Joan Carles a Espanya, estic demanant que volin el Museu del Prado. Fora d'això, l'extemporània enumeració d'aquells projectes només demostraria, en qualsevol cas, que Telesur no té problemes de pressupost i que, en cas d'estar fonamentades les crítiques de Tena, aquestes no podrien justificar-se invocant la manca de recursos. Tan absurda és aquesta defensa que, als retrets d'estar fent les coses malament, allò que en realitat respon Graterol per a justificar-se és el següent: és que tenim molts diners. De manera justificada o no, allò que Tena està demanant no és que Telesur renunciï als seus avantatges sinó que els gestioni bé ; no està retraient a la cadena els seus recursos sinó el seu mal ús ; no està reclamant que s'abandoni el projecte sinó que compleixi els objectius pels que va néixer. Tant ha de bombardejar el sentit comú la directora de producció a fi d'identificar sense alternativa l'existència de Telesur amb l'actual equip directiu que un acaba preguntant-se si està fent alguna altra cosa que protegir el seu càrrec i el seu salari.

Hi ha protestes que només aconsegueixen donar consistència a les crítiques. Els que creiem en la necessitat irrenunciable de Telesur i, precisament per això, els qui considerem que no es tracta de construir la CNN de la revolució sinó de fer una revolució contra la CNN, ens sentim més inquiets per la resposta de May Granerol que pels retrets de Carlos Tena. Per això, amb el respecte i admiració que em mereixen Aram Aharonian o Andrés Izarra —entre tants altres periodistes compromesos i capacitats—, he de dir que després de la defensa de Granerol som molts més els que estem interessats a conèixer la resposta a algunes preguntes que fins ara ens semblaven supèrflues o fins i tot destructives: què ha de dir-nos May Granerol de la relació entre Telesur i Mediapro? Hi ha hagut una “purga” ideològica de periodistes a la cadena? Quin és el model informatiu que realment s'hi defensa? De quina manera està participant el seu magnífic planter del consell assessor en la definició dels continguts? L'escola de formació John Reed, tan encomiable com necessària, però de la que no trobo informació ni a Internet ni a la pàgina de Telesur, quin programa d'ensenyament ofereix i qui són els responsables dels seus cursos de formació?

Tant de bo que May Granerol hagi comprès que la pitjor defensa d'un bon projecte és un mal atac a un company de viatge i ens tranquil·litzi a tots amb les seves respostes.

Article original: La peor defensa es un mal ataque.

.